Construcci?? social de la realitat
De Viquip??dia
La construcci?? social de la realitat social ??s una conceptualitzaci?? desenvolupada pels soci??legs Peter L. Berger i Thomas Luckmann en el seu llibre del mateix t??tol ??The social construction of reality??, 1967; tradu??t al catal?? per l'editorial Herder, Barcelona, 1988. Berger i Luckmann es van esfor??ar per estendre la sociologia fenomenol??gica a les estructures i a les institucions socials. Alhora van voler integrar els subjectes i els diferents nivells de la societat. El seu enfoc sobre la realitat social parteix de la tesi que les persones s??n els productes d'una societat que ells mateixos han creat:
- "La societat ??s un producte hum??. La societat ??s una realitat objectiva. L'home ??s un producte social[1].
Pels autors la sociologia del coneixement s'ocupa de la construcci?? social de la realitat, apropant-la a la construcci?? quotidiana de la realitat.
Taula de continguts |
[edita] An??lisi de l'obra
La vida quotidiana. Berger i Luckmann comencen en el nivell individual, amb l'estudi de la realitat de la vida quotidiana, el m??n del sentit com??. Per dur-ho a terme es fonamentaren en l'obra d'Alfred Schutz. El punt de partida ??s que les persones consideren els processos subjectius com realitats objectives, ??s a dir, els actors perceben la realitat social com independent de la seva pr??pia aprehensi??, com quelcom donat per descomptat.
Berger i Luckmann descriuen les interaccions cara a cara seguint les pautes de Schutz. Aquestes relacions impliquen un intercanvi immediat de significats, per tant hi ha poques tipificacions. En una relaci?? personalitzada hi ha m??s espai per a la negociaci??. Per?? a mesura que ens allunyem de les relacions inmediates cara a cara i ens movem vers les relacions amb persones menys ??ntimes, o fins i tot desconegudes, hi ha m??s espai per a la tipificaci?? i menys per a la negociaci?? interpersonal. Ras i curt, les nostres relacions amb els desconeguts s??n m??s impersonals i esterotipades. La import??ncia de les tipificacions per a Berger i Luckmann es reflexen en la seva definici?? de les estructures socials: "la suma total d'aquestes tipificacions i de les pautes recurrents d'interacci?? establertes a trav??s d'elles"[2]
Com altres fenomen??legs, Berger i Luckmann van assignar una gran import??ncia al llenguatge, especialment per la seva relaci?? amb el proc??s de tipificaci??. Consideraven el llenguatge com una forma espec??fica del proc??s de la significaci??, un subtipus d'objectivaci?? que es distingueix pel seu pr??posit de representar una s??rie ampla de significats subjectius. El llenguatge ??s el sistema de s??mbols vocals m??s important de la societat car mostra la capacitat humana de comunicar significats que no s??n expressions inmediates de subjectivitat. El llenguatge a m??s ens petmet con??ixer coses que mai hem experimentat i contribueix a acumular coneixements. En definitiva, per a en Berger i en Luckmann el llenguatge constitueix l'estructura social m??s important.
Institucionalitzaci??. Un pas m??s enll?? ??s el proc??s de construcci?? de sentit de la realitat social mitjan??ant l'externalitzaci??; ??s a dir, les persones desenvolupen pautes d'acci?? en situacions recurrents. Son els h??bits que ens faciliten decidir una acci?? apropiada per a cada situaci??. Les accions habituals s??n la base, doncs, per al desenvolupament de la institucionalitzaci?? perqu?? les persones desenvolupen tipificacions de la possible acci?? dels altres en una situaci?? donada. Berger i Luckmann defineixen instituci?? com un proc??s rec??proc de tipificaci?? on les institucions "controlen el comportament hum?? establint pautes de conducta definides pr??viament" [3]. I aquestes institucions adquireixen objectivitat en el transcurs del temps. Aix?? siginifica que les institucions que han cristalitzat s'experimenten com existent per damunt i m??s enll?? dels individus. Ras i curt, per en Berger i en Luckmann, les institucions s'experimenten alhora com si tinguessin realitat pr??pia i es presenten a les persones com un fet extern i coercitiu[4].
Al posar l'accent en l'experi??ncia de les institucions, els autors subratllen clarament els seus aspectes subjectius. Els nens perceben el m??n institucional com una realitat objectiva: ??s a dir, per a ells estava all?? abans de n??ixer i seguir?? al mateix lloc despr??s de la seva mort. A mesura que els individus maduren, aprenen les seves biografies com episodis que formen part de la hist??ria objectiva de la societat. Els autors es centren, doncs, en el coneixement de la societat que tenen les persones. Aix??, la sociologia ha de centrar-se en la manera com els individus reconstrueixen el seu coneixement de la realitat social; no nom??s han de centrar-se en la producci?? hist??rica del m??n, sin?? tamb?? en la creaci?? cont??nua d'aquest m??n sobre la base de la quotidianitat.
Rols. La definici?? de Berger i Luckmann dels rols ??s caracter??stica de la seva concepci?? de la realitat social objectiva. Pels autors, els rols s??n tipificacions d'all?? que s'espera dels actors en determinades situacions socials. Els rols no han de confondre's amb les posicions objectives. Berger i Luckmann atribueixen una particular import??ncia al rol perqu?? constitueix una mediaci?? o vincle entre els m??n macrosc??pics de significat, objectivats en una societat, i les maneres com aquests univers cobren realitat subjectiva per als individus[5].
La reificaci?? constitueix una important eina per analitzar de forma integral el m??n social. Els autors de La construcci?? social de la realitat defineixen la reificaci?? nom??s com un fen??men subjectiu [6]. La reificaci?? ??s la tend??ncia a percebre els productes humans com si fossin quelcom distint, com fets de la natura, com ressultats de lleis c??smiques o manifestacions de la voluntat divina[7].
Legitimacions. L'an??lisi de Berger i Luckmann de les legitimacions, les expliccions i les justificacions del sistema institucional, posa de manifest la seva tend??ncia a ignorar les estructures objectives en el sentit m??s com?? emprat a la sociologia. De nou, els autors de La construcci?? social de la realitat es centren en el coneixement que s'utilitza per donar suport a la seva exist??ncia: La legitimaci?? explica l'ordre institucional atribuint validesa cognoscitiva als seus significats objectivats. La legitimaci?? justifica l'ordre insitucional adjudicant dignitat normativa als seus imperatius pr??ctics[8]. No es centre en les pr??pies estructures legitimades sin?? en els mitjans pels quals es legitima.
[edita] Apunts cr??tics de la "construcci?? social de la realitat social"
La principal tesi del llibre d'en Berger i en Luckmann ??s que la realitat es construeix socialment, per?? de tal manera que es veu com si no fos obra de la societat, s'imposa com a un fet extern. Ideologia que defensa "el car??cter natural de la societat" molt lligat a la concepci?? de construcci?? social de la realitat i de reificaci??. Aix?? consideren que la societat ??s com un "organisme" amb lleis d'evoluci?? pr??pia que es desenvolupa a l'igual que les persones, les plantes, els animals... que ??s un organisme fru??t de l'evoluci?? de les coses i no per la voluntat humana.
Amb tot, pot canviar: ??Encara que les rutines, un cop establertes, comporten una tend??ncia a persistir, sempre existeix a la consci??ncia la possibilitat de canviar-les o abolir-les?? (1983:81). I a m??s ??la institucionalitzaci?? no ??s un proc??s irreversible, malgrat el fet que les institucions, un cop formades, tendeixen a persistir?? (1983:107). Segons Berger i Luckmann ??els experts en legitimaci?? tant poden operar com a justificadors te??rics de l'status quo; tamb?? poden apar??ixer com a ide??legs revolucionaris?? (1983:163), la difer??ncia estriba en les facilitats i la gran disposici?? de recursos i mitjans dels primers... ??L'"ensinistrament" revolucionari, el problema intr??nsec resideix en la socialitzaci?? de l'individu en una contradefinici?? de la realitat, val a dir, contra les definicions dels legitimadors "oficials" de la societat?? (1983:183)
[edita] La construcci?? social de la realitat i la funci?? del llenguatge
Si b?? la realitat social produeix efectes segons la forma en la que se la defineix i est?? constitu??da per un complex entramat simb??lic, s'ha de recon??ixer que la visi?? fenomenol??gica no t?? en compte que all?? simb??lic ??s constitutiu d'all?? social. Per tant, les dimensions simb??liques no estan nom??s al nostre cap, sin?? tamb?? a la pr??pia realitat social.
Aix??, si l'??nica realitat (amb exist??ncia efectiva, que produeix efectes sobre nosaltres) ??s la realitat tal i com la veiem/interpretem, la realitat social seria all?? que creiem que ??s. En conseq????ncia, per exemple, nom??s cal que alg?? percebi una situaci??, una persona o un objecte social com a perill??s per a que actu?? en contra com si fos objectivament perill??s. Seria el cas del racisme, la xenof??bia, l'homof??bia, l'androcentrisme, l'etnocentrisme. Tamb?? es mostra amb l'"etiquetatge" (estereotips, tipificaci??...) dels fen??mens socials. Aix?? en "etiquetar" de radical als moviments independentistes catalans, i en utilitzar-ho per a denominar certes conductes, aal?? que es busca en una part de la ciutadania ??s "imposar" una decisi?? simb??lica que passa a ser constitutiu d'aquest: s'est?? construint una realitat social que no ??s definible sin?? a trav??s de les propietats simb??liques del concepte radical (i les connotacions sovint despectives per l'emissor del missatge).
En aquesta "concepci?? simb??lica" de la realitat, el llenguatge t?? una import??ncia fonamental, el seu paper ??s decisiu en les operacions simb??liques: el llenguatge ??s l'element central de la definici?? de la realitat "tal com ??s". Com afirmen Berger i Luckmann, la realitat per excel??l??ncia (la vida quotidiana) ??s imposada pel llenguatge que proporciona cont??nuament les objectivacions indispensables. Per tant el fet que la realitat social tendeixi a ser d'una manera determinada i no d'una altra dep??n, en part, de qu?? utilitzem un determinat llenguatge i no un altre per parlar "en ella" i "d'ella". Alhora, el llenguatge ??s molt important en la construcci?? de la pr??pia identitat. Aquesta construcci?? ??s molt complexa perqu?? no es tracta d'una ??nica identitat, sin?? d'identitats m??ltiples sorgides de les diverses interaccions socials.
Les categories ling????stiques, que utilitzem per a definir els valors o per a pensar en les nostres emocions, desenvolupen un paper essencial a la definici?? dels propis valors i de les emocions. Aix?? doncs, el registre ling????stic que hom utilitza per donar a con??ixer les pr??pies emocions acotar?? el ventall d'emocions que pot ser susceptible d'experimentar.
Ib????ez (1991)afirma de com ??s d'important el control del llenguatge pel manteniment de l'ordre social, tamb?? demostra les grans potencialitats "subversives" que ofereix el llenguatge. La producci?? de discursos ("tipus de llenguatge": plural femen??, evitar paraules etiquetadores, emprar paraules "prohibides", donar ??mfasi en paraules/frases reivindicatives...) "diferents" o alternatius pot contribuir a crear formes de ser diferents i realitats socials diferents. En aquest sentit, Ib????ez insta a ??prendre un nova consci??ncia de l'efic??cia social de les utopies i de la necessitat d'engendrar produccions discursives radicalment ut??piques??.
La legitimaci??. Com legitimar un ordre institucional quan s'ha de transmetre a una nova generaci??? La instituci?? es presenta com a quelcom que existeix per sobre i m??s enll?? dels individus, amb realitat pr??pia, es presenta doncs com a succ??s extern i coercitiu, inq??estionable... El car??cter autoevident de la instituci?? ja no es pot mantenir ni pels records ni per les habituacions de l'individu, ??s aqu?? quan sorgeix la necessitat d'oferir explicacions i justificacions.
Segons Berger i Luckmann, la legitimaci?? i el poder s??n conceptes vinculats: A tindr?? autoritat sobre B si aquest creu en la legitimitat d'A,i a m??s i sobretot si A disposa de suficients instruments de poder front B. ??s a dir, es mant?? l'ordre social sense haver d'utilitzar altres instruments m??s coercitius.
Fins i tot sovint el conflicte nom??s es t?? en compte quan es troba institucionalitzat: quan ??s conseq????ncia l??gica d'estructura en l'"equilibri din??mic-dial??ctic". Segons Berger i Luckmann: ??L'aparici?? d'especialistes dedicats exclusivament a la legitimaci?? del manteniment dels universos tamb?? d??na lloc a conflictes socials?? (p??g. 151) o b?? ??(hi ha) dos tipus generals de manteniment de la realitat: manteniment de rutina i manteniment de crisi?? (p??g. 187). Terminologia compartida per Ratzenhofer que considera que ??el conflicto es a todas luces un caso claro de desajuste social?? (Campo et al, 1976:505).
Finalment, alguns eviten el conflicte aprenent a conformar-se, sense gaire tensi??, a, un o altre conjunt de normes contradict??ries (Ogburn-Nimkoff, 1971:320).
[edita] Bibliografia
- Berger, L. Peter i Luckmann, Thomas, La construcci?? social de la realitat. Editorial Herder, Barcelona, 1988.
- Complement??ria:
- Bronfenbrenner, Urie (1979): La ecolog??a del desarrollo humano. Experimentos en entornos naturales y dise??ados, Ed Paid??s, Barcelona
- Campo, S. del; Marsal, Juan F. i Gamendia, Jos?? A. (amb la participaci?? de la UNESCO) (1976): Diccionario de Ciencias Sociales, Ed. Instituto de Estudios Pol??ticos, Madrid
- Ib????ez, Tom??s (1991): "Esas cosas no se dicen..." Archipi??lago, n.1, p??gs. 81-83
- Ogburn, F. William i Nimkoff, F. Meyer (1971): Sociolog??a, Ed. Aguilar, Madrid.
[edita] Refer??ncies
- ??? Berger i Luckmann, ??The social construction of reality??, 1967, p??gina 61.
- ??? Berger i Luckmann, ??The social construction of reality??, 1967, p??gina 33
- ??? Berger i Luckmann, 1967, p??gina 55.
- ??? Berger i Luckmann,??The social construction of reality??, 1967,p??gina 58.
- ??? Berger i Luckmann, ??The social construction of reality??, 1967, p??gina 79.
- ??? Berger i Luckmann,??The social construction of reality??, 1967, p??gina 89.
- ??? Berger i Luckmann, ??The social construction of reality??, 1967, p??gina 89.
- ??? Berger i Luckmann, ??The social construction of reality??, 1967, p??gina 83.