Devanagari
De Viquipèdia
|
Devanāgarī (देवनागरी, en català devanagari) és un alfabet abugida utilitzat per a escriure alguns idiomes de l'Índia, inclòs el sànscrit, hindi, marathi, kashmiri, sindhi, bihari, bhili, konkani, bhojpuri i el nepalí de Nepal.
Taula de continguts |
[edita] Orígens
L'escriptura devanagari surgeix prop de l'any 1200 dC a partir de l'escriptura siddham, substituint gradualment l'escriptura sharada. Ambdues són descendents immediats de l'escriptura gupta, la qual va derivar de l'escriptura brāhmī, que probablement va sorgir al segle III aC Els descendents del brāhmī formen la família bràhmica, incloent-hi els alfabets nacionals de moltes altres llengües de l'Índia.
[edita] Etimologia
El mot devanagari deriva del sànscrit deva 'diví, excel·lent', i nāgarī 'urbà', un adjectiu vriddhi femení que deriva de nàgara 'ciutat'. Ambdos formen un compost tatpurusha, que podria traduir-se com '(escriptura) urbana divina', la qual cosa probablement identificava a la devanàgari dins d'un grup més gran d'escriptures nàgari ('urbanes'). L'escriptura nàgari és una forma primerenca de devanàgari, apareguda al voltant del segle VIII com a variant oriental de l'escriptura gupta, i contemporània amb la sharada, la seua variant occidental. El nom devanàgari hauria d'entendre's, aleshores, com "forma excel·lent (o perfeccionada) de l'escriptura nàgari".
[edita] Principis
El devanagari és un alfabet del tipus anomenat abugida, on cada consonant té una vocal inherent (a) que pot ser canviada amb diferents signes vocàlics diacrítics. La majoria de les consonants puden unirse a una altra o altres, suprimint d'esta manera la vocal inherent. La forma resultant és coneguda com a lligadura. Les consonants lligades normalment són una variant simplificada de la consonant normal (normalment es suprimeix el traç verical de la consonant), encara que en algun cas la forma lligada pot diferir de la forma no lligada.
El devanagari s'escriu d'esquerra a dreta. En sànscrit les paraules s'escrivien juntes, sense espais, de manera que la línia horitzontal superior era contínua, encara que existien certes excepcions a aquesta regla. La ruptura de la línia superior marca pauses de respiració. En les llengües modernes s'usa separació entres paraules. El devanagari no fa distinció entre majúscules i minúscules.
El devanagari té d'una banda 16 śakti, que incloen les svara (lit. "so, to, accent", sons purs, o vocals) més l'anusvāra (ṃ o ṁ, m amb punt inferior o superior) i la visarga (ḥ, h amb punt inferior); i d'altra banda 34 vyañjana ("ornaments", consonants). Una akshara (síl·laba) es forma amb la combinació d'una o cap vyañjana i una o mes svara, i representa la unitat fonètica de la shabda (paraula). Per a escriure un akshara s'apliquen a la vyañjana modificadors diacrítics estàndard que representen les svara.
Les śakti i les vyañjana s'ordenen i agrupen lògicament per al seu estudi o recitació. Així, els sons purs, a, i, u, ṛ(r amb punt asota) i ḷ (l amb punt asota), i les seues versions allargades (aa, ii, uu, ṛ i ḷḷ) són seguits per les formes combinades (e, ai, o, au), nasals (ṃ) i aspirades (ḥ). Les vyañjana en si s'agrupen en 6 grups (files) o varga de 5 membres (columnes). Les primeres cinc files progressen en el sentit velar, palatal, retroflexa, dental i labial, en correspondència amb els punts d'articulació de la llengua cap a parts cada vegada més externes en fer el so. Les vyañjana restants són tècnicament sonores, sibilants, o àmpliament usades com a formes conjuntes. Per a cada fila o grup, les columnes avancen lògicament cap a sons mes suaus, aparellats amb les formes aspirades, i finalitzant amb la forma nasal per a tal grup (és a dir, sorda, sorda aspirada, sonora, sonora aspirada i nasal).
La pronunciació del sànscrit escrit en devanagari manca completament d'ambigüitat (és completament fonètic). De mode semblant, es considera que cada paraula en sànscrit s'escriu d'una sola manera (descomptades les variants tipogràfiques modernes emprades per a representar formes conjuntes). No obstant, s'han acceptat certes convencions en els llenguatges moderns; per exemple, el trucament de la forma vocal de l'última consonant en parlar, encara quan continua sent escrita en la forma completa. Existeixen també algunes convencions modernes sobre com escriure paraules estrangeres en devanagari.
Alguns textos sànscrits i mantres s'escriuen típicament amb marques diacrítiques addicionals dalt i baix de les akshara per a denotar altura i tempo del so, per a assegurar que la reproducció d'aquest és exacta.
[edita] Símbols del devanagari
Totes les vocals en devanagari s'annexen dalt o baix de la consonant, o a un signe vocàlic AA agregat a la dreta de la consonant, a excepció del signe vocàlic I, que s'agrega a l'esquerra. La següent taula de vocals mostra a la columna "Lletra" conté el símbol emprat quan la vocal s'usa sense consonant; la columna "Signe de la vocal amb [p]" conté el símbol usat quan una vocal s'annexa a una consonant, mostrada en el cas amb la lletra "p" com a exemple; la columna "Nom Unicode" conté el nom donat a la vocal en l'especificació Unicode; i la columna AFI conté el o els caràcters de l'Alfabet Fonètic Internacional corresponents a la pronunciació hindi del caràcter devanagari.
| Lletra | Signe de la vocal amb [p] | Nom Unicode | AFI |
|---|---|---|---|
| अ | प (cap) | a | [ə] |
| आ | पा | aa | [ɑ] |
| इ | पि | i | [ɪ] |
| ई | पी | ii | [i] |
| उ | पु | u | [ʊ] |
| ऊ | पू | uu | [u] |
| ऋ | पृ | r vocàlica | [rɪ] ([r ̩] en sànscrit) |
| ॠ | पॄ | rr vocàlica | ([rɪ] ([rː̩] en sànscrit) |
| ऌ | पॢ | l vocàlica | ([l ̩] en sànscrit) |
| ॡ | पॣ | ll vocàlica | ([lː̩] en sànscrit) |
| ऍ | पॅ | e chandra | |
| ऎ | पॆ | e curta | [e] |
| ए | पे | e | [e(ː)] |
| ऐ | पै | ai | [ɛ] ([ai] en sànscrit) |
| ऑ | पॉ | o candra | |
| ऒ | पॊ | o curta | [o] |
| ओ | पो | o | [o(ː)] |
| औ | पौ | au | [ɔ] ([au] en sànscrit) |
| Símbols amb [p] | Nom unicode | Funció |
|---|---|---|
| प् | virama | Anomenada halanta o viraama, suprimeix la vocal inherent. |
| पँ | candrabindu | Nasalitza una vocal |
| पं | anusvara | Anusvaara nasalitza una vocal |
| पः | visarga | Afegeix una aspiració sorda després d'una vocal |
| प़ | nukta | S'utilitza per a indicar sons prestats del persa (per ex., p + nukta = f) |
| पऽ | avagraha | S'utilitza per a prolongar el so d'una vocal. |
Quan no s'escriu cap vocal, s'ha de pronunciar una "a" posterior. Per a denotar específicament l'absència d'una vocal s'ha d'utilitzar una viraama (també anomenada halant).
| Lletra | Nom Unicode | Transliteració | AFI |
|---|---|---|---|
| क | ka | k | k |
| ख | kja | kh | kh |
| ग | ga | g | g |
| घ | gja | gh | gɦ |
| ङ | nga | ṅ | ŋ |
| च | cha | c | tʃ |
| छ | chja | ch | tʃh |
| ज | sha | j | dʒ |
| झ | shja | jh | dʒɦ |
| ञ | nia | ñ | ɲ |
| ट | ta | ṭ | ʈ |
| ठ | tja | ṭh | ʈh |
| ड | da | ḍ | ɖ / ɽ |
| ढ | dja | ḍh | ɖɦ / ɽɦ |
| ण | nna | ṇ | ɳ |
| त | ta | t | t̪ |
| थ | tja | th | t̪h |
| द | da | d | d̪ |
| ध | dja | dh | d̪ɦ |
| न | na | n | n̪ |
| प | pa | p | p |
| फ | pha | ph | ph |
| ब | ba | b | b |
| भ | bha | bh | bɦ |
| म | ma | m | m |
| य | ya | y | j |
| र | ra | r | ɾ |
| ल | la | l | l |
| ळ | lla | ḷ | ɭ |
| व | va | v | v |
| श | sha | ś | ɕ |
| ष | ssa | ṣ | ʂ |
| स | sa | s | s |
| ह | ha | h | h |
Entre aquestes, ळ no s'utilitza en hindi. Tot l'alfabet s'utilitza en marathi
Els números en devanagari s'escriuen de la següent forma:
| ० | १ | २ | ३ | ४ | ५ | ६ | ७ | ८ | ९ |
| 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 |
[edita] Lligadures
Les conjuncions consonants de dues o més fonemes es realitzen combinant les aksharas mitjançant lligadures. Típicament, l'akshara precedent perd el seu traç vertical i es posa directament en contacte amb el successor. En el cas d'aksharas que en la seua forma independent no tenen traços verticals, les aksharas successores usualment es col·loquen davall el precedent. En alguns casos, les lligadures prenen formes no recognoscibles fàcilment com compostes de les aksharas individuals (per exemple, jñ). Els conjunts consonàntics que contenen r es tracten com un cas especial: la r- precedent es fa com un ganxo apuntat a la dreta sobre l'akshara següent, i la -r successora apareix com un traç inclinat agregat al traç vertical de l'akshara precedent.
[edita] El devanagari en Unicode
El rang de caràcters Unicode del devanagari està entre U+0900 i U+097F. Els blocs grisos indiquen caràcters no definits
| 0 | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | A | B | C | D | E | F | |
| U+090x | ँ | ं | ः | ऄ | अ | आ | इ | ई | उ | ऊ | ऋ | ऌ | ऍ | ऎ | ए | |
| U+091x | ऐ | ऑ | ऒ | ओ | औ | क | ख | ग | घ | ङ | च | छ | ज | झ | ञ | ट |
| U+092x | ठ | ड | ढ | ण | त | थ | द | ध | न | ऩ | प | फ | ब | भ | म | य |
| U+093x | र | ऱ | ल | ळ | ऴ | व | श | ष | स | ह | ़ | ऽ | ा | ि | ||
| U+094x | ी | ु | ू | ृ | ॄ | ॅ | ॆ | े | ै | ॉ | ॊ | ो | ौ | ् | ||
| U+095x | ॐ | ॑ | ॒ | ॓ | ॔ | क़ | ख़ | ग़ | ज़ | ड़ | ढ़ | फ़ | य़ | |||
| U+096x | ॠ | ॡ | ॢ | ॣ | । | ॥ | ० | १ | २ | ३ | ४ | ५ | ६ | ७ | ८ | ९ |
| U+097x | ॰ |
[edita] Mapa de teclat en devanagari
[edita] INSCRIPT
[edita] Programari
- Apple Type Services for Unicode Imaging - Machintosh (nuevo)
- Graphite - open source (SIL)
- Pango - open source (Gnome)
- Uniscribe - Windows
- WorldScript - Machintosh (old)
[edita] Enllaços externs
- el Devanāgarī al wikibooks anglès (anglès)
- Document oficial del govern de l'Índia sobre el devanagari (pdf) (anglès)
- On history of Indian writing (anglès)
- देवनागरी en la Wikipedia en sànscrit (anglès)(sànscrit)
- देवनागरी en la Wikipedia en hindi (hindi)
[edita] Recursos electrònics
- IndiX, suport de llenguatge hindi per a Linux, un lloc del National Centre for Software Technology (centre nacional de tecnologia de programes).
- Tables Unicode de devanagari
- Editor de devanagari
- Recursos per a veure i editar devanagari
- Suport unicode per a exploradors de web
- Hindi/Devanagari Tutor Script
- Romanitzat per al transliterador devanagari d'Unicode
- transliteració ITRANS del devanagari
| Aquesta pàgina conté material traduït i adaptat de la Wikipedia (anglès)] |
