Digital Equipment Corporation
De Viquip??dia
Digital Equipment Corporation fou una empresa americana pionera en el sector de la inform??tica, cap als anys 1970/80.
Conv?? no confondre-la amb una altra empresa inform??tica anomenada Digital Research. Aquesta fou creada per Gary Kildall a fi de comercialitzar el seu sistema operatiu anomenat CP/M, el qual va acabar convertint-se en un est??ndard de fet dintre del sector.
Aix?? doncs, Digital Research es dedic?? b??sicament al sector dels sistemes operatius ( Software), mentre que Digital Equipment Corporation (DEC, en endavant) va incidir de manera molt important en el m??n del Hardware.
Taula de continguts |
[edita] Inicis de l'empresa
Digital Equipment Corporation ??s creada l'any 1957, de la m?? de dos enginyers provinents del MIT, Ken Olsen i Harlan Anderson. Ambd??s prenien part en el projecte TX-2, per?? en veure que comen??ava a presentar certes dificultats, van decidir abandonar-lo i formar DEC, establint-se a una petita localitat del nord de la costa est, Maynard.
Aquest moviment no hagu??s estat possible, de no ser per la inversi?? d'uns 60.000$ en capital per part d'AR&D, ja que ens trobem en un moment hist??ric en qu?? els inversors eren reticents a entrar en el mercat de la inform??tica.
[edita] Primers passos
Malgrat que els seus fundadors provenien d'un projecte on es desenvolupava un ordinador sencer, i malgrat el seu plantejament inicial, DEC va entrar al mercat fabricant petits m??duls (flipflops, portes, transformadors, etc.) que, combinats convenientment, permetien executar c??lculs i experiments cient??fics.
[edita] EL PDP-1
L'any 1959, de la m?? de Ben Gurley, es va iniciar el disseny del que seria el seu primer computador, el PDP-1 (ent??s com a Programmable Data Processor). Es va comen??ar a fabricar el 1961, per?? poc temps m??s tard (1963) i amb l'objectiu d'abaratir costos per als laboratoris, va apar??ixer el PDP-5, que va resultar un [[Miniordinador|mini-ordinador] de gran ??xit en el mercat.
[edita] Expansi??
Durant els anys posteriors, DEC va desenvolupar noves versions del PDP, de les quals podem destacar per exemple el PDP-6 a l'any 1964, amb una arquitectura de 36 bits i destinat a aplicacions cient??fiques. M??s tard el PDP-8, tamb?? va tenir molt d'??xit, ja que les seves redu??des dimensions van afavorir que comenc??s a implantar-se en llocs on encara no s'havia ni plantejat la introducci?? de la inform??tica. Molt dif??cilment alg?? hagu??s concebut el fet de tenir un computador dins d'un tren quan en aquella ??poca, un ordinador volia dir una habitaci?? (de grans dimensions, plena de m??quines delicades, a una certa temperatura, etc.).
A partir d'aqu?? van apar??ixer noves versions, com el PDP-11 (versi?? en 16 bits del PDP-8, amb millores), el PDP-12 (que va afegir a les capacitats del PDP-8 la possibilitat de capturar dades i la de mostrar-les per displays) o finalment, cap als anys 70, el PDP-15 (prematur usuari de circuits integrats TTL).
[edita] Supremacia
[edita] VAX
L'any 1976 DEC pren com a model el seu PDP-11 i l'amplia a 32 bits. ??s aix?? com neix el denominat VAX, que DEC va anomenar super-mini perqu?? va ser el primer mini-ordinador de 32 bits. El seu nom prov?? de "Virtual Address eXtension" i va comen??ar a comercialitzar-se l'any 1978, guanyant la majoria del mercat en molt poc temps. Tots els intents de la compet??ncia per recuperar el terreny perdut van ser en va, no nom??s pel gran ??xit de DEC, sin?? tamb?? per l'aparici?? de la micro-inform??tica i la de les estacions de treball.
El VAX era un ordinador amb algunes prestacions realment interessants per l'??poca, ja que tenia un joc d'instruccions ric (fins i tot en comparaci?? amb l'actualitat), disposava de mem??ria virtual, paginaci??, rangs de protecci?? de mem??ria, etc. D'aquesta manera, el VAX podia ser utilitzat tant per sistemes Unix, com pel VMS (sistema d'operacions de DEC).
Cal remarcar que en aquest moment, Digital Equipment Corporation ??s la segona empresa d'inform??tica m??s gran del m??n, amb un total d'uns 100.000 treballadors.
[edita] Alpha
Durant els anys 80, DEC va dur a terme diversos intents per tal de construir una nova arquitectura RISC, amb tal de substituir el VAX. Tant ??s aix??, que finalment l'any 1992, DEC va llan??ar al mercat el processador Alpha, el qual tenia un joc redu??t d'instruccions i va ser dels primers en portar una arquitectura de 64 bits.
Com es veu, aquest processador era diametralment oposat al seu antecessor, que era un CISC de 32 bits. Tot i amb aix??, aquest processador va ser dels m??s potents durant la d??cada dels 90, i va oferir diverses variants fins a principis del 2000.
[edita] Declivi
[edita] Incompatibilitat
DEC era una empresa respectada perqu?? oferia una s??rie de productes for??a ben dissenyats (DECnet, base de dades relacionals, tractament de transaccions, etc).
Tot i amb aix??, el seu problema va ser que la majoria d'ells eren incompatibles amb tota la resta del mercat, pel que davant d'aquesta situaci??, molts clients van comen??ar a interessar-se per alternatives m??s estandaritzades. Am??s, a aix?? hi hem d'afegir que alguns competidors en el camp d'arquitectures RISC comen??aven a oferir rendiments cada cop m??s propers als d'un VAX.
[edita] El 'Personal Computer', d'IBM
Digital va intentar contrarrestar el PC d'IBM, amb tres productes vinculats a arquitectures propiet??ries. Un d'ells havia d'anar destinat als professionals, un altre per a l'edici?? de textos i el darrer, havia de tenir cert grau de compatibilitat amb Intel. Tot i amb aix??, cap d'aquests tres productes va saber fer-se un forat en el mercat, i van acabar fracassant tots ells.
El processador de textos per exemple, no era competitiu, en comparaci?? amb el que oferia Wang Laboratories. Am??s, Digital va prendre un seguit de decisions no massa encertades, ja que va resistir-se durant molt de temps a donar suport al sistema MS-DOS, i tamb?? va resistir-se a treure al mercat un clon compatible amb el PC d'IBM fins molt tard.
[edita] Dissoluci?? i Absorci??
L'any 1992 entra a Digital un nou president, Robert Palmer. Hi ha qui opina que podria haver estat pagat per alg?? altre, a fi de desestabilitzar i enfonsar l'empresa, ja que des de la seva entrada van comen??ar a tenir lloc una s??rie de fets que van precipitar la seva desaparici??.
- El seu producte de Base de Dades Rdb, va ser venut a Oracle.
- Tamb?? es van desprendre de la tecnologia de cinta de TK-serie (base de l'actual DLT/SuperDLT).
- L'any 1997 DEC va demandar Intel per infringiment de patents del seu processador Alpha. Inexplicablement, el conflicte va acabar en que DEC va vendre els seus xips a Intel, alguns dels quals (per exemple el StrongARM) Intel els va vendre com a XScale (processadors dels PocketPC).
- El mateix any tamb?? es va vendre el negoci de les impressores a Gericom.
- L'any 1998 Compaq va fer-se amb el que encara quedava del negoci, a la vegada que Hewlett-Packard l'any 2002, va ser qui va comprar Compaq.
??s aix?? com l'empresa que va crear el mini-ordinador i que va introduir la idea d'ordinador per a treball personal va desapar??ixer. Entre altres motius, pel fet de no saber-se adaptar a noves realitats a les que ella mateixa havia donat pas i tamb?? per les successives decisions que va anar adoptant la directiva durant els anys 90.
??s remarcable la seva import??ncia, ja que de no ser per Digital, possiblement la inform??tica no seria com tota la coneixem avui en dia, i la societat no hagu??s desenvolupat un acc??s tan senzill i immediat a la informaci?? com tenim actualment. Tot aix??, pel canvi que va poder significar l'aparici?? de la mini-inform??tica.
