Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Cometa Hyakutake - Viquip??dia

Cometa Hyakutake

De Viquip??dia

Icona de copyedit
Nota: L'article necessita algunes millores en el seu format:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)
Pot necessitar retocs en; negretes, enlla??os, cap??aleres, imatges, categories, interwikis, ...
Cometa Hyakutake
El cometa Hyakutake
El cometa Hyakutake
Descobriment
Descobridor Yuji Hyakutake
Data de descobriment 1996
Altres
designacions		 El Gran Cometa

de 1996, C/1996 B2
Elements orbitals
??poca: 2450400.5
Excentricitat (e) 0,995086
Semieix major (a) UA
Periheli (q) 0,230204 UA
Afeli (Q) 4698,77 UA
Per??ode orbital (P) 10000-72000 anys
Inclinaci?? (i) 124.92246??
Data de l'??ltim periheli 1 de maig de 1996
Proper periheli (est.) 10000 - 72000(?)

El cometa Hyakutake, formalment C/1996 B2 va ser descobert el gener de 1996, i va passar a prop de la Terra el mar?? del mateix any. Anomenat d'un inici Gran Cometa de 1996; la seva aproximaci?? a la Terra va ser una de les m??s properes dels ??ltims 200 anys. Hyakutake va apar??ixer com un objecte molt brillant al cel nocturn i va poder ser vist des de tot el m??n. Va anticipar-se al cometa Hale-Bopp, molt esperat, que s'estava aproximant en aquells moments al Sistema Solar intern.

La seva observaci?? va donar peu a alguns descobriments. Es va observar la primera emissi?? de raigs X per part d'un cometa, suposadament a causa de la interacci?? entre les part??cules del vent solar interaccionant amb els ??toms neutres de la coma del cometa. La sonda Ulysess va creuar inesperadament la seva cua en una dist??ncia superior als 500 milions de quil??metres, mostrant que el Hyakutake posse??a la cua m??s llarga coneguda fins al moment.

El Hyakutake ??s un cometa de per??ode llarg. Abans de la seva ??ltima incursi?? en l'interior del Sistema Solar, el seu per??ode orbital era d'uns 15000 anys, per?? la influ??ncia gravitat??ria dels planetes gegants va incrementar l'esmentat valor fins a uns 72000 anys.

Taula de continguts

[edita] Descobriment

Cometa Hyakutake
Cometa Hyakutake

El Hyakutake va ser descobert per l'astr??nom amateur japon??s Yuji Hyakutake el 30 de gener de 1996. [1] Yuji havia estat buscant cometes durant m??s de sis anys, i es va despla??ar fins a Kagoshima, ja qu?? all?? disposava de cels foscos amb poca contaminaci?? lluminosa, a prop de zones rurals. El seu equip consistia en potents binoculars de 6 polzades (15,2 cm) d'obertura, amb els quals va fer el seu descobriment.

El seu cometa s'hauria d'haver anomenat Hyakutake 2, ja que ell mateix va descobrir el C/1995 (Hyakutake 1) unes setmanes abans.[2] Mentre feia un seguiment al seu primer descobriment (que mai no va arribar a veure's a simple vista), va descobrir un segon objecte en una zona propera, on havia estat abans el Hyakutake 1. Sense acabar de creure-s'ho, Yuji Hyakutake va avisar el mat?? seg??ent a l'Observatori Astron??mic Nacional del Jap??. Aquell mateix dia, en hores posteriors, el seu descobriment va ser corroborat per altres observadors.[3]

En el moment del descobriment, la magnitud del Hyakutake era d'11,0 i la seva cabellera s'estenia 2,5 minuts d'arc. Estava a unes 2 UA del Sol.[4] Posteriorment, una imatge presa abans del descobriment, l'1 de gener, mostrava el Hyakutake a 2,4 UA de dist??ncia i amb una magnitud de 13,3.[5]

[edita] ??rbita

Despr??s de realitzar els primers c??lculs en relaci?? a la seva ??rbita, els cient??fics es van adonar que el 25 de mar??,[6] el cometa s'aproximaria a menys de 0,1 UA (uns 15 milions de quil??metres) de la Terra. Nom??s tres cometes durant el segle XX han passat m??s a prop. El cometa Hale-Bopp, del qual ja es tenia not??cia per llavors i s'estava discutint si seria un "gran cometa", va ser eclipsat temporalment pel Hyakutake, del que ja se sabia amb certesa que s'aproximaria i es faria visible.

Una vegada coneguda la seva ??rbita, es va saber que ja havia entrat en el Sistema Solar intern 17000 anys abans. Com es suposava que s'havia apropat al Sol diverses vegades,[5] aquesta arribada no seria igual a la d'un cometa nou que arrib??s des del N??vol d'Oort, una zona exterior del Sistema Solar plena de potencials cometes. Els cometes nous que s'apropen al Sol per primera vegada poden augmentar la seva brillantor r??pidament, ja que comencen a desprendre material vol??til escalfat pel Sol. Aquest va ser el cas del cometa Kohoutek el 1973; en principi es pensava que augmentaria la seva brillantor espectacularment, per?? es va mostrar nom??s moderadament brillant. Els cometes m??s antics mostren un patr?? d'augment de brillantor consistent. Aix??, tot indicava que el Hyakutake seria bastant brillant.

Durant la seva aproximaci?? a la Terra, el Hyakutake es faria visible durant la nit a l'hemisferi nord, ja que la seva ??rbita tallava a l'eix de rotaci?? terrestre pel nord i per tant podria veure's a prop de l'estrella polar. Va ser una estranya coincid??ncia, ja qu?? la majoria de cometes mostren el seu m??xim de brillantor en el punt de m??xima aproximaci?? al Sol, i per tant no poden veure's durant la nit en total foscor, sin?? que es veuen durant l'alba o el capvespre.

[edita] Aproximaci?? a la Terra

El cometa en la seva m??xima aproximaci??, el 24 de Mar?? de 1996.
El cometa en la seva m??xima aproximaci??, el 24 de Mar?? de 1996.

El Hyakutake va fer-se visible a simple vista a comen??aments de mar??. A mitjan mar?? ja havia perdut gran part de la seva visibilitat, adquirint una magnitud de 4 i amb una cua de 5 graus de longitud. A mesura que va assolir la seva m??xima aproximaci?? terrestre, va anar augmentant la seva brillantor, i la longitud de la seva cua es va incrementar. El 24 de mar?? va ser un dels objectes m??s brillants del cel, i la seva cua va assolir 35 graus de longitud. Mostrava un color verd blavenc.[5]

El 25 de mar?? el cometa va arribar al punt de m??xima aproximaci??. Es movia tan r??pid al cel que, observant-lo davant el fons d'estrelles, es podia apreciar el seu moviment en pocs minuts; es despla??ava 30 minuts d'arc (el di??metre de la Lluna plena) cada 30 minuts. La seva magnitud es va estimar en 0, i la seva cua ja assolia 80 graus[5] de longitud. La seva cabellera, pr??xima al zenit dels observadors situats en una latitud nord mitjana (per exemple Europa), assolia longituds d'entre 1,5 i 2 graus, unes 4 vegades el di??metre de la Lluna plena. Fins i tot a simple vista es podia apreciar un color verd??s, a causa de les emissions del carboni diat??mic C&sub2; present a la cua.

Ja qu?? la m??xima brillantor nom??s va durar pocs dies, el seu impacte medi??tic va ser menor que el del cometa Hale-Bopp, visible l'any seg??ent. Molts observadors europeus no van poder veure'l en el seu m??xim a causa de les condicions meteorol??giques.[5]

[edita] Pas pel periheli i etapes posteriors

Despr??s del seu pas per la Terra, la seva magnitud va baixar a 2. Va arribar al periheli l'1 de maig, augmentant la seva brillantor i mostrant una cua de pols addicional a la ja coneguda de gas. Durant el seu pas pel periheli es va apropar tant al Sol que es va fer dif??cilment visible. Va ser seguit pel sat??l??lit d'observaci?? solar SOHO, que alhora va observar una ejecci?? de massa coronal bastant important. La dist??ncia al Sol en el periheli es va xifrar en 0,23 UA, molt per dins de l'??rbita de Mercuri.[7]

Despr??s del pas pel periheli, el Hyakutake va perdre brillantor r??pidament i va deixar de ser visible a simple vista a finals de maig. La seva ??rbita el va fer passar pel sud terrestre tot i que va ser poc seguit. L'??ltima observaci?? des de la Terra data del 24 d'octubre de 1996, quan tenia una magnitud de 16,8 i la seva coma era invisible.[8]

L'??ltim pas pel periheli va ser fa 17.000 anys; les interaccions gravitat??ries amb els gegants gasosos durant l'aproximaci?? de 1996 "van estirar" la seva ??rbita notablement, i no s'espera que torni fins d'aqu?? 72.000 anys. De tota manera, hi ha dades orbitals no molt clares que indiquen un per??ode orbital proper a 114.000 anys.[9]

[edita] Resultats cient??fics

[edita] Pas d'Ulysses a trav??s de la seva cua

La sonda Ulysess va passar inesperadament a trav??s de la cua del Hyakutake l'1 de maig de 1996. L'esmentat pas no fou descobert fins l'any 1998, quan els astr??noms que analitzaven dades antigues de la sonda van veure un brusc increment de protons detectats, a m??s d'un canvi en la intensitat del camp magn??tic mesurat. Aix?? explicava que Ulysses havia travessat el rastre d'algun objecte, sent un cometa el m??s probable; tanmateix no es va identificar immediatament de quin es tractava.

L'any 2000, dos equips independents van analitzar les mateixes dades. L'equip que analitzava les dades del magnet??metre ca observar que els canvis en la direcci?? del camp magn??tic esmentats anteriorment es corresponien amb l'esperat en l'interior d'una cua d'un cometa, camp generat pels ions all?? presents. L'equip encarregat va buscar possibles causants, per?? no es va trobar cap cometa proper, per?? buscant en m??s dist??ncia es van trobar que el Hyakutake, a 500 milions de km, havia creuat el pla orbital de la sonda el 23 d'abril de 1996. El vent solar tenia una velocitat de 750 km/segon, i a l'esmentada velocitat hauria tardat 8 dies a escombrar la cua fins a situar-la on la sonda, a 3,73 UA del Sol i a 45 graus del pla de l'ecl??ptica. L'orientaci?? de la cua i??nica inferida a partir de les dades del camp magn??tic coincidia amb les dades de la cua del Hyakutake.[10]

L'altre equip, treballant amb les dades de l'espectr??metre i??nic, va trobar un pic intens de part??cules ionitzades. L'abund??ncia relativa dels diferents elements qu??mics mostraven que un cometa n'havia estat el causant.[11]

D'acord amb les dades de la trobada d'Ulysses, la cua del cometa va assolir una longitud de fins a 570 milions de km. Aquesta longitud ve a ser el doble de la m??xima coneguda, la del Gran Cometa de 1843, amb 2,2 UA de longitud.

[edita] Composici??

Els observadors terrestres van trobar per primera vegada met?? i et?? en el cometa. Les an??lisis qu??miques van mostrar que l'abund??ncia d'ambd??s era aproximadament la mateixa. Aquest fet indicava que els gels presents en el Hyakutake es van formar en la part externa del Sistema Solar, ja que d'haver-se format en l'interior s'haguessin evaporat. La temperatura de formaci?? d'aquests gels ha d'haver estat inferior a 20 K, indicant que la seva formaci?? va tenir lloc en l'interior d'un n??vol molecular m??s dens del normal.[12]

A partir d'observacions espectrosc??piques es va determinar la quantitat de deuteri present. La relaci?? hidrogen/deuteri trobada va ser de 3x10-4, que, comparada amb la terrestre, de 1,5x10-4, indica que la teoria que prediu que la major part de l'aigua terrestre va ser portada per cometes no ??s correcta.

[edita] Emissi?? de raigs X

Emissi?? en raigs X del Hyakutake, captada pel ROSAT.
Emissi?? en raigs X del Hyakutake, captada pel ROSAT.

Un dels descobriments m??s sorprenents va ser la troballa d'emissi?? de raigs X, descobriment realitzat per l'observatori espacial de raigs X ROSAT. Era la primera vegada que es trobava en un cometa, per?? posteriorment es van adonar que tots els cometes emeten raigs X. La brillantor del cometa augmentava des de la zona no exposada al Sol cap a la zona mitjana.

Es creu que aquesta emissi?? es deu a una combinaci?? de diversos mecanismes. Un d'ells ??s la reflexi?? dels raigs X solars, reflexi?? trobada en altres cossos com la Lluna, per?? la seva intensitat no era suficient per explicar l'alta intensitat emissiva. Una altra possible causa ??s la interacci?? entre les part??cules del vent solar i el material cometari, en concret les col??lisions entre els ions nitrogen i oxigen procedents del Sol i l'hidrogen neutre del coma cometari.[13]

[edita] Mida i activitat del nucli

Regi?? al voltant del nucli cometari, vista pel Hubble. Poden veure's alguns fragments.
Regi?? al voltant del nucli cometari, vista pel Hubble. Poden veure's alguns fragments.

Els resultats de radar obtinguts al radiotelescopi d'Arecibo indicaven que el nucli tenia uns 2 km de di??metre, i estava envoltat per una s??rie de cossos d'uns cent??metres de di??metre ejectats del nucli a una velocitat d'uns quants metres per segon.[14][15]

La petita mida del Hyakutake, comparada amb el Halley (15 km de di??metre), o el Hale-Bopp (40 km), implica que el Hyakutake va estar molt actiu per desprendre la brillantor que va mostrar. Molts cometes perden gas nom??s per petites zones de la seva superf??cie, per?? sembla que tota la superf??cie del Hyakutake va estar activa. El ritme de desgasificaci?? hauria estat d'uns 2x103 kg/segon a comen??aments de mar??, augmentant fins 3x104 kg/segon en el periheli. Les velocitats d'ejecci?? de gasos van haver d'oscil??lar entre 50 i 500 m/s.[16][17]

El per??ode de rotaci?? es va calcular a partir de les observacions del gas ejectat. Quan el cometa va passar a prop de la Terra, es va observar que una gran quantitat de material sortia en direcci?? al Sol cada 6,23 h, temps per tant corresponent al per??ode de rotaci??. Una ejecci?? menor amb el mateix per??ode va confirmar l'esmentada dada. [18]

[edita] Refer??ncies

  1. ??? http://www2.jpl.nasa.gov/comet/hyakutake/index.html NASA:.
  2. ??? http://www2.jpl.nasa.gov/comet/hyakutake/disc1.html Yuji Hyakutake. NASA (trans. from Gekkan Tenmon):.
  3. ??? Yuji Hyakutake. Press Statement by Mr. Yuji Hyakutake Discoverer of Comet Hyakutake. Data d'acc??s: 2007-02-13.
  4. ??? Press Information Sheet: Comet C/1996 B2 (Hyakutake). Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics: (20 November 1996). Data d'acc??s: 2007-02-13.
  5. ??? 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 (1998). ??Comet C/1996 B2 (Hyakutake): The Great Comet of 1996??. Journal of the British Astronomical Association 108: 157.
  6. ??? (1996)??8.35 and 14.35 GHz continuum observations of comet Hyakutake C/1996 B2??. Astrophysical Journal Letter 467 (1): L37???L40.
  7. ??? Comet Hyakutake to Approach the Earth in Late March 1996. European Southern Observatory: (13 July 1996). Data d'acc??s: 2007-02-20.
  8. ??? http://www.eso.org/outreach/info-events/hyakutake/ European Southern Observatory:. Info Events.
  9. ??? http://neo.jpl.nasa.gov/cgi-bin/db_shm?sstr=1996+B2&group=all NASA:.
  10. ??? ??Identification of comet Hyakutake's extremely long ion tail from magnetic field signatures??. Nature: 574.
  11. ??? ??Interception of comet Hyakutake's ion tail at a distance of 500 million kilometres??. Nature: 576.
  12. ??? Mumma, M.J., Disanti, M.A., dello Russo, N., Fomenkova, M., Magee-Sauer, K., Kaminski, C.D., and D.X. Xie (1996). ??Detection of Abundant Ethane and Methane, Along with Carbon Monoxide and Water, in Comet C/1996 B2 Hyakutake: Evidence for Interstellar Origin??. Science: 1310.
  13. ??? C. M. Lisse, K. Dennerl, J. Englhauser, M. Harden, F. E. Marshall, M. J. Mumma, R. Petre, J. P. Pye, M. J. Ricketts, J. Schmitt, J. Tr??mper, R. G. West (1996). ??Discovery of X-ray and Extreme Ultraviolet Emission from Comet C/Hyakutake 1996 B2??. Science 274 (5285): 205???209.
  14. ??? Sarmecanic, J., Fomenkova, M., Jones, B., and T. Lavezzi (1997). ??Constraints on the Nucleus and Dust Properties from Mid-Infrared Imaging of Comet Hyakutake??. Astrophysical Journal Letters 483: L69.
  15. ??? Lisse, C.M., Fern??ndez, Y.R., Kundu, A., et al (1999). ??The Nucleus of Comet Hyakutake (C/1996 B2)??. Icarus 140: 189.
  16. ??? Fulle, M., Mikuz, H., and S. Bosio (1997). ??Dust environment of Comet Hyakutake 1996 B2??. Astronomy and Astrophysics 324: 1197.
  17. ??? Jewitt, D.C. and H.E. Matthews (1997). ??Submillimeter Continuum Observations of Comet Hyakutake (1996 B2)??. Astronomical Journal 113: 1145.
  18. ??? Schleicher, D.G., Millis, R.L., Osip, D.J., and S.M. Lederer (1998). ??Activity and the Rotation Period of Comet Hyakutake (1996 B2)??. Icarus 131: 233.