Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Deg hit'an - Viquip??dia

Deg hit'an

De Viquip??dia

Els deg hit'an (tamb?? deg xinag, deg xit'an, deg hitan, degexit'an, ingalik, ingalit, inkaliten, inkality, kaiyuhkhotana) pertanyen al grup de pobles de lleng??es na-den?? d'Alaska. El seu antic nom, ingalik i els seus derivats s??n considerats ofensius pels deg hit'an. Es dividien en dos subgrups, anvik i nikolai.

Taula de continguts

[edita] Localitzaci??

Viuen al naixement dels rius Kuskokwin i Yukon, al Nord d'Alaska, i a Anvik, entre el Yukon i el Shageluk.

[edita] Demografia

El 1980 hi havia 400 individus (300 anvik i 100 nikolai) dels quals nom??s 100 parlaven la seva llengua. Segons dades de la BIA del 1995, vivien als llogarrets de Sleetmute (92 h/97 al rol tribal), Anvik (75 h/79 al rol), Grayling (194 h/204), Holy Cross (277 h/299), Shageluk (132 h/139) i Takotna (17 h/18) mixta amb els inuit. En total, 818 al rol tribal. La seva llengua, per??, nom??s t?? uns 40 parlants, la majoria ancians.

[edita] Costums

Viuen a zones de bosc i tundra, pesquen salmons entre el gel i cacen carib??s, ossos, castors, ??necs i dants, i se'ls menjaven crus o cuits. Estaven molt influenciats culturalment pels inuit. Vestien parques, pantalons i d'altres robes d'aquests. Llurs cases eren semisubterr??nies, com les dels inuit de l'Oest. Cacen amb arpons, venables llanc??vols i d'altres armes inuit. Fabricaven canoes de fusta de bedolls i bots de pell. Vivien a llogarrets, alguns n??mades i d'altres sedentaris, tals com campaments de pesca per a una o dues fam??lies a l'estiu, i a assentamenst d'hivern per a tot el grup. El centre del campament era una casa subterr??nia llarga o kashin, emprada tamb?? com a casa de suor, consell de la tribu, club d'entreteniment, casa funer??ria, temple religi??s per a activitats dels xamans i d'altres actes p??blics, per?? nom??s per a homes. Les dones es quedaven a casa. Celebraven motls esports, jocs, cerim??nies i potlachts, tot i ??sser molt important per a ells l'ostentaci?? de la riquesa. Creien en un esperit sobrenatural que omplia tots els ??ssers animants i inanimats, i en un creador, en un dimoni i en una vida d'ultratomba. Tenien moltes supersticions, tab??s i rituals referents a la cacera, als animals i als estris. Els hiverns celebraven reunions al kashin, on tenien set cerim??nies diferents, hi feien d??dives i danses amb m??scares per conjurar l'abund??ncia de la cacera.

[edita] Hist??ria

Des del 1760 els r??ssos es van emparar d'Alaska, per?? van tenir poc contracte amb els den?? de l'interior, a difer??ncia dels inuit, aleut i tlingit. Cap el 1834 exploraren el riu Yukon i Kuskokwin. Aix?? els far?? entrar en conflicte amb la Hudson bay Company. Mantingueren, per??, un comer?? for??a actiu. El 30 de mar?? del 1867 tota Alaska fou objecte d'un tractat de compra amb el govern dels EUA, qui els pag?? 7,2 milions $ en or. El govern nord-americ?? passa el control a l'Alaska Commercial Company (ACC) i el 17 de maig dict?? la primera llei org??nica per tal de que se li apliquin les lleis d'Oregon. El 1912 es va crear el primer grup indi, Alaska Native Brotherhood, per tal de protegir llurs interessos. El 1968 es crear?? el Native Land Claims Movement (NLCM), amb suport dels ecologistes, per a evitar les expropiacions a causa dels descobriments petrol??fers, i reclama compensacions, cosa que for??ar?? el 1971 la creaci?? de l'Alaska Native Claims Settlement Act, que extingeix els t??tols de propietat abor??gens a Alaska i ordena l'establiment de corporacions que administrin els diners produ??ts a les terres (44 milions d'acres i 962,5 milions $). Darrerament estan intentant la recuperaci?? de la seva llengua, merc?? l'esfor?? de gent com Belle Deacon (1905), cistellera i autora dels contes bil??ng??es Engithidong Xugixudhoy: their stories of long ago (1987).

[edita] Enlla??os

[edita] Bibliografia