Contracte d'assegurança
De Viquipèdia
L'assegurança és un servei que consisteix a proporcionar una prestació predefinida, generalment financera, a un individu, una associació o una empresa quan hi ha un risc, a canvi de la percepció d'una prima.
Per extensió, l'assegurança és el sector econòmic que reagrupa les activitats de concepció, de producció i comercialització d'aquest tipus de servei.
Taula de continguts |
[edita] Definició del servei
El contracte d'assegurança és aquell pel qual l'assegurador s'obliga, mitjançant el cobrament d'una prima i pel cas de que es produeixi el fet objecte de cobertura, a indemnitzar, dins dels límits pactats, el dany produït a l'assegurat o a satisfer un capital, una renda o altres prestacions convingudes.
[edita] Els riscos coberts
L'única condició per a l'assegurança d'una cosa és el risc. En conseqüència, en principi, és possible subscriure una assegurança a tot risc en relació a la vida, la salut, la propietat d'un bé immoble, un bé moble, etc.
Els tipus de contractes d'assegurances més comuns són els contractes d'assegurança de vida i els d'assegurança de dany perjudici. Es distingeix els contractes d'assegurança de persones i els d'assegurança de vida.
[edita] El contracte d'assegurança
El contracte d'assegurança és la clau de volta de la producció d'aquest servei. Estableix les condicions del servei:
- La prima que l'assegurat es compromet a pagar
- La prestació que l'assegurador subministrarà
- Les condicions que obliguen l'assegurador a subministar la prestació
[edita] Història
[edita] Des de l'Antiguitat
Els primers mètodes de transferència de riscos que coneixem són els dels babilonis, des del II mil·leni aC. El sistema desenvolupat es reprèn en el Codi d'Hammurabi. Si un marxant demana un préstec per efectuar un transport, paga una suma suplementària al prestador. El préstec no s'ha de reemborsar si roben la mercaderia.
Mil anys més tard, els habitants de Rodes inventen la mútua. Els marxants els béns dels quals arriben a destinació reemborsen aquells altres marxants els béns dels quals han estat destruïts per una tempesta.
Els grecs i els romans introdueixen l'assegurança salut i l'assegurança vida. Les guildes de l'edat mitjana fan un paper similar, participant en les despeses de les exèquies dels seus membres morts.
L'assegurança es fa més complexa a Europa després del Renaixement.
[edita] Les bases modernes després del s. XVII
A final del s. XVII, la importància creixent de Londres com a centre de comerç provoca la demanda creixent de les assegurances marítimes. Edward Lloyd obre una taverna que esdevé una referència per als mariners i els noliejadors i també una font d'informació sobre el món marítim. Es converteix en un lloc de trobada per a qui busqui assegurar els seus vaixells i qui en proposi una cobertura. Avui encara, el Lloyd's de Londres ocupa el lloc més alt de l'assegurança marítima.
En el sentit modern, l'assegurança remunta al gran foc de Londres de 1666, que va destruir 13.200 indústries. Després de l'incendi Nicholas Barbon obre un despatx per assegurar les indústries.
Als EUA, la primera companyia es va crear el 1732. Benjamin Franklin és el primer, a través de Philadelphia Contributionship for the Insurance of Houses from Loss by Fire, que inventa la prevenció, refusant d'assegurar les cases per a les quals el risc d'incendi és massa fort.
[edita] Organització del sector econòmic
[edita] Model econòmic
El contracte d'assegurança és un contracte de transferència de riscos:
- L'assegurat cedeix un risc, per definició aleatori, a la companyia d'assegurança. quan el contracte preveu una franquícia, l'assegurat conserva una part del risc.
- La companyia d'assegurança accepta el risc a canvi de la prima.
El mecanisme de l'assegurança no modifica la probabilitat d'adveniment del risc, ni les seves conseqüències. S'acontenta transferint el risc d'un agent econòmic, l'assegurat, a un altre o uns altres.
L'assegurat és llavors protegit contra esdeveniments que no pot suportar sol. Aleshores pot realitzar activitats arriscades. L'assegurança ajuda indirectament en la creació de riqueses.
La companyia d'assegurança efectuada, gràcies ala subscripció de nombrosos riscos similars, una mútua de riscos entre els assegurats. Aquest domini estadístic del risc permet a l'assegurador disminuir la volatilitat total dels riscos. La llei dels grans nombres permet a l'assegurador saber aproximadament l'import dels sinistres futurs.
Curiosament, les activitats de jocs d'atzar (loteries, etc.) són similars a l'assegurança: cal sort. En ambdós casos, es paga una petita suma, i si es produeix un esdeveniment rar, es produeix una gran suma. La diferència és que l'assegurança cobreix els riscos "negatius", de pèrdua, i la loteria al contrari els riscos positius, especulatius.
Cal en ambdós casos que l'esdeveniment sigui bastant rar, i que, pel que fa a l'assegurança, el fet d'estar assegurat no modifica els comportaments en front dels riscos (sort moral), sinó, l'assegurador ja no equilibra els seus riscos.
Alguns casos com els robatoris, vols de vehicles o accidents de moto són una mica particulars, en la mesura en què la qüestió ja no és saber siun esdeveniment es produirà, sinó simplement quan tindrà lloc.
[edita] Com viuen els asseguradors?
Per viure, una companyia d'assegurança ha de poder pagar el conjunt de sinistres que els assegurats patiran. Com que l'import total desconegut per definició, les companyies d'assegurança comencen per « mutualitzar » els riscos. Aquest mecanisme tendeix a reduir la variabilitat de les pèrdues. L'import de les pèrdues probables (augmentat per un marge de seguretat, i despeses de gestió de la companyia) el cobreixen els assegurats (prima).
Els diners que es recullen així no es tornen immediatament a l’assegurat, sinó que es poden invertir, de manera que aporten una confortable font de recursos suplementaris. Aquesta suma és particularment important en les branques de desenvolupament a llarg termini (per exemple ne la responsabilitat civil), on el sinistre quan sobrevé no s’indemnitza fins molt anys després de la percepció de la prima. En les branques de desenvolupament a curt termini, aquesta font de recursos no té tanta importància.
L’assegurador és des d’aleshores capaç d’afrontar una situació de sinistralitat habitual. De tota manera es comprèn fàcilment que si un risc afecta simultàniament un gran nombre d’assegurats (intempèries, catàstrofe natural, etc.) els diners que ha de pagar l’assegurador poden reduir considerablement les seves perspectives de guanys, veure excedir les seves capacitats financeres. És el cas que hagi de desbloquejar els havers bloquejats per socórrer les víctimes d’una tempesta. L’assegurador podrà augmentar l’import de les primes a fi de reconstituir el capital consagrat a les indemnitzacions.
A fi d’afrontar els sinistres excepcionals els asseguradors poden reassegurar (amb la suposada franquícia de la seva part) els seus propis riscos en companyies especialitzades; es denomina la reassegurança
A mitjan 1970 un automobilista assegurat a MAIF va provocar involuntàriament la topada de dos trens, bloquejant durant moltes setmanes el trànsit entre Nancy i París (que es va haver de desviar amb grans despeses per Troyes o Sedan). Es va arribar al límit de reassegurança de la MAIF i l’augment de les cotitzacions anuals (es parla de cotitzacions a les mútues i de primes a les societats d’assegurança) va ser a penes perceptible pels assegurats de fet en aquesta mateixa reassegurança.
És significatiu constatar que la Lloyd’s, asseguradora del Titanic va honorar els seus compromisos i que aquest desemborsament important no va amenaçar la seva existència.
[edita] Forma del contracte d'assegurança
[edita] La pòlissa d’assegurança
La pòlissa d’assegurança és el document contracte que regeix les relacions entre la companyia d’assegurança i l’assegurat. Aquest contracte fixa en particular:
- la llista d’esdeveniments garantits, amb les exclusions eventuals.
- la garantia, és a dir, l’assistència aportada a l’assegurat en cas de sinistre.
- les obligacions de l'assegurat:
- les mesures de prevenció eventuals a fi de disminuir-ne el risc.
- el termini de declaració de l'assegurador en cas de sinistre.
- l’import i les condicions de pagament de la prima.
- les possibilitats de dissolució de la pòlissa.
- les obligacions de la companyia d’assegurança:
- els terminis de pagaments per a la indemnització.
Les pòlisses d’assegurança es componen de condicions generals, comunes a tots els assegurats d’una mateixa companyia per a un risc o un conjunt de riscos donat, i de condicions particulars, específiques de l’assegurat.
[edita] Tipus de contractes d’assegurança
La classificació legal bàsica de les assegurances diferencia:
- Assegurança contra danys.
- Assegurança de persones.
Les assegurances contra danys també poden ser:
- Assegurança d’incendis.
- Assegurança contra robatori.
- Assegurança de transports terrestres.
- Assegurança de lucre cessant.
- Assegurança de caució.
- Assegurança de crèdit.
- Assegurança de responsabilitat civil.
- Assegurança de defensa jurídica.
Algunes subvarietats serien l’[[assegurança de lloguer], per protegir una propietat llogada, l’assegurança multirrisc de la llar o l’Assegurança agrícola, per protegir-se de la pèrdua d’una collita.
Les assegurances contra persones poden ser:
- Assegurança sobre la vida.
- Assegurança d’accidents.
- Assegurança de malaltia i d’assistència sanitària.
La varietat és àmplia i fins i tot es poden negociar contractes no previstos per l’asseguradora. Alguns exemples menys comuns són:
- Assegurança d’una part del cos (cames, pit, nas...)
- Assegurança d’un sorteig. Si surt premi el paga l’asseguradora i si no surt l’asseguradora ha guanyat.
- Assegurança de vehicles d’un dia de duració. Per exemple vehicles antics que es condueixen un o pocs dies l’any.
- Assegurança de títol immobiliari, també anomenat assegurança de títol. És un tipus d’assegurança creat als EUA per protegir tota mena de compra-venda immobiliària o gravamen sobre immoble.
En alguns casos és obligat per la Llei tenir una assegurança, com per exemple:
- Assegurança obligatòria de vehicles.
- Assegurança de gossos considerats perillosos.
- Assegurança de caça.
- Assegurança de danys materials o de caució, contractada pel promotor d’un edifici.
En aquests casos els poders públics entenen que la perillositat de certes activitats és suficient per obligar qui les efectua a contractar una assegurança que protegeixi terceres persones dels danys que es puguin causar.
Uns altres contractes poden venir obligats per un contracte anterior. És molt habitual en una hipoteca haver d’assegurar el bé hipotecat a favor del creditor.
[edita] Què cal saber sobre les assegurances
Totes les condicions de l’assegurança són al contracte. Aquesta clàusula cal llegir-la molt atentament. Cada any les asseguradores guanyen molt diners per les prestacions que hi ha al contracte i no són reclamades per l’assegurat.
L’assegurança a tot el món té una doble funció, l’econòmica i la social:
- Funció econòmica: elimina la incertesa econòmica sobre el futur aconseguint augmentar l’eficiència, estabilitza la riquesa, combat la pobresa i estimula l’estalvi.
- Funció social: estimula la previsió, contribueix a la millora de la salut.
Les condicions essencials de l’assegurança es regulen a la Llei 50/80 del contracte d’assegurança
No poden assegurar-se (art.19 LCS) els sinistres causats per la mala fe de l’assegurat. .
Sobreassegurança, infraassegurança.- El risc assegurat no pot ser notablement superior o inferior al del valor real del que s’assegura, de manera que és essencial una prudent valoració de l’objecte assegurat. En el primer cas (sobreassegurança) un cop produït el sinistre, l’asseguradora solament indemnitzarà el dany fins al valor real del que s’ha assegurat. En canvi, en el cas de la infraassegurança la cia. indemnitzarà en la mateixa proporció en què cobria l’interès assegurat: si el que es va assegurar valia 1.000 € i es va assegurar en 500 €, si es causa un dany de 500 €, n’indemnizarà la meitat: 250 €.
Por tant, es recomana que qualsevol subscriptor de pòlissa s’assessori amb un corredor o advocat responsable, que revisi les clàusules de les assegurances contractades.
[edita] Principis bàsics de l’assegurança
- L’essència de l’assegurança rau en la distribució dels efectes econòmics desfavorables d’uns riscos entre els patrimonis individuals que s’hi exposen.
- L’individu evita un perjudici econòmic contingent mitjançant un gravamen econòmic real i suportable.
- En l’assegurança l’individu realitza un acte psicològic de "previsió", per la qual cosa si s’arriba a consumar el dany la persona rebrà la "indemnització adequada".
