Dendrobranquiat
De Viquipèdia
 |
||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Litopenaeus vannamei
|
||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
Els dendrobranquiats (Dendrobranchiata) són un dels dos subordres de crustacis decàpodes, el menys nombrós i diversifica, però amb representants molt coneguts, com les gambes i els llagostins, especialment pel seu interès gastronòmic.
Les diferències amb els pleociemats, l'altre subordre, es basen en la forma i l'estructura de les brànquies. Els dendrobranquiats les tenen ramificades com les branques dels arbres. La majoria són nedadores, i habiten des de la zona litoral fins a l'abissal. També tots els dendrobranquiats tenen el cos deprimit lateralment.[1]
Taula de continguts |
[edita] Sistemàtica
El subordre Dendrobranchiata (Bate, 1888), es subdivideix en dos superfamílies:
- Peneoïdeus (Penaeoidea), Rafinesque, 1815
- Sergestoïdeus (Sergestoidea), Dana, 1852
[edita] Penaeoidea
Compren cinc famílies:
-
- Aristeids (Aristeidae), Wood-Mason, 1891
- Bentesicímids (Benthesicymidae), Wood-Mason, 1891
- Peneids (Penaeidae), Rafinesque, 1815
- Siciònids (Sicyoniidae), Ortmann, 1898
- Solenocèrids (Solenoceridae), Wood-Mason, 1891
[edita] Sergestoidea
Compren dues famílies:
-
- Lucifèrids (Luciferidae), de Haan, 1849
- Sergèstids (Sergestidae), Dana, 1852
[edita] Referències
- ↑ Història Natural desl Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 9, "Artròpodes I", pp. 342-343.
