El pou i el pèndol
De Viquipèdia
El pou i el pèndol (en anglès The Pit and the Pendulum) és un conte d'Edgar Allan Poe, publicat el 1842 a Filadèlfia.
El relat, en primera persona, arrenca ja d'una manera inquietant : Sentia basques, basques de mort després de tan llarga agonia. Després, i sense donar gaires dades al lector - només sabem que el narrador està tancat en una cel·la per la Inquisició espanyola -, l'autor ens porta a un procés terrorífic de descoberta de l'entorn on es troba tancat, i que va del perill de caure en un pou profund fins a ser esquarterat per un gran pèndol que porta una grossa ganiveta i que va baixant lentament. Al final, i quan ja està a punt de caure - Vaig sentir que trontollava al caire del pou.. Vaig desviar la mirada... -, és alliberat, en el darrer paràgraf, per l'arribada de tropes franceses. Narració perfecta per la dosificació d'elements angoixants, on tot està mesurat i el "tempo" del relat culmina amb el clímax del pèndol, és també una història quasi abstracta, una mena de malson que, segons alguns crítics, podria estar influïda per l'opi.
Segons A.H. Quinn es podria tractar d'una reescriptura d'un capítol d'Edgar Huntley de Charles Brockden Brown, escriptor a qui Poe admirava. El 1961 se'n va fer una adaptació al cinema, dirigida per Roger Corman i protagonitzada per Vincent Price.
