Colònia Vidal
De Viquipèdia
La Colònia Vidal és una antiga instal·lació tèxtil concebuda com un nucli autosuficient, amb habitatges per als obrers, església, escola, etc. a la riba del riu Llobregat, en el muncipi berguedà de Puig-reig.
Taula de continguts |
[edita] La Colònia Vidal
El fundador de la Colònia Vidal va ser Ignasi Vidal i Balet juntament amb la seva família. A l’any 1892 la família Vidal va comprar els terrenys necessaris per a la construcció de la Colònia, però no es va acabar de construir fins l’any 1900. L’Ignasi Vidal va morir abans d’acabar les obres i va passar el relleu cap als seus dos fills. La colònia va estar en funcionament 80 anys, des del 1901 fins que va tancar portes l’any 1980.
[edita] Situació geogràfica
Gairebé totes les colònies tèxtils es construïen al costat d’un riu per aprofitar-ne l’energia hidràulica. La colònia Vidal està construïda al costat del Llobregat, considerat el riu més treballador del món perquè s’hi concentren moltes colònies. Es troba al municipi de Puig-reig, a la comarca del Berguedà, però està situat entre aquest i Navàs.
[edita] La vida a la colònia
Al principi de tot, quan va començar a funcionar la colònia les condicions de treball eren extremadament dures i els amos es limitaven a oferir habitatges, escola, església i botigues. Això va tenir algunes conseqüències com ara vagues i enfrontaments contra els propietaris. Més tard, al 1880 els amos van adoptar una actitud més paternalismes i va oferir altres serveis relacionats amb la higiene, l’avituallament, el lleure i la cultura, i sovint grans torres per els propietaris. Però no va ser fins al sXX que els treballadors van viure amb més docilitat i agraïment envers els seus amos. A l’edifici Fundació Vidal es va construir per establir-hi el cinema, el teatre, la biblioteca, la sala de jocs, l’escola i una zona esportiva. Tot i aquestes millores dels serveis, a l’hora de treballar eren molt estrictes, perquè treballaven moltes hores i també el dissabte. Si algú arribava tard a treballar li podien assignar una feina més precària o si es produïa molt freqüentment el podien despatxar. A més a més si algú es feia mal amb alguna maquina i no podia treballar no cobrava. Perquè poguessin viure amb totes les necessitats bàsiques (alimentació, vestit i habitatge), havien de treballar tots els membres d’una família a partir dels 7 anys, ja que els seus sous eren molt pobres. A l’any 1905 els sous setmanals a totes les colònies de Puig-reig eren els següents: - Els homes cobraven de 17 a 30 pessetes. - Les dones 15 pessetes. - Els nens 5 pessetes. A la vida quotidiana la gent no tenia gaire temps lliure excepte el diumenge, que era l’únic dia de festa, tot i que havien d'anar a missa obligatòriament perquè els amos eren molt religiosos. Si no hi anaves un dia, el dilluns et podia tocar la pitjor feina o et podien canviar la casa per una altra de pitjor, i si no hi anaves mai et podien retirar de la colònia.
[edita] Procés fabril que es desenvolupa
Els passos que se segueixen per que d’unes fibres arribi a se un teixit són els següents: 1. La màquina obridora obre els flocs i també elimina fulles, llavors, sorra i altres impureses de les fibres que contenen les bales de cotó. 2. Desprès passen per una cinta transportadora fins arribar al batà, on són colpejades fortament per a esponjar-les. 3. Les fibres surten del batà en forma de vel enrotllat. S’envien cap a la carda on es fa passar per entremig de dos cilindres fins a quedar dipositades entre un tambor i uns llistons recoberts de pues, que són els xapons, i que les desenreden. 4. La metxa obtinguda, passa per al manuar, on aquestes metxes s’estiren, es pentinen i s’orienten. La operació es fa moltes vegades, fins obtenir una cinta regular. 5. Desprès les fibres surten en forma de cinta (metxa). Aquesta cinta que ha sortit del manuar, la transformen en una més prima. 6. Ara es transporten a la metxera intermèdia, que segueix estirant la metxa de manera que es va aprimant cada cop més. 7. Després és l’hora de passar la metxa per una màquina anomenada contínua que la converteix amb fil. Primer la metxa passa per un tipus de cilindres que la estiren i la fan més prima. Quan esta al màxim d’estirat, se li dona torsió utilitzant un moviment giratori per obtenir un fil resistent i fort que s’enrotlla a la fusada. 8. Ja tenim el fil ara em d’ordenar-lo i per això utilitzarem l’ordidor. L’ordidor s’encarrega d’agrupar els fils que al final del procés, formaran el conjunt longitudinal de l'ordit. 9. Els fils ordenats s’enrotllen al plegador. Quan s’omple, el plegador se situa a la part posterior del teler per realitzar l’operació de teixir. 10. El fil obtingut ja es pot utilitzar per a teixir i per això utilitzarem la màquina anomenada “telers de garrot”. La operació de teixir és molt complexa. Primer, en el tissatge, després la llançadora s’encarrega de fer passar el fil de la trama per entremig dels fils d’ordit.
[edita] Matèries primeres que s’utilitzaven
Les poques matèries que s’utilitzaven eren exportades d’altres llocs. Com per exemple, el cotó podia venir de l’Índia, de la Xina o d’Estats Units. Hi eren transportats en uns paquets que podien arribar a pesar 300 kg, ja que el cotó estava molt comprimit. Fins al segle XX eren quatre les fibres usades: el cotó i el lli, que provenen de sengles plantes; i la seda i la llana, que són fibres animals. En l'actualitat la majoria de teles es fan amb fibres artificials.
[edita] Productes finals obtinguts
La Colònia Vidal es va especialitzar en fabricar teixits per a llençols de qualitat i en altres fets amb la tècnica del piqué, que és un tipus de teixit que disposa de dos ordits diferents per tal d’aconseguir dibuixos amb relleu tibant-ne un més que l’altre. També feia la última operació de tot el procés d’un teixit, la teixidura: altres fàbriques portaven les grans peces sortides dels telers a la Colònia Vidal i allà feien diferents operacions i processos termomecànics, per tal de donar-li un aspecte més agradable i bonic. Després d’aquesta última operació les peces de teixit les doblaven i les empaquetaven i ja es podien posar a la venda.
[edita] Maquinaria utilitzada en el procés fabril
- Obridora: és l’encarregada d’obrir els flocs i eliminar les fulles, brutícia, llavors, i altres impureses de les fibres.
- Carda de xapons: és la màquina que desenreda les fibres.
- Manuar: és la que estira, pentina i orienten les metxes.
- Metxeres: són les màquines que estiren i fan més primes les metxes.
- Contínua: és l’encarregada de convertir les metxes en fil.
- Obridor: màquina que agrupa tots fils en un plegador.
- Telers de garrot: és la màquina que transforma el fil en teixit.
[edita] Aprofitament de l’energia hidràulica
A la Colònia Vidal van haver de muntar un sistema per aconseguir energia per fer anar les màquines, il·luminar la fàbrica i pel consum domèstic de la Colònia a partir de l’energia hidràulica o hidrològica
Els primers anys de la Colònia Vidal se seguia el següent procediment per produir l’energia:
- L’aigua està emmagatzemada en una presa que està situada més amunt que la central de la colònia. Per aquest fet l’aigua acumula energia potencial, que s’ha emmagatzemat fent un treball contra la força de la gravetat.
- Aquesta aigua se’n va pel canal fins a la central, on l’aigua cau pel tub d’entrada d’aigua cap a la turbina i agafa energia cinètica.
- L’energia potencial i l’energia cinètica de l’aigua es transformen en energia mecànica quan era engolida per la turbina hidràulica horitzontal, que és una maquina formada per unes aspes unides a un eix que giren quan reben l’aigua a molta pressió.
- Aquesta turbina fa girar l’arbre dret, que era un eix de ferro calibrat on hi havia uns engranatges de ferro colat, i s’enfilava verticalment per tota la fàbrica per distribuir l’energia a cada planta.
- Els engranatges feien córrer els embarrats i les corretges, que donaven l’energia mecànica necessària per fer funcionar totes les màquines de la fàbrica.
Aquesta turbina produïa 2KW a l’any 1901 i 55KW al 1909.
A finals dels anys vint la Société Hydro-Mécanique de Tolosa de Llenguadoc van substituir l’arbre dret i la turbina horitzontal per dues turbines modernes de model Francis, que es caracteritzen perquè transformen l’elevada energia cinètica de l’aigua a la sortida del rodet en energia de pressió. Doncs la manera de produir energia com es feien en aquell moment i encara ara, són una mica diferents de l’anterior.
Els passos són aquests:
- L’aigua va de la presa a la central de la Colònia a través del canal d’aigua igual que abans.
- Però l’aigua cau cap a dues turbines de diferent tamany que converteixen l’energia potencial i l’energia cinètica de l’aigua en caure amb energia mecànica.
- A través d’uns alternadors, que són unes màquines dinamoelèctriques de corrent continu formades per l'estator i el rotor de pols sortits o roda polar, converteixen l’energia mecànica en energia elèctrica mitjançant fenòmens d'inducció electromagnètica.
- L’energia elèctrica se’n va al quadre de comandaments a través d’uns cables i després als transformadors, que la converteixen en energia mecànica un altre cop i per fer funcionar les màquines de la fàbrica.
Amb aquest sistema la turbina gran produeix aproximadament 584,325KW i la petita 80,85KW. Actualment la Colònia Vidal genera uns 700KW/h que es venen a l’empresa FECSA.
