[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Cristià VIII de Dinamarca - Viquipèdia

Cristià VIII de Dinamarca

De Viquipèdia

El rei Cristià VIII de Dinamarca
El rei Cristià VIII de Dinamarca

Cristià VIII de Dinamarca (Christiansborg 1786 - Amalienborg 1848). Rei de Dinamarca des de l'any 1839 i fins a la seva mort l'any 1848.

Nat al Palau d'Amalienborg a Copenhaguen el dia 18 de setembre de 1786, essent fill del príncep hereu Frederic de Dinamarca i de la duquessa Sofia Frederica de Mecklenburg-Schwerin. Cristià era nét per via paterna del rei Frederic V de Dinamarca i de la duquessa Juliana Maria de Brunsvic-Wolfenbüttel; mentre que per via materna ho era del duc Lluís de Mecklenburg-Schwerin i de la duquessa Carlota Sofia de Saxònia-Coburg-Saafeld.

El dia 21 de juny de 1806 contragué, a Ludwigslust, núpcies amb la duquessa Carlota de Mecklenburg-Schwerin de qui es divorcià el 1810. Carlota era filla del gran duc Frederic Francesc I de Mecklenburg-Schwerin i de la duquessa Lluïsa de Saxònia-Gotha. La parella tingué dos fills:

  • SAR el príncep Cristià, nat i mort el 1807 al Castell de Plön.

[edita] Rei de Noruega

La seva intel·ligència i les seves maneres aristocràtiques però properes al poble a la vegada, li permeteren aconseguir una alta popularitat entre la ciutadania del pais. L'any 1813 fou enviat a la ciutat d'Oslo com a stattholder del rei de Dinamarca a Noruega. D'aquesta manera, Cristià inicià diversos contactes amb el món de la política i contribuí en la millora de la imatge de la dinastia entre els noruecs, imatge que havia quedat molt danyada arran de l'aliançá entre Napoleó Bonaparte i el rei Frederic VI de Dinamarca.

Malgrat tot, amb el Tractat de Kiel concedí la independència a Noruega i una assamblea constituet escollí a Cristià com a rei del país. Malgrat tot, la forta influència del partit suec i les pressions internacionals feren que Cristià hagués de cedir el país a Suècia. D'aquesta manera, Noruega quedà incorporada a Suècia a través d'una unió reial prevista en la Convenció de Moss. Aquesta unió es materialitzà després d'una breu campanya miltar en què les tropes sueques s'imposaren a un restringit exèrcit noruec.

A la Convenció de Moss es preveia que Cristià cediria el poder a l'Storting i que posteriorment abdicaria com a monarca. Immediatament després, l'Storting adoptaria un seguit de condicions constitucionals que permetrien la unió reial entre Noruega i Suècia. Així, el rei Carles XIII de Suècia fou elegit rei dels noruecs.

[edita] Rei de Dinamarca

Com a conseqüència de la fama de democràtic que tenia, Cristià fou rebutjat a la majoria de corts europeus extremadament reaccionàries. Aquest rebuig s'estengué entre l'aristocràcia danesa, i Cristià i la seva muller, Lluïsa Augusta, es mantigueren apartats de la vida social i proxims a diverses societats literàries i científiques.

No fou fins el 1831 que Cristià s'integrà plenament al Consell d'Estat. Així, el 13 de desembre de 1839 ascendí al tro danès amb el nom de Cristià VIII. Arran de la seva ascensió, el Partit Liberal tingué grans expectatives d'iniciar una etapa constitucionalista a Dinamarca però aviat s'observà que Cristià no tenia cap intenció d'escoltar ni d'aprovar cap projecte liberal.

Cristià únicament incià una reforma profunda de l'Administració. Durant el seu regnat es visqué un fort creixement dels sentiments nacionalistes danesos arran de la qüestió dels ducats de Schleswih i de Holstein. Durant l'etapa de Cristià VIII es posà els fonaments del creixent interès danès pels territoris meriodionals.

De la mateixa manera que els seus avantpassats, Cristià esdevingué un important mecenes de l'astronomia.

Veient que el seu fill, el futur rei Frederic VII de Dinamarca, era incapaç de donar continuïtat a la dinastia danesa, Cristià inicià els tràmits necessaris per garantir la continuïtat de la dinastia en la figura de qui seria el rei Cristià IX de Dinamarca.

Cristia es troba enterrat a la Catedral de Roskilde.