Djeffara
De Viquip??dia
Djeffara o Gefara o Jeffara o Jifarah, ??s una regi?? o plana al sud de Tun??sia entre Gab??s al nord i la frontera de L??bia al sud-est. Es tracta d'una estepa des??rtica poblada des de el segle VII per ??rabs n??mades i semin??mades, que vivien en tendes. Els seus habitats, les gorfes (ghorfa) estan avui dia en ru??nes o han estat restaurades pel turisme, i la immensa majoria dels n??mades ja son sedentaris. Aquest territori que ocupa una quarta part del pa??s est?? escassament poblat, amb menys de 200.000 habitants si s'exclouen els de la costa.
Te forma semicircular seguint la l??nea de costa i arriba fins al nord-oest de L??bia (arriba t??cnicament fins a uns 20 km a l'oest de Tr??poli), amb una penetraci?? a la part sud. A la seva part m??s profunda t?? uns 200 km 130 km i a la menys 85 km amb un promig de 130 km. La superf??cie segons L'Enciclop??dia Brit??nica es de 37000 km 2 dels que la meitat s??n a Tun??sia i l'altre meitat a L??bia, per?? altres fons li assignen una superf??cie superior (45000 km2 solsament a Tun??sia)
La pluviometria es molt d??bil i sempre inferior als 200 mm any, i generalment inferior als 100 mm any. El terreny ??s ??rid en general, per?? el conjunt no ??s uniforme i es barregen zones muntanyoses, altiplans i planes i zones quasi be des??rtiques. Est?? poblada per ??rabs i berbers.
Fa nou mil anys aquestes terres eren una sabana amb nombrosos animals africans, i habitada per grups humans. Els capsians que vivien a la zona de Capsa (Gafsa) al nord e la plana formaven una civilitzaci?? caracter??stica. Al Djerid (pa??s de les palmeres), situat al sud de Capsa i al nord de la Djeffara, els romans van establir un limes, una s??rie de fortaleses frontereres que protegien la prov??ncia contra els n??mades del desert. Llocs romans foren Thusuros (Tozeur), Aggasel Nepte (Nefta), Thagis (Kriz) i altres que protegien el cam?? entre Biskra i Gab??s. Els berbers de la regi?? van adoptar el cristianisme; amb l'arribada dels ??rabs van acceptar aviat el islam. La regi?? de Tozeur es va dir Kashtiliya per el nombre de castells que hi havia.
Al sud del Chott El Fedjaj el Djebel Tebaga marca el inici de la Djeffara per la seva part nord-oest. Aquesta zona es coneguda com la Nefzaoua, amb restes d'ocupaci?? del neol??tic; els romans i van fundar alguna fortalesa i alguns establiment agr??coles i vies de comunicaci??. El segle II es va introduir el camell (dromedari) i la barreja entre les tribus saharianes n??mades i la poblaci?? de la Djeffara va donar origen a la confederaci?? berber dels Nefzaoua amb les tribus dels mrazig, ghrib, adhara, sabria, ouled yakoub, rebayaa i altres; els seus ancestres ja son esmentats al segle V aC per Her??dot.
Cap al sud-est la plana est?? dominada per unes muntanyes abruptes de color ocre, anomenat pels nadius simplement el Djebel, un gran arc muntany??s que va de M??denine a Dehibat (avui un lloc fronterer amb L??bia) amb un paisatge igualment ??rid. L'altura mitjana ??s de 300 metres. A la part nord-est s'anomena el Djebel Tarhouna, un altipl?? arrugat que forma una mena de gran bast?? sobresortint sobre la vora i que es perllonga cap a Khoms i Lebda per turons que s'eleven per sobre del litoral.
El Djebel fa de barrera als vents humits que venen de la mar i que descarreguen permeten amb les redu??des pluges que provoquen un m??nim de vida. Els oued (rierols) que baixen forts quan plou s'assequen tot seguit i no n'hi cap que pugui travessar la regi??. Aquestes muntanyes van acollir a les poblacions berbers de les planes ve??nes que es van refugiar en zones muntanyoses rocoses on van construir els famosos ksour (plural de Ksar) equivalent a fortaleses per?? m??s aviat centres d'habitaci?? fortificats (kalaa), amb un estil troglodita adaptat als rigors del clima.
El ksar pr??piament dit era el graner on s'emmagatzemaven i protegien les collites en diferents nivells i que era el centre de la vida social i religiosa, de celebracions, d'ensenyament i d'altres activitats i fortificaci?? quan calia; l'element b??sic dels ksour era la gorfa (ghorfa) un habitacle allargat de forma semicil??ndrica on cada fam??lia guarda la seva collita; la gorfa es constru??a sobre dos nivells m??nim a l'entorn d'un pati interior amb l'acc??s tancat; el conjunt es lo que forma el ksar. Avui algun dels ksour es dedica a hotel. L'habitatge es constru??a a la part oposada i era de tipus troglodita.
El ksour foren constru??ts aprofitant les muntanyes a la regi?? de Matmata o s'aprofitava les pendents, escarbant horitzontalment la roca; fora d'aqu?? es constru??en amb un gran pou o forat central a la paret en torn al qual es constru??en horitzontalment les habitacions a un o dos nivells. Es en aquesta zona que es van inventar els jessour (plural de djeser) un murs de pedra seca que retenien la humitat i permetien aprofitat petites extensions de terra per llaurar i plantar orgue, i arbres com la figuera o l'olivera i ll??gicament la palmera.
El centre de les cases excavades a muntanya ??s Matmata; les muntanyes s??n completament pelades amb abund??ncia de petits turons; les cases de Matmata tenen un pati central de entre 6 i 12 metres de di??metre i una profunditat de 6 a 7 metres; un t??nel porta del pati a una de les bandes del tur?? o m??s aviat al inrev??s ja que aquest t??nel ??s l'acc??s al habitatge; la porta d'acc??s es tanca amb branques de palmera; les diverses dependencies son excavades a les parets a l'entorn del pati, a dos nivells, amb les principals d'??s habitual a la part baixa com cuina, i sales, i les cambres per dormir i magatzem a la part alta; aquestes habitacions estan protegides de la calor i del fred. Matmata ??s el centre per?? no ??s l'??nic lloc, doncs Tijma, Hadd??ge (7 km al nord-est de Matmata) i Tamezret, tenen cases de pedra seca penjades a la muntanya, Zeroua (centre artesanal), B??ni A??ssa (15 km al nord) amb cases troglodites amb un nivell t??cnic millorat, Toujane (centre artesanal i explotaci?? de mel), T??chine (11 km al sud) i algun altre lloc ofereixen bons exemples de l'adaptaci?? de la poblaci?? al medi natural.
Darrera el Djebel (la muntanya) es situa el Dahar o Djebel Dahar (l'esquena de la muntanya), un altipl?? que s'inclina en una pendent suau cap a l'oest fins unir-se amb les terres des??rtiques i dunes del Gran Erg Oriental; cap a l'est del Djebel, continua el Dahar fins a la costa on forma penya-segats abruptes.
Al pa??s de Nefzaoua l'arena predomina amb vegetaci?? estep??ria, i troba m??s al sud la regi?? dels ksour, m??s pedregosa. La pedra calcaria ??s l'element predominant a les muntanyes. Entre M??denine i Dehibat a la frontera amb L??bia hi ha uns 150 km per?? la Djeffara encara en perllonga 40 km m??s cap al nord fins a la costa del golf de Boughrara i Jorf (en front de l'illa de Gerba). De la l??nea M??denine-Dehibat cap a l'oest, fins a trobar les dunes de l'Erg, la distancia es de no menys de 70 km.
La principal ciutat de la plana es M??denine, nus de comunicacions per carretera; el ksar de M??denine mateix est?? format per sis mil gorfes en sis plantes. La segona ciutat es Tataouine, 44 km al sud, on es troba un jard?? amb un tronc d'arbre fossilitzat, inscripcions neop??niques, fragments d'est??tues, capitells corintis i altres objectes, i sobretot amb nombrosos ksour a la rodalia, especialment el Ksar Ouled Soltane, amb les gorfes en torn a dos patis, constru??ts al segle XVI i al XIX. Ksar Degrah, Ksar B??ni Barka, Ksar K??dim (ksar Znata) son alguns dels ksour de la vora del principal. Al sud-oest de Tataouine hi ha Douiret amb un ksar. En aquesta ciutat es parla el berber, igual que uns 7 km m??s al nord, a Chenini (on tamb?? hi ha un ksar, i una mesquita soterr??nia) i a 17 km al nord a Ghourmassen (amb una gran vista sobre tota la regi??). Ksar Haddada, a 2 km al nord de Ghourmassen, es destaca per les gorfes ben conservades i blanquejades amb cal. La poteria en tot aquesta zona de parla berber t?? caracter??stiques especifiques. M??s al oest, a uns 60 km, l'oasi de Ksar Ghilane, amb una font calenta, i rodejat per les dunes del Gran Erg Oriental, amb una carretera que porta a Douz.
L'aigua es treu de 75 captacions o forats a la napa fre??tica amb una profunditat que varia entre 50 i 200 metres.
