Conflicte de Bizerta

De Viquip??dia

El conflicte de Bizerta va estar provocat pel desig franc??s de mantenir la base naval de Bizerta despr??s de la independ??ncia de Tun??sia el 1956. Tun??sia estava donant suport als independentistes algerians i les relacions amb Fran??a s'havien deteriorat.

El 27 de febrer de 1961 el president Habib Burguiba es va entrevistar amb el president franc??s Charles de Gaulle, i va semblar que hi havia un acord. El 6 de juliol els nacionalistes algerians i els francesos van trencar les negociacions que mantenien, el que va enfurismar a Burguiba que volia com fos un acord de pau, ja que l'ajut al FNL era molt pesat per l'economia del pa??s.

Burguiba va demanar llavors als francesos la retirada de Bizerta i la delimitaci?? de fronteres al sud del pa??s (ja que Tun??sia feia frontera amb Alg??ria que era francesa) especialment prop dels pous petroliers d'Edjel??, d'on sortia l'oleoducte que passava el petroli algeri?? per Tun??sia.

El 17 de juliol el president va formalitzar les seves peticions davant l'assemblea nacional i va anunciar el bloqueig de la base francesa; tamb?? va demanar voluntaris per protestar per la pres??ncia francesa a la ciutat; es van aixecar barricades que van a??llar les instal??lacions franceses i el 20 de juliol es van fer els primers trets amb l'atac d'avions tunisians contra avions francesos que portaven refor??os de paracaigudistes a la base. Durant els seg??ents tres dies es va lluitar amb tota mena d'armes (artilleria, tancs i avions) i els francesos van obtenir una f??cil vict??ria i van ocupar tota la ciutat de Bizerta i d'altres ciutats de la rodalia. Els tunisians van perdre m??s de mil homes i Fran??a nom??s 20.

Tun??sia va demanar una reuni?? urgent del Consell de Seguretat que es va reunir el 21 i 22 de juliol; tots els pa??sos van demanar la retirada francesa menys el Regne Unit, Estats Units i la mateixa Fran??a que van demanar negociacions i un alto el foc, resoluci?? que fou aprovada el dia 22 de juliol, per?? amb l'abstenci?? de Fran??a que s'oposava a la retirada dels territoris ocupats. Des el dia 22 es va deixar de lluitar. El 21 d'agost el problema fou portat a l'assemblea general.

Burguiba havia ordenat a l'ex??rcit entrar pel sud i des de Fort Saint ocupar una petita zona entre el fort i la regi?? de Gharat al-Hamal, zona que era considerada pr??pia pels tunisians d'acord al tractat de 1910 entre Fran??a i l'Imperi Otom?? amb participaci?? del govern del bey de Tun??s. Burguiba com a prova de bona voluntat (i per manca de suport dels independentistes algerians en la reclamaci??), va ordenar la retirada del seus soldats de la zona.

El 25 d'agost l'assemblea general va votar per 66 vots a favor, 33 abstencions i cap en contra la retirada de Fran??a, que va rebutjar el resultat. El 9 de setembre el president tunisi?? va fer una proposta: Fran??a podria mantenir la base nom??s fins que s'acab??s el setge de Berl??n. De Gaulle ja havia comentat que la retirada final era inevitable per?? que de moment no era estrat??gicament adequada. El 16 de setembre es va produir un intercanvi de presoners i el 18 de setembre els francesos es van retirar a les seves posicions anteriors al conflicte. El 28 de setembre es va signar l'acord que va posar fi formal a les hostilitats.

L'any seg??ent, el 20 de juliol, el primer ministre Bahi Ladgham, va visitar Fran??a i a l'agost la situaci?? diplom??tica entre Fran??a i Tun??sia va quedar normalitzada. En aquest moment ja Fran??a s'havia comprom??s a l'abandonament de Bizerta per?? sense concretar la data, per?? el govern tunisi?? va anunciar que seria abans del final del 1963.

Finalment els francesos van evacuar la base el 10 d'octubre de 1963.