Daniel Pi i Noya
De Viquipèdia
Daniel Pi i Noya (Barcelona, 1958) és un polític català. Enginyer agrònom per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha fet un curs de postgrau sobre estructures comunitàries i un altre sobre anàlisi i avaluació de projectes amb impacte ambiental, a la Universitat Politècnica de Madrid. Ha treballat com a tècnic de la Generalitat, adscrit al Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (1982-1983); com a tècnic projectista d’una consultoria d'empreses (1980-1982 i 1983-1985); com a responsable de l’àrea de projectes d’una consultoria del sector agroalimentari (1985-1989) i com a analista d’inversions d'Agrocaixa, divisió de la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona especialitzada en el finançament del sector agroindustrial (1989-2006).
És membre d’entitats cíviques (Associació per la Promoció del Transport Públic i AAVV), solidàries (Intermón-Oxfam, ACAPS, Tabana i Pont de Solidaritat), de defensa del medi ambient (Greenpeace i GEPEC), culturals (Òmnium Cultural), esportives (AEEF, Club Natació Reus Ploms i Reus Deportiu) i sindicals (CCOO). És membre de l'Institut Català d'Estudis Agraris (ICEA).
Va participar activament en les mobilitzacions antinuclears de la dècada dels 80 i en la campanya en contra de la incorporació a l'OTAN. Milita a Iniciativa per Catalunya (IC) des del 1990 i va ocupar diversos càrrecs a l’estructura local i intercomarcal de l’organització. És membre del Consell Nacional d'Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV), regidor de l’Ajuntament de Reus del 1997 ençà, és delegat de medi ambient des del 2000, tercer tinent d’alcalde des del 2003 i fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006.
