Diables de Cervera - Carranquers
De Viquip??dia
Els Diables de Cervera - Carranquers est?? format per la Colla Gran, la Colla Infantil, el Bestiari, els Tabalers i els Grallers.
La Colla es va crear el mes de setembre de 1994.
Taula de continguts |
[edita] El fet diabler a Cervera
L???inici de la process?? del Corpus a Cervera se situa a finals del segle XIV. Les primeres not??cies que trobem de la celebraci?? de la process?? s??n de l???any 1395. L???any 1398 se???ns d??na not??cia d???entremesos i de l???ordenaci?? de la process??.
Dels anys 1426 i 1429 conservem ordinacions extenses sobre el preg?? i l???ordre de la process??.
Les primeres not??cies de diables a Cervera, un dels primers referents escrits del Principat de Catalunya, els podem trobar en l???ordenaci?? de la process?? de Corpus de l???any 1426, publicades en edici?? de bibli??fil per Faust de Dalmases, ???Ceremonial statu??t per los honorables pahers de la insigne vila de Cervera per rah?? de la festa e profess?? del cors de Jhu. Xpt. en l???any M.CCCC.XXVI???:
<<Los entremesos.
>> Primo vagen lo joch de luciffer e los diables fahent lur Joch. Apr??s vagen los trompadors e la tamor. En apr??s vage la Senyera de la vila, la qual porte en Bernat Armengou, prevera, ab un cavall ben aparellat. Apr??s lo ball de les spases. En apr??s vagen los Jochs que la Confraria del Sant sperit fa, los lauradors, la caterva, Geremies profeta e lo drach. En apr??s vagen los Jochs que la Confraria de sant Johan fa, la ??guila e sant Johan. En apr??s vagen los Jochs que la Confraria de sant Ffrancesch e de la sancta Trinitat fa. En apr??s...>>''
Els anys en qu?? trobem despeses en muntar castell d???entremesos, a trav??s d???aquestes despeses podem dir que es fan els seg??ents:
- el 1439, un entrem??s que no podem precisar, per?? en el qual hi ha representat el cel i l???infern, i hi intervenen l?????ngel Querub?? i dimonis
- l???any 1455, l???entrem??s del Judici Final (amb representaci?? del cel i de l???infern al castell o en castells separats)
- l???any 1461, un entrem??s en qu?? hi participa un rei i un diable
Els ??ngels i dimonis s??n personatges adaptables a molts entremesos. A destacar l???exist??ncia d???ales d?????ngels i d???ales de dimonis, ben diferenciades, en l???inventari de la Confraria de Sant Joan de l???any 1487.
A la primera meitat del segle XVI desapareixen els entremesos a la process??, i alguns dels seus elements m??s populars (l?????guila de Sant Joan, el drac, els cavalls cotoners) s???hi integren com a simples figuracions.
Tamb?? durant la primera meitat del segle XVI el Consell de la vila comen??a a pagar ajuts a determinades confraries per tenir c??rrec d???algunes figuracions i dur-les a la process?? de Corpus. La primera ??s l?????guila de la confraria de Sant Joan. ??s el cas de 1534, on trobem el pagament de cinc sous a mestre Balaguer perqu?? ???dans?? l?????guila davant la cust??dia anant a la profess?????. La segona en import??ncia ??s el drac, propietat del pintor Pere Alegret en un primer moment. Es tracta ja d???un drac separat dels personatges dels entremesos i amb l???activitat b??sica d???anar traient foc per la boca; per aix?? anir?? acompanyat d???un home encarregat de posar els focs grecs i d???encendre???ls.
Amb el Decret de Nova Planta (1716) i la prohibici?? de les manifestacions populars, els diables i el conjunt de la fauna fant??stica varen estar sense feina durant una bona temporada.
A destacar la reial c??dula de Carles IV del dia 21 de juliol de l???any 1780, on mana:
???que en ninguna igl??sia de estos reynos, sea cathedral, parroquial o regular, haya en adelante danzas ni gigantones, sin?? que cese del todo esta pr??ctica en las procesiones y dem??s funciones eclesi??sticas como por conveniente a la gravedad y decoro que en ellas se requiere???.
Aix?? no va comportar la seva desaparici??, ja que la tradici??, amb un pes molt fort, els va fer figurar en gravats i auques, aix?? com en moltes representacions pict??riques (especialment fins al segle XIX).
En el segle XIX, les figuracions d'animals (??liga, drac) i de gegants i cavallets s'utilitzaran tamb?? en les entrades reials o rebudes a grans personatges, com en el cas de les festes celebrades a Cervera pel jurament de la infanta Maria Isabel Llu??sa, l'any 1833.
Darrerament, els antecedents m??s propers daten de 1983, amb l???aparici?? de la Confraria d???Animaci?? ???La Matraca???, colla pionera que esdevingu?? impulsora de la reconeguda festa de l???Aquelarre.
Amb la desaparici?? de ???La Matraca??? l???Aquelarre deixa de tenir colla de diables pr??pia. Seran dimonis d???altres indrets (l???Arbo??, el Vendrell...) els que es faran responsables del foc en diferents edicions.
Bibliografia b??sica:
Ramon Mir?? (1998) La process?? de Corpus i els entremesos. Cervera, segles XIV-XIX. Textos i estudis de cultura catalana. Curial Edicions Catalanes. Publicacions de l???Abadia de Montserrat.
[edita] Or??gens i traject??ria
En elaboraci??.
[edita] Seccions
La Colla compta amb les seg??ents seccions:
- Colla Gran
- Colla Infantil
- Bestiari
- Tabalers
- Grallers
[edita] Actuacions principals anuals
- Cervera: Festa de la Colla (dissabte de Corpus)
- Cervera: Aquelarre (darrer dissabte d'agost): Dijous Gras, Divendres d'Aquelarre, Aquelarret, Baixada, Ball de la Polla, Ball de Diables, Foqueral i Diumenge d'Aquelarre
- Cervera: Festa Major del Sant Crist (quart diumenge de setembre): Cercavila de festa Major i Carretillada al rac?? de santa Maria
[edita] Enlla??os externs
- http://www.diablescarranquers.cat P??gina web dels Diables de Cervera - Carranquers
- http://www.aquelarre.org P??gina web de la festa de l'Aquelarre de Cervera
