DSpace

De Viquipèdia

DSpace és un sistema de dipòsit electrònic on s'emmagatzema, s'indexa, es preserva i es distribueix el material digital de recerca. Així, a part de poder trobar i emmagatzemar documents digitals més fàcilment, també es pot canviar el format d'un d'ells a un de més actual si aquest queda obsolet. Va ser desenvolupat pel Massachusetts Institute of Technology (MIT) i l'empresa Hewlett-Packard (HP).

Aquest sistema, que es pot utilitzar des del 2002, es pot adquirir en un paquet de programari lliure i normalment l'utilitzen centres de recerca i universitats.

[edita] Història

La idea va sorgir de la directora de la biblioteca del MIT, Ann J. Wolpert, quan va veure la necessitat de poder conservar els documents electrònics de recerca de la universitat a llarg termini.

Al març de 2000 es va signar un contracte de col·laboració entre el MIT i HP per desenvolupar el projecte DSpace. Al novembre de 2002 sortia al mercat DSpace 1.0. Un any i mig més tard, al març de 2004, es va celebrar el primer Congrés del Grup d'Usuaris de DSpace (DSpace User Group Meeting, DSUG). A partir d'aquí, es van crear la Federació DSpace, formada per institucions interessades amb el projecte, i el grup DSpace Committers, formada per HP Labs, MIT, OCLC, Universitat de Cambridge i Universitat d'Edimburg, els quals desenvolupen el projecte. Més tard, es van incorporar a aquest grup la Universitat Nacional d'Austràlia i la Universitat de Texas A & M.

Al 2005 va sortir la versió 1.3 i més o menys al mateix temps es tornava a celebrar el DSUG. Després, es van celebrar dos congressos més, un al gener-febrer de 2006 i l'altre a l'abril de 2006.

[edita] Funcionament

Dspace és un programa obert escrit en Java que funciona sobre qualsevol plataforma, encara que típicament sobre sistemes operatius basats en Unix. Cada arxiu Dspace està dividit en comunitats, cadascun dels quals normalment correspon a un laboratori, centre de recerca o departament. Cada comunitat conté col·leccions (agrupacions de continguts relacionats). Els elements bàsics són els documents, els arxius d'audio o vídeo, etc. Cada institució que utilitza DSpace, decideix quins formats utilitzarà i designa un encarregat que vetllarà perquè els documents puguin ser llegits sempre.

Cada element està dividit en tires de bits, les quals s'organitzen en paquets que corresponen a tres categories: els paquets amb les tires de bits originals, els paquets amb les imatges en miniatura i els paquets amb el text extret de les tires de bits originals. Aquests paquets s'utilitzen per a la indexació.

Quan una persona decideix dipositar un document a la base de dades de DSpace, ha de donar una sèrie de dades sobre el document per ajudar a trobar-lo després i per facilitar la feina de l'encarregat de DSpace per canviar-li el format. A més, DSpace comprova que l'arxiu sigui del format indicat, no contingui virus i no estigui encriptat, a part de buscar si el document conté caràcters especials que després dificultin la conversió. Si l'arxiu no passa aquest test, es retorna al creador perquè el corregeixi.

Abans de posar l'arxiu a disposició del públic, també s'hi afegeix un sistema de protecció per poder detectar si algú l'ha modificat malintencionadament i es comprova que l'arxiu segueix les directrius de la institució a la que pertany aquesta base de dades DSpace.

[edita] Utilitats

En fer servir formats estàndards s'ajuda a preservar els documents personals.
És útil etiquetar els documents amb metadata (dades sobre dades) per preservar documents digitals amb la possibilitat de publicar-los.