Daniela Grau i Humbert
De Viquipèdia
Daniela Grau i Humbert va néixer a Elna en una família catalana on no s'havia parlat mai francès fins després de la segona guerra mundial, quan van entrar mullers forasteres a la família. És filla d'en Gilbert Grau i Salvat, i de la Reina Grau i Humbert. Els avantpassats Grau consten a Elna ja fa segles, i els Salvat provenen de la Garrotxa, on se'n troben rastres a partir del segle XIII.
El seu pare, en Gilbert Grau, un precursor de la lluita per aconseguir un estat independent internacionalment reconegut, era un nacionalista català i federalista europeu: defensava a principi dels anys 70 amb el seu Partit Federalista Europeu de Catalunya (Països Catalans) el projecte d'uns Països Catalans independents dins del marc d’una Europa federal i denunciava el colonialisme francès. Va transmetre a la seva muller i a les filles la voluntat de defensar el país i de recuperar l'ús del català i de parlar-lo a les noves generacions.
Després de l'institut, la Daniela va estudiar a la universitat de Montpeller i a Heidelberg. A Alemanya va comprovar que el català, menyspreat a l'Estat francès, s'ensenyava i s'investigava a les universitats estrangeres. Després d’haver tornat a Perpinyà a finals del 72 va començar a ensenyar-hi alemany a l'Institut Bon Socors, on encara treballa. Un xic més tard, va engegar-hi cursos de català, el nombre d'hores dels quals ha anat incrementant gràcies a la seva afecció. Des del 1976 fa cursos també a la Universitat de Perpinyà: durant deu anys, d'alemany, i després, de català.
La Daniela està casada amb un hongarès, en Károly Morvay, professor de la Universitat de Budapest i coautor dels diccionaris català-hongarès, hongarès-català. Molts pensen que en Carles va aprendre la llengua del país després del casament, però això és fals: ho va fer a Budapest, a la seva universitat, on s'ensenya català des de fa més de trenta-cinc anys.
Des del 1992, el 23 de juny la Daniela porta al Principat la Flama del Canigó fent la ruta de Vic i Manlleu alternativament, però ja com a adolescent acompanyava els seus pares i els patriarques dels Focs de Sant Joan quan l'any 1966 en Grau i en Deloncle van fer arribar per primera vegada la Flama del Canigó al Coll d'Ares. L'any 1973 va acompanyar els seus pares al Priorat i pels 80 van portar la Flama també al País Valencià. D'ençà d'uns anys es dedica a explicar en el marc de conferències què significa el símbol de la Flama i quina és la seua història.
Al costat de les activitats lligades als Focs de Sant Joan, la Daniela des de molt jove va participar activament en les lluites per la llengua i la nació catalanes a l'Estat francès: amb altres companys van fundar l'associació Arrels, que fins avui fa funcionar una ràdio i una escola catalanes. Com a portaveu del Partit per Catalunya a les eleccions regionals del 1998, va corredactar amb Mité Pull el programa polític, tot introduint-hi per primera vegada a la Catalunya del Nord el concepte de desenvolupament sostenible.
El 2004, amb en Jaume Deloncle i en Pere Mateu, tots tres membres de l'associació Flama dels Països Catalans van iniciar la lluita en contra de la decisió del President del Consell Regional, G. Frêche, de denominar el país Septimanie: feren una conferència de premsa a Perpinyà i engegaren una campanya de signatures al Congrés de Focs de Sant Joan el maig del 2004. La campanya abocà a un gran manifestació, l'èxit popular de la qual obligà en Frêche a suprimir l'apel·lació; fou l'oportunitat per a la Daniela de declarar públicament que “sem una nació” cinc mesos abans que es féu també a Barcelona, en una manifestació multitudinària de caire nacional.
Actualment fa part del col·lectiu “No a Vauban a la Unesco”, per mor de denunciar una prova més de la colonització francesa imperant: l'actual mitificació d'en Vauban, enginyer militar en cap, responsable de les fortificacions d'en Lluís XIV, és a dir de l'aparell militar repressiu erigit en contra del nostre poble que feia segles que lluitava per no esdevenir francès. El Consell General, en digne successor del Conseil Souverain instaurat per en Lluís XIV, orquestra la manipulació històrica amb l'ajuda de persones i institucions, víctimes de la propaganda oficial o atretes per subvencions i honors segons la més pura tradició colonialista.
La Daniela, és clar, es defineix sense embuts com a independentista catalana. El 2007 va rebre el Premi d'Actuació Cívica de la Fundació Lluís Carulla.
