Concha García Campoy
De Viquipèdia
Concha García Campoy (Terrassa, 1958) és una periodista catalana, filla de pares andalusos. Als set anys es va traslladar amb la seva família a Eivissa, lloc on va iniciar la seva activitat professional. La seva primera feina periodística fou a Ràdio Popular d’Eivissa, on va dirigir un programa que es deia Antena Pública.
El 1983 va fer unes proves per a TVE, i després aprovà les oposicions de l’ens públic per treballar a Eivissa. Poc temps després fou traslladada a Madrid, on va dur a terme labors de presentadora i de redactora dels serveis informatius juntament amb Manuel Campo Vidal. Va ser presentadora dels telediaris fins a l’any 1987, any en què fou contractada per la cadena SER per conduir i dirigir el magazín dels caps de setmana A vivir que son dos días, programa gràcies al qual ha estat distingida en diverses ocasions: Antena de Oro 1989 —premi que concedeix la Federación de Asociaciones de Radio y Televisión—, Micrófono de Oro 1989, premi Ondas i premi Atlántica 92 el 1993. La seva trajectòria professional ha estat molt destacada tant a la ràdio com a la televisió.
El 1994 va començà a treballar a Noches de Radio a Onda Cero Radio, programa que li atorgà el premi Antena de Oro l’any 1994 i el Premio Importante, concedit pel Diario de Ibiza el 1996. Al marge de la seva carrera periodística, ha col·laborat amb la campanya d’Amnistia Internacional sobre la violació dels drets de la dona a Bòsnia el 1995. És casada amb el productor de cinema Andrés Vicente Gómez. Des de maig de 1996 a setembre de 1999 es va fer càrrec de l'informatiu La Brújula, en substitució d'Ernesto Sáenz de Buruaga, i més tard de l'espai Hoy es domingo (1999-2004).
El 1999 tornà a la televisió a la cadena privada Telecinco, on presenta fins 2002 el programa sobre cinema La gran ilusión. Després va tornar a la Punto Radio, on presentà i dirigí, entre 2004 i juny de 2006 els programes Diario de la tarde i Campoy en su Punto. El 4 d'octubre de 2006 s'incorporà a Cuatro per a dirigir Las Mañanas de Cuatro, amb Gonzalo Miró. El 2006 va rebre el Premi Ramon Llull.
