El testament d'Amèlia
De Viquipèdia
El testament d'Amèlia és un dels romanços més coneguts de la cultura catalana.[cal citació] Ens relata la història d'una noia que és enverinada per la seva mare per interessos personals. Tot i que és una cançó tradicional catalana ha tingut ressò en altres països d'Europa, com França. Per aquest motiu existeixen altres versions.
[edita] Lletra
L'Amèlia està malalta, la filla del bon rei. Comtes la van a veure. Comtes i noble gent.
Ai, que el meu cor se'm nua com un pom de clavells.
Filla, la meva filla, de quin mal us queixeu? El mal que jo tinc, mare, bé prou que me'l sabeu.
Filla, la meva filla, d'això us confessareu. Quan sereu confessada el testament fareu.
Ai, que el meu cor se'm nua com un pom de clavells.
Un castell deixo als pobres perque resin a Déu. Quatre al meu germà en Carles. Dos a la Mare de Déu.
Ai, que el meu cor se'm nua com un pom de clavells.
I a vós, la meva mare, us deixo el marit meu perqué el tingueu en cambra com fa molt temps que feu.
Ai, que el meu cor se'm nua com un pom de clavells.
[edita] Anàlisi
Autors: Cançó popular catalana Mètrica: ternària composta Compàs: 9/8 (u/t negra amb punt, u/c rodona amb corxera) Començament: acèfal Final: masculí Tonalitat: Do Major Estructura: AA’ (4 compassos)
L'Amèlia està malalta, la filla del bon rei; metges la van a veure, metges i altra gent.
- Filla, la meva filla, i quin mal és el teu? - Mare, la meva mare, penso prou que ho sabeu:
metzines me n'heu dades, que matar-me voleu. - Filla, la meva filla, d'això us confessareu;
després de confesar-vos, el testament fareu. - El testament que faci, vós, mare, ja el sabeu:
el vestit d'or i plata, en 'sent morta, em poseu: el millor per mortalla per adornar el cos meu,
també el mantell de perles, el coixí i vel d'argent. - Malaguanyada roba, que tota us podrireu.
- El cos ha de podrir-se, doncs la roba també: que es podreixin les pompes, l'ànima vagi al cel.
- Filla, la meva filla, a mi, què em deixareu? - Mare, la meva mare, a vós, el marit meu,
que us el tingueu en cambra tothora que vulgueu, perquè el vetlleu de dia tant com de nit ho feu.
besant-lo i abraçamt-lo tal com fa temps sabeu, que ara no us faré nosa a l'hora que ho fareu.
- Filla, la meva filla, que m'ho perdoni Déu: és un fals testimoni que vós filla, em poseu. -
Son pare ho escoltava amb un ministre de Déu: - Filla, la meva filla, què és això que dieu?
- Ai pare, lo meu pare, en cartes ho trobareu; metzines me n'heu dades perquè matà'm voleu. -
