Elimaida

De Viquipèdia

Elimaida (llatí Elymais, grec Elymaia) fou una província, continuació del regne d'Elam, que formà part de la satrapia de Susiana que va existir sota l'Imperi persa dels aquemènides i l'Imperi selèucida i fou regió o província separada sota i sota l'Imperi part i sota els sassànides). En general es considera que ocupava la regió entre els Zagros i Susis (la regió de Susa) però alguns autors clàssics l'esmenten com formant part d'Assíria i estenent-se des Assíria fins Susis. Plini la fa arribar fins el golf pèrsic (el mateix diu Estrabó). Ptolemeu situa el límit nord al riu Eulaeus (Eulaeos) i per l'est amb l'Oroatos, que feia frontera amb Persis o Persida, deixant també al sud el golf pèrsic.

Estava dividida en tres districtes o eparquies: Gabiana, Massabàtica i Corbiana. Els districtes de Sitacene (o Sittacene) i Apolloniatis podrien també correspondre a aquesta província. Els pobles dels cosseis (llatí cossaei), els paretaces (llatí paraetacae) i uxis (llatí uxii) vivien probablement a la província.

Susis i Elimaida tot i que tocant, eren territoris separats però a la mateixa satrapia sota els perses i els selèucides, i ja no se sap amb els parts doncs els reis d'Elimaida pagaven tribut però mai foren sotmesos.

Els elimais van fer la guerra als habitants del districte de Susis (capital Susa) i segons Estrabó van posar al camp un exercit de tretze mil cavallers. A les nacions perses d'Ezra, els elamites i els susians son esmentats per separat.

El país era governat per prínceps locals.

Dos sobirans son esmentats a la Bíblia: Quedorlamer (contemporani d'Abraham) i Arioch (contemporani de Nabucodonosor). Els sobirans de l'època dels parts foren: