Dolmen d'Arreganyats
De Viquipèdia
El dolmen d'Arreganyats' o de la Llosa és un dolmen datat vers el 3.450 aC situat al terme municipal d'Espolla, a l'Alt Empordà, i que forma part dels Dòlmens d'Espolla. Està situat a uns 3,5 km del centre urbà, en un bosc d'alzines sureres conegut com el paratge de la Verna i és fàcilment identificable des de lluny.
Es tracta d'un sepulcre de corredor de cambra trapezoidal curta feta de lloses de granit i passadís estret fet de murs de paret seca amb dues lloses també de granit. És un sepulcre megalític d'inhumació i en el seu interior s'hi han trobat restes de ceràmica i una punta de sageta de sílex.Li han fet 4 excavacions arqueològiques(1920,1970,1979 i 1988).Fou restaurat els anys 1979 i 1986; aquesta última restauració va ser realitzada per Rafael Insa sota la direcció dels arqueòlegs J. Tarrús i J. Chinchilla.
[edita] Localització
Des de Espolla cal pendre un camí fins al veïnat dels Vilars,on arribarem després de 2km. en direcció nord. Des del veïnat cal enfilar-se per la pista que voreja el puig Castellar pel costat oriental.Passats 1,5 km.,s´arriba a la font de la Verna.Des d´aquí cal agafar una pista de vinyes que s´enfila fins al puig que és al nord-est de la font i del puig Castellar Petit fins que al cap de 15 minuts,al replà del dolmen.
[edita] Historia
És citat per primer cop el 1881 per Salvador Sanpere i Miquel. El 1912 Manuel Cazurro i Ruiz en publica la planta i una descripció amb fotografia. el 1920 Pere Bosch i Gimpera, i Lluís Pericot i Garcia en publiquen una nova planta i una secció frontal, i el classifiquen com un sepulcre de corredor. l'any 1970 Joan Ruiz i Solanes hi treballa en una primera restauració. El 1979 conmençen la seva excavació Josep Tarrús i Galter, Júlia Chinchilla i Sanchez, Josep Castells i Camp, i Rosó Vilardell i Pascual, publicant els resultats el 1982 i 1983.
Va figurar en el cinquè cartell de la sèrie L'Empordà a cop d'ull amb llegenda del GESEART i dibuix de Ricard Anson i Garriga.
Els materials arqueològics que s'hi han trobat són fragments de ceràmica i una punta de sageta de sílex llanceolada de color marró, es troben dipositats al Museu Arqueològic de Barcelona, al Museu Arqueològic de Girona i en una col·lecció privada de Figueres.
