El cuirassat Potemkin

De Viquipèdia

Броненосец Потемкин
Bronenosets Potyomkin
El cuirassat Potemkin Valoració imdb:

Fitxa tècnica
Direcció	Sergei M. Eisenstein

Producció	Jacob Bliokh

Guió	Nina Agadzhanova Sergei M. Eisenstein

Música	Edmund Meisel Nikolai Krinkov

Fotografia	Eduard Tisse

Muntatge	Sergei M. Eisenstein

Repartiment	Aleksandr Antonov Vladimir Barskij Grigori Aleksandrov Ivan Bobrov Mikhail Gomorov Aleksandr Levshin Beatrice Vitoldi Julia Eisenstein
Dades i xifres
Països	Unió Soviètica
Any	1925
Gènere	Drama social
Duració	77 min.

Fitxa a IMDb

El cuirassat Potemkin (Броненосец Потемкин, o Bronenosets Potyomkin, en rus), és una pel·lícula dirigida pel cineasta rus Sergei Eisenstein. És considerada una de les grans obres mestres de la història del cinema.

[edita] Argument

El cuirassat Potemkin és una pel·lícula basada en fets reals, que van succeir al port de Odesa a la Unió Soviètica durant la setmana de 26 de juny de 1905. Els mariners del cuirassat estaven farts de maltractaments i de les accions de vexació dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odesa i a la Unió Soviètica.

Plena d'imatges expressives, gairebé com un àlbum fotogràfic, el cuirassat Potemkin representa la magnificació de la figura de les masses i les causes col·lectives. Va ser estrenada durant la primera dècada de la Revolució Russa (1925) i va significar un rescat de la importància dels fets que van passar en el Potemkin en el procés de la revolució fallida del 1905 que va desembocar en la rebel·lió d'octubre de 1917.

El film està compost de cinc episodis:

Homes i cucs (Люди и черви)
Drama en el Perdulari
El mort clama venjança (Мёртвый взывает)
L'escala d'Odesa (Одесская лестница)
Trobada amb l'esquadra {Встреча с эскадрой)

Com el propi Eisenstein explica en el text sobre la "Unitat orgànica i pathos en el Cuirassat Potemkin" inclòs en el llibre de Georges Sadoul sobre aquest film, la pel·lícula està treballada com un tot orgànic en el qual cadascun dels seus elements funciona darrere d'una composició que uneix el particular en funció del tot. Cadascuna de les parts en les quals pot ser dividida són funcionals en un nivell superior de lectura, és a dir, en la generalitat. És estructurat sobre la base dels cinc actes de la tragèdia grega. Per altra banda destaquen la successió i el canvi constant en les qualitats de l'acció, això genera en l'espectador una emoció (xoc) que el porta a realitzar, mitjançant un procés psicològic, una reflexió intel·lectual d'acord al tema proposat.

[edita] Comentaris

El director Eisenstein va rebre la comanda de realitzar aquesta pel·lícula l'any 1925 per commemorar els 20 anys de la revolució fallida. El Govern Soviètic de Lenin va ser qui li va encomanar aquest treball per enaltir l'esperit de la revolució social sorgida l'any 1917 per la revolució bolxevic.

La obra comportasa un nova forma de narració cinematogràfica. Després de la genialitat de Griffith en el treball d'escala de plànols, Eisenstein observa un altra funció que pot realitzar la càmera, i introdueix inclinacions de càmera que li donen com resultat un èmfasi i una sensació diferent del que s'explica.

D'altra banda, es tracta d'una pel·lícula que reflecteix l'esperit de l'època en que és realitzada. En aquest sentit, es valora l'exaltació de l'home comú, sobretot de l'oprimit que decideix trencar les seves cadenes.

[edita] L'escena de les escales d'Odesa

Una de les escenes més famoses en la història del cinema pertany a aquesta pel·lícula. Descriu el moment en què l'exèrcit del Tsar dispara contra el poble innocent per tal d'acabar amb el suport als rebels. Cal destacar la imatge en què una mare rep un impacte de bala mentre corria amb un cotxet de nadó, que en morir la mare roda escales avall .

Eisenstein utilitza dues classes de plans amb ritmes diferents en cada situació. L’exèrcit, amb un ritme constant i obsessiu, representa la màquina bel·licista del poder que destrueix el poble indefens.

Les famoses escales d'Odessa.

Les imatges del poble estan mostrades en plans de diferents durades i desordenats, que ens mostren el caos i el terror dels ciutadans. Tot i que en una seqüència es veuen molt plans paral·lels, Sergei ens els mostra un rere de l'altre perquè puguem veure el detall de tot el quadre. Durant aquesta escena de gairebé deu minuts de duració, trobem dos-cents plans diferents. El director aconsegueix transmetre la cara del poble contraposant-se a l'exèrcit al servei de la tirania del Tsar. Aquesta escena ha estat homenatjada per directors famosos, com ara Francis Ford Coppola a El Padrí, Brian De Palma a Els intocables d'Elliot Ness o George Lucas en el seu últim lliurament de La guerra de les galàxies.

L'escena també ha sigut parodiada per Woody Allen en Bananes, Terry Gilliam a Brazil, i Peter Segal en el tercer lliurament de Agafa'l com pugues.