Elisabet Beatriu de Suàbia
De Viquipèdia
Beatriu de Suàbia ( Suàbia, Alemanya v 1202 - Toro, Lleó 1235 ), reina consort de Castella i Lleó (1220-1235).
Filla de Felip I, duc de Suàbia i rei d'Alemanya, i d'Irene de Bizanci, filla d'Isaac II de Bizanci, Emperador de Constantinoble.
Després de la mort de Felip va estar sota la tutela del seu cosí Federic II, Emperador d'Alemanya. Aquest va donar la seva autorització pel seu matrimoni amb Ferran III, rei de Castella i de Lleó, unió que es va realitzar el 30 de novembre de 1219. D'aquesta unió van néixer:
- l'infant Alfons X de Castella (1221-1284), rei de Castella
- l'infant Frederic de Castella (1224-1277), suposadament mort pel seu germà gran
- l'infant Ferran de Castella (1227-1243)
- la infanta Elionor de Castella (1227-?), morta molt jove
- la infanta Berenguera de Castella (v 1229-1279), monja a las Huelgas
- l'infant Enric de Castella "El Senador" (1230-1304), senyor d'Écija
- l'infant Felip de Castella (1231-1274), arquebisbe de Sevilla i casat el 1258 amb Cristina de Noruega, filla d'Haakon IV de Noruega.
- l'infant Sanç de Castella (1233-1261), Arquebisbe de Toledo i de Sevilla
- l'infant Joan Manuel de Castella (1234-1283), senyor d'Escalona, Peñafiel i Villena
- la infanta Maria de Castella (1235)
Beatriu de Suàbia va morir el 30 de novembre de 1235 i fou sepultada al Real Monestir de Las Huelgas de Burgos, al costat del Rei Enric I. El seu fill Alfons va traslladar el seu cos a Sevilla, on reposava el del seu marit, Ferran III.
