Devanagari

De Viquip??dia

Rigveda manuscrit en devanagari (comen??ament del segle XIX)

No veieu b?? alguns car??cters?

Devan??gar?? (????????????????????????, en catal?? devanagari) ??s un alfabet abugida utilitzat per a escriure alguns idiomes de l'??ndia, incl??s el s??nscrit, hindi, marathi, kashmiri, sindhi, bihari, bhili, konkani, bhojpuri i el nepal?? de Nepal.

Taula de continguts

1 Or??gens
- 1.1 Etimologia
2 Principis
3 S??mbols del devanagari
- 3.1 Lligadures
4 El devanagari en Unicode
5 Mapa de teclat en devanagari
- 5.1 INSCRIPT
6 Programari
7 Enlla??os externs
- 7.1 Recursos electr??nics

[edita] Or??gens

L'escriptura devanagari surgeix prop de l'any 1200 dC a partir de l'escriptura siddham, substituint gradualment l'escriptura sharada. Ambdues s??n descendents immediats de l'escriptura gupta, la qual va derivar de l'escriptura br??hm??, que probablement va sorgir al segle III aC Els descendents del br??hm?? formen la fam??lia br??hmica, incloent-hi els alfabets nacionals de moltes altres lleng??es de l'??ndia.

[edita] Etimologia

El mot devanagari deriva del s??nscrit deva 'div??, excel??lent', i n??gar?? 'urb??', un adjectiu vriddhi femen?? que deriva de n??gara 'ciutat'. Ambdos formen un compost tatpurusha, que podria traduir-se com '(escriptura) urbana divina', la qual cosa probablement identificava a la devan??gari dins d'un grup m??s gran d'escriptures n??gari ('urbanes'). L'escriptura n??gari ??s una forma primerenca de devan??gari, apareguda al voltant del segle VIII com a variant oriental de l'escriptura gupta, i contempor??nia amb la sharada, la seua variant occidental. El nom devan??gari hauria d'entendre's, aleshores, com "forma excel??lent (o perfeccionada) de l'escriptura n??gari".

[edita] Principis

El devanagari ??s un alfabet del tipus anomenat abugida, on cada consonant t?? una vocal inherent (a) que pot ser canviada amb diferents signes voc??lics diacr??tics. La majoria de les consonants puden unirse a una altra o altres, suprimint d'esta manera la vocal inherent. La forma resultant ??s coneguda com a lligadura. Les consonants lligades normalment s??n una variant simplificada de la consonant normal (normalment es suprimeix el tra?? verical de la consonant), encara que en algun cas la forma lligada pot diferir de la forma no lligada.

El devanagari s'escriu d'esquerra a dreta. En s??nscrit les paraules s'escrivien juntes, sense espais, de manera que la l??nia horitzontal superior era cont??nua, encara que existien certes excepcions a aquesta regla. La ruptura de la l??nia superior marca pauses de respiraci??. En les lleng??es modernes s'usa separaci?? entres paraules. El devanagari no fa distinci?? entre maj??scules i min??scules.

El devanagari t?? d'una banda 16 ??akti, que incloen les svara (lit. "so, to, accent", sons purs, o vocals) m??s l'anusv??ra (??? o ???, m amb punt inferior o superior) i la visarga (???, h amb punt inferior); i d'altra banda 34 vya??jana ("ornaments", consonants). Una akshara (s??l??laba) es forma amb la combinaci?? d'una o cap vya??jana i una o mes svara, i representa la unitat fon??tica de la shabda (paraula). Per a escriure un akshara s'apliquen a la vya??jana modificadors diacr??tics est??ndard que representen les svara.

Les ??akti i les vya??jana s'ordenen i agrupen l??gicament per al seu estudi o recitaci??. Aix??, els sons purs, a, i, u, ???(r amb punt asota) i ??? (l amb punt asota), i les seues versions allargades (aa, ii, uu, ??? i ??????) s??n seguits per les formes combinades (e, ai, o, au), nasals (???) i aspirades (???). Les vya??jana en si s'agrupen en 6 grups (files) o varga de 5 membres (columnes). Les primeres cinc files progressen en el sentit velar, palatal, retroflexa, dental i labial, en correspond??ncia amb els punts d'articulaci?? de la llengua cap a parts cada vegada m??s externes en fer el so. Les vya??jana restants s??n t??cnicament sonores, sibilants, o ??mpliament usades com a formes conjuntes. Per a cada fila o grup, les columnes avancen l??gicament cap a sons mes suaus, aparellats amb les formes aspirades, i finalitzant amb la forma nasal per a tal grup (??s a dir, sorda, sorda aspirada, sonora, sonora aspirada i nasal).

La pronunciaci?? del s??nscrit escrit en devanagari manca completament d'ambig??itat (??s completament fon??tic). De mode semblant, es considera que cada paraula en s??nscrit s'escriu d'una sola manera (descomptades les variants tipogr??fiques modernes emprades per a representar formes conjuntes). No obstant, s'han acceptat certes convencions en els llenguatges moderns; per exemple, el trucament de la forma vocal de l'??ltima consonant en parlar, encara quan continua sent escrita en la forma completa. Existeixen tamb?? algunes convencions modernes sobre com escriure paraules estrangeres en devanagari.

Alguns textos s??nscrits i mantres s'escriuen t??picament amb marques diacr??tiques addicionals dalt i baix de les akshara per a denotar altura i tempo del so, per a assegurar que la reproducci?? d'aquest ??s exacta.

[edita] S??mbols del devanagari

Totes les vocals en devanagari s'annexen dalt o baix de la consonant, o a un signe voc??lic AA agregat a la dreta de la consonant, a excepci?? del signe voc??lic I, que s'agrega a l'esquerra. La seg??ent taula de vocals mostra a la columna "Lletra" cont?? el s??mbol emprat quan la vocal s'usa sense consonant; la columna "Signe de la vocal amb [p]" cont?? el s??mbol usat quan una vocal s'annexa a una consonant, mostrada en el cas amb la lletra "p" com a exemple; la columna "Nom Unicode" cont?? el nom donat a la vocal en l'especificaci?? Unicode; i la columna AFI cont?? el o els car??cters de l'Alfabet Fon??tic Internacional corresponents a la pronunciaci?? hindi del car??cter devanagari.

**Vocals devanagari**
Lletra	Signe de la vocal amb [p]	Nom Unicode	AFI
???	??? (cap)	a	[??]
???	??????	aa	[??]
???	??????	i	[??]
???	??????	ii	[i]
???	??????	u	[??]
???	??????	uu	[u]
???	??????	r voc??lica	[r??] ([r?????] en s??nscrit)
???	??????	rr voc??lica	([r??] ([r????] en s??nscrit)
???	??????	l voc??lica	([l?????] en s??nscrit)
???	??????	ll voc??lica	([l????] en s??nscrit)
???	??????	e chandra
???	??????	e curta	[e]
???	??????	e	[e(??)]
???	??????	ai	[??] ([ai] en s??nscrit)
???	??????	o candra
???	??????	o curta	[o]
???	??????	o	[o(??)]
???	??????	au	[??] ([au] en s??nscrit)

**Altres s??mbols modificadors**
S??mbols amb [p]	Nom unicode	Funci??
??????	virama	Anomenada halanta o viraama, suprimeix la vocal inherent.
??????	candrabindu	Nasalitza una vocal
??????	anusvara	Anusvaara nasalitza una vocal
??????	visarga	Afegeix una aspiraci?? sorda despr??s d'una vocal
??????	nukta	S'utilitza per a indicar sons prestats del persa (per ex., p + nukta = f)
??????	avagraha	S'utilitza per a prolongar el so d'una vocal.

Quan no s'escriu cap vocal, s'ha de pronunciar una "a" posterior. Per a denotar espec??ficament l'abs??ncia d'una vocal s'ha d'utilitzar una viraama (tamb?? anomenada halant).

**Consonants devanagari**
Lletra	Nom Unicode	Transliteraci??	AFI
???	ka	k	k
???	kja	kh	k^h
???	ga	g	g
???	gja	gh	g^??
???	nga	???	??
???	cha	c	t??
???	chja	ch	t??^h
???	sha	j	d??
???	shja	jh	d??^??
???	nia	??	??
???	ta	???	??
???	tja	???h	??^h
???	da	???	?? / ??
???	dja	???h	??^?? / ??^??
???	nna	???	??
???	ta	t	t??
???	tja	th	t??^h
???	da	d	d??
???	dja	dh	d??^??
???	na	n	n??
???	pa	p	p
???	pha	ph	p^h
???	ba	b	b
???	bha	bh	b^??
???	ma	m	m
???	ya	y	j
???	ra	r	??
???	la	l	l
???	lla	???	??
???	va	v	v
???	sha	??	??
???	ssa	???	??
???	sa	s	s
???	ha	h	h

Entre aquestes, ??? no s'utilitza en hindi. Tot l'alfabet s'utilitza en marathi

Els n??meros en devanagari s'escriuen de la seg??ent forma:

**N??meros devanagari**
???	???	???	???	???	???	???	???	???	???
0	1	2	3	4	5	6	7	8	9

[edita] Lligadures

Les conjuncions consonants de dues o m??s fonemes es realitzen combinant les aksharas mitjan??ant lligadures. T??picament, l'akshara precedent perd el seu tra?? vertical i es posa directament en contacte amb el successor. En el cas d'aksharas que en la seua forma independent no tenen tra??os verticals, les aksharas successores usualment es col??loquen davall el precedent. En alguns casos, les lligadures prenen formes no recognoscibles f??cilment com compostes de les aksharas individuals (per exemple, j??). Els conjunts conson??ntics que contenen r es tracten com un cas especial: la r- precedent es fa com un ganxo apuntat a la dreta sobre l'akshara seg??ent, i la -r successora apareix com un tra?? inclinat agregat al tra?? vertical de l'akshara precedent.

[edita] El devanagari en Unicode

El rang de car??cters Unicode del devanagari est?? entre U+0900 i U+097F. Els blocs grisos indiquen car??cters no definits

U+090x

???

U+091x

???

U+092x

???

U+093x

???

U+094x

???

U+095x

???

U+096x

???

U+097x

???

[edita] Mapa de teclat en devanagari

[edita] INSCRIPT

Imatge:Devanagari INSCRIPT.png

INSCRIPT Mapa de teclat (Windows, Solaris, Java)

[edita] Programari

Apple Type Services for Unicode Imaging - Machintosh (nuevo)
Graphite - open source (SIL)
Pango - open source (Gnome)
Uniscribe - Windows
WorldScript - Machintosh (old)

[edita] Enlla??os externs

el Devan??gar?? al wikibooks angl??s (angl??s)
Document oficial del govern de l'??ndia sobre el devanagari (pdf) (angl??s)
On history of Indian writing (angl??s)
???????????????????????? en la Wikipedia en s??nscrit (angl??s)(s??nscrit)
???????????????????????? en la Wikipedia en hindi (hindi)

[edita] Recursos electr??nics

IndiX, suport de llenguatge hindi per a Linux, un lloc del National Centre for Software Technology (centre nacional de tecnologia de programes).
Tables Unicode de devanagari
Editor de devanagari
Recursos per a veure i editar devanagari
Suport unicode per a exploradors de web
Hindi/Devanagari Tutor Script
Romanitzat per al transliterador devanagari d'Unicode
transliteraci?? ITRANS del devanagari

Aquesta p??gina cont?? material tradu??t i adaptat de la Wikipedia (angl??s)]

Categoria: Alfabets