Drangiana
De Viquip??dia
Drangiana fou una satrapia o subsatrapia de la P??rsia aquem??nida i despr??s dels sel??ucides, a la part oriental d'ambd??s imperis. Correspon al modern Sistan. Tenia al nord ??ria, a l'est Arac??sia, al sud Gedr??sia i a l'oest, Carm??nia.
La part oriental del pa??s era muntanyosa, i la occidental una plana arenosa des??rtica, per?? a la vall dels rius Erimandros (Helmand Rud ) i Farnocotis (Ferrah Rud) hi havia terres f??rtils. Un llac de grans dimensions es situava en un punt de la satrapia, probablement proper a ??ria perqu?? es deia Llac d'??ria (modern Zarah).
Estava poblada pels dranges (drangae) anomenats tamb?? zaranges (zarangae) o sarangai, i la paraula podria correspondre al persa antic "zarayo" i modern zarah (el que viu vora el mar o vora el llac). El nom Zarah s'ha conservat en el llac principal del pa??s. A la inscripci?? de Behistun el pa??s es anomenat Zasaka o Zranka (terra d'aigua). Aquest poble estava emparentat amb els medes, dels que van dependre fins que Darios I el gran es va fer amb el domini del imperi. Her??dot descriu als dranges dins l'ex??rcit de Xerxes II de P??rsia i diu que el seu vestit els identificava, la roba era acolorida, i el seu armament especific. Her??dot inclou a una mateixa satrapia (la XIV) dels dranges, als utis (de P??rsia central, al est dels Zagros), als thamaneus (desconeguts), als miquis (d'Oman) i els sagartis o sagartians (de la Carm??nia), satrapia coneguda com Sag??rtia. Els dranges es van assentar a les terres i van canviar els seus h??bits n??mades durant la dominaci?? persa.
A m??s dels dranges vivien tamb?? al pa??s els Ariaspes, amb la ciutat d'Ariaspe al sud propera a Gedr??sia, i els euergetes (probablement una tribu dels dranges) els districte dels quals eren la Tacanene i Batris. Els ariaspes van salvar l'ex??rcit de Cir II el gran quant va creuar el desert i foren coneguts com "els benefactors"
Conquerit l'imperi Persa per Alexandre el Gran, aquest va arribar al pa??s el novembre del 330 aC. La satrapia era regida per un persa anomenat Barsantes, que era s??trapa d'Arac??sia i de Drangiana. Alexandre va confiar el govern a Arsames, i la capital Phrada la va rebatejar Prophthasia que vol dir "anticipaci??" a causa d'haver-se anticipat aqu?? a la conspiraci?? contra la seva vida organitzada pel seu company Filotes.
Drangiana fou unida a les prov??ncies adjacents per formar una satrapia. El primer s??trapa fou Menon, que ho era d'Arac??sia i la va governar fins despr??s del 223 aC. Vers el 221 aC va correspondre a Stasanor de Solos, juntament amb ??ria per?? vers el 219 aC Ant??pater la va donar a Stasander de Xipre juntament amb ??ria, i Stasanor de Solos va rebre Bactriana i Sogdiana. Vers el 305 o 304 aC va passar a mans de Seleuc I Nic??tor. Vers el 200 aC Bactriana es va fer independent per?? Drangiana va restar en mans dels sel??ucides, per?? deu o quinze anys despr??s, el 184 aC, Bactriana va ocupar Gandara i Drangiana. Vers el 160 aC fou ocupada pels parts i administrada conjuntament amb ??ria. El 128 aC fou ocupada pels escites (sakes) que uns tres anys abans havien assolat Bactriana, i va passar a ser coneguda com Sakastene, origen del nom Sistan.
La capital fou Prophthasia o Porft??sia (abans Phrada), potser la moderna Furrah o Farah o Zabol (on fou excavat un palau aquem??nida), per?? es poc probable que correspongui a la posterior capital regional Dushak (l'antiga Zarandj)
