Criptologia

De Viquip??dia

La criptologia ??s l'estudi dels criptosistemes: sistemes que ofereixen mitjans segurs de comunicaci?? amb els que l'emissor oculta o xifra el missatge abans de transmitir-ho per a que nom??s un receptor autoritzat (o ning??) pugui desxifrar-ho. Les seves ??rees principals d'inter??s s??n la criptografia i la criptoan??lisi, per?? tamb?? inclou l'esteganografia com part d'aquesta ci??ncia aplicada. En temps recents, l'inter??s per la criptologia s'ha est??s tamb?? a altres aplicacions, per part de la comunicaci?? segura de informaci?? i, actualment, una de les aplicacions m??s esteses de les t??cniques i m??todes estudiats per la criptologia ??s la autenticitat de la informaci?? digital (tamb?? anomenada signatura digital).

A la t??cnica de transmissi?? de dades de forma de fer-los in??tils davant intrusos se l'anomena ???criptografia???, a l'art de desbaratar aquestes t??cniques se l'anomena ???criptoan??lisi??? i conjuntament se'ls coneix com ???criptologia???. Tot i que el terme criptologia no est?? recollit encara en el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (essent una traducci?? directa de la paraula anglesa cryptology) aquesta paraula ??s d'??s com?? entre els experts de seguretat de comunicaci??.

Col??loquialment, es considera els termes encriptar i xifrar com sin??nims, al igual que les seves contraries, desencriptar i desxifrar, per?? no passa el mateix amb al terme codificar. Tot i que encara no estigui acceptat per l'Institut d'Estudis Catalans, es pot utilitzar el terme encriptar que s'entendr?? universalment per l'anglicisme dels termes anglesos encrypt i decrypt. Per definici??, codificar significa expressar un missatge utilitzant algun codi, per?? no ??s necess??riament de forma oculta, secreta o inintel??ligible; escriure en l'idioma catal?? implica l'??s d'un codi que ser?? comprensible per els catalanoparlants per?? no tant per aqu?? no domini el idioma; la matem??tica i la l??gica tenen els seus propis codis, i en general existeixen tants codis com idees.

El procediment utilitzat per xifrar dades es realitza mitjan??ant un algoritme el qual se li pot considerar com una funci?? matem??tica. Per tant, un algoritme de xifratge ??s una formula per desordenar una informaci?? de manera que aquesta es transformi en incomprensible, utilitzant un codi o una clau (en ocasions, m??s d'una). Els missatges que s'han de protegir, denominats textos en clar, es transformen mitjan??ant aquesta funci?? i, a la sortida del proc??s de posada en clau s'obt?? el text xifrat, o xifrograma. En molts casos existeix un algoritme de desxifratge encarregat de reordenar la informaci?? i tornar-la intel??ligible, per?? no sempre ??s aix??. Quan existeixen les dues funcions, una per xifrar i l'altre per desxifrar, es diu que el sistema criptogr??fic ??s de dues vies o reversible (a partir d'un missatge en clar es pot obtenir un xifratge i a partir d'aquest es pot obtenir el missatge original), mentre que quan no existeix una funci?? per desxifrar es diu que el sistema ??s d'una sola via (a partir d'un missatge xifrat no es possible obtenir el missatge en clar que el va generar, l'aplicaci?? d'aquest ??s, per exemple, per l'emmagatzemament de les contrasenyes).

La transformaci?? de dades preveu una possible soluci?? a dos dels problemes de seguretat en el maneig de dades. El problema de la privacitat i autenticitat, evitant que les persones no autoritzades puguin extreure informaci?? del canal de comunicaci?? o modificar aquests missatges.

Des del punt de vista hist??ric els m??todes de xifratge s'han dividit en dues categories: xifradors de substituci?? i xifradors de transposici??. En un xifrador de substituci??, cada lletra o grup de lletres es substitueixen per una altra lletra o un grup de lletres per desxifrar-les. Els xifradors de substituci?? preserven l'ordre dels s??mbols del text en clar, per?? els disfressen. El xifrador de substituci?? m??s antic que es coneix ??s el xifrador del C??sar, atribu??t a Juli C??sar. En aquest m??tode, A es representat per D, B per E, C per F, i aix?? cada lletra se substitueix per la que es trobi tres llocs davant d'aquesta, considerant que despr??s de la Z torni a comen??ar per la A. Una variant del xifrador del C??sar ??s permetre que l??alfabet xifrat es pugui despla??ar k lletres (no nom??s 3), convertint-se k en la clau.