Eduard Martínez i Ferrando

De Viquipèdia

Eduard Martínez i Ferrando (València 1883 - 1935) fou un escriptor i intel·lectual valencià, germà d'Ernest Martínez i Ferrando. Estudià dret i filosofia a la Universitat de València, on fou guanyat per l'incipient valencianisme polític, de tal manera que el 1908 fou un dels fundadors de la Joventut Valencianista. El 1917 acompanyà Ignasi Villalonga a entrevistar-se amb Francesc Cambó. Fou un dels signants de la Declaració Valencianista de 1918 i formà part del nou partit Unió Valencianista Regional. Fou un destacat polemista partidari de la unitat de la llengua i dels països de parla catalana a nombroses publicacions i revistes com Las Provincias, Pàtria Nova, La Veu de Catalunya o València Nova, on s'enfrontà Josep Maria Bayarri.

[edita] Obres

• Síntesi de criteri valencianista (1918)
• L'arxiu municipal (1919)
• La casa de la generalitat del regne de València (1920)
• Vida d'infant (1921)
• La indústria valenciana de la seda (1933)

[edita] Referències

• Petita Biografia a Las Provincias
• Francesc Pérez Moragón El valencianisme i el fet dels Països Catalans (1930-1936)