Club Bàsquet Anglès
De Viquipèdia
| Nom complert | Club Bàsquet Anglès | |||||||||||||
| Àlies | Anglès | |||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Any de fundació | 2003 | |||||||||||||
| Pavelló | Pavelló Municipal d'Anglès Anglès, Catalunya |
|||||||||||||
| Capacitat | ||||||||||||||
| President | Enric Santana | |||||||||||||
| Entrenador | ||||||||||||||
| Lliga | Campionat Terr. Sènior Masculí | |||||||||||||
| Web oficial |
|
|||||||||||||
|
||||||||||||||
El Club Bàsquet Anglès és un club de bàsquet del poble d'Anglès, a la comarca de la Selva. Es funda l'any 2003, rellevant a l'important Club Bàsquet Joventut Anglès, fundat els anys 70.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Club Bàsquet Joventut Anglès
El primer equip de bàsquet sorgiria la temporada 1969-70, amb els orígens a una escola anomenada Escola Font del Canyo, on un grup d’alumnes havien començat a jugar de manera totalment recreativa. A aquests joves s’unirien alumnes d’altres escoles i els primers partits, contra una escola de Bellcaire, serien una realitat. Acompanyats pel mestre Josep Parals jugaven al pati de l’escola, una plaça del Parc de la Font del Canyo feta amb paviment de terra, com la majoria dels camps d’aquella època.
Abans d’aquest grup de nois que jugaven a bàsquet, hi havia hagut un equip del nostre esport anomenat CB Penya Blaugrana, afiliat a la penya barcelonista del poble i entrenat per Enric Santané. Degut al fet que ja hi havia força gent jugant a bàsquet a la vila, es va decidir crear un club nou, amb la base en el citat equip de la Font del Canyo.
Aquesta nova associació esportiva es va anomenar Club Bàsquet Joventut Anglès i Enric Santané en seria el primer entrenador. El terreny de joc d’aquest equip era “El Trull”, un solar que posteriorment s’edificaria i on actualment hi ha una botiga de confecció. Tot i tenir aquesta pista com habitual, també es celebrarien alguns partits al pati de les Germanes Dominiques, actualment escola concertada Vall dels Àngels. Vista la necessitat d’un terreny de joc de més qualitat, ja que la pràctica del bàsquet s’havia regularitzat en el poble amb ben pocs anys, es va construir la primera pista poliesportiva d’Anglès, al costat de la piscina municipal. En aquesta nova instal·lació esportiva els equips podrien jugar amb més comoditat i gaudint dels vestidors de la piscina.
El Club Bàsquet Joventut Anglès, molt evolucionat respecte el que havia estat, va conformar una junta que en legalitzaria la situació i en redactaria uns estatuts propis. Els components d’aquest nou organigrama serien joves del poble, destacant-ne altra vegada l’Enric Santané, i també, en Xevi Vinyolas (que malauradament ja no està entre nosaltres).
Un cop legalitzat i amb una base sòlida el club va passar d’un primer equip a tenir-ne deu de masculins i femenins a les diferents categories, amb tot el gran moviment de persones que comportava: jugadors, entrenadors, tècnics de taula, directius, col·laboradors, afeccionats, i com no, Ràdio Anglès que assistia a la pista a retransmetre els partits de l’equip sènior. Com és lògic, les despeses també es dispararien, però des de la junta es van saber moure organitzant diferents esdeveniments a fi de poder-les pagar, entre ells les loteries i la barraca de les Gales d’Anglès. Afortunadament, també va arribar al poble Eduard Casas, que amb la seva mediació amb l’empresa Antex aconseguiria que patrocinés el club, desencallant molt l’economia
Desgraciadament, després d’aquests anys de bona dinàmica del club, començaria una època moguda pel bàsquet al poble, ja que la pista poliesportiva s’enderrocaria per construir la piscina municipal coberta. Aquest fet, que pel poble representava un gran benefici, pels amants del bàsquet resultava ser un gran problema ja que convertia el CBJ Anglès en un club rodamón que hauria de jugar primer al poliesportiu de la Cellera de Ter, posteriorment, al de Santa Coloma de Farners i finalment a la pista del CEIP Pompeu Fabra d’Anglès.
Tot i això el club no s’enfonsava, sent capaç d’organitzar un torneig triangular de nivell durant el mes de setembre, un esdeveniment on habitualment participaven equips de major categoria que el CBJ Anglès, com el Sant Josep de Girona, l’Areslux B de Granollers o la Salle Gràcia.
No obstant, suposadament pel fet que no tenien pista fixa, el club desapareix a finals dels anys noranta.
[edita] Club Bàsquet Anglès
Amb la construcció del Pavelló Municipal l’any 1999 es va començar a veure una lleugera possibilitat de reprendre l’activitat del bàsquet de manera estructurada i regular, amb un lloc segur on jugar. Així, després de reflexionar sobre la possibilitat de tornar a fundar un club de bàsquet al poble, la temporada 2003-2004 es va reprendre l’activitat esportiva del bàsquet.
L’actual temporada 2007-2008 el club, que ara s’anomena, Club Bàsquet Anglès, participa en els campionats federats de la província amb cinc equips masculins, un de sènior, un de júnior, un de cadet, un d’infantil i un de minibàsquet. Alhora participa en els campionats organitzats pel Consell Comarcal de la Selva en diferents categories, masculines i femenines. També, té un equip masculí i un femení d’exjugadors/es. Fent un recompte el club, actualment, té aproximadament unes 100 fitxes entre jugadors i entrenadors.
[edita] Trajectòria
L’equip sènior masculí va quedar campió provincial de Girona la temporada 1979-80 sense perdre cap partit. Per aquest motiu pujaria de categoria participant a regional catalana l’any següent i havent de jugar la majoria de partits contra equips de Barcelona, fet que suposava un continu desplaçament dels equips juvenil, júnior i sènior fins la capital. Malgrat haver de fer tot aquest moviment s’aconseguiria mantenir la categoria, amb bastant d’èxit, durant unes quantes temporades. Més tard, i com que el pas dels anys no perdona, diversos jugadors penjarien les botes, deixant el segon sènior del poble com a representant del club a categoria provincial.
Aquest equip, format per gent jove continuaria progressant, arribant al seu moment més destacat el dia 27 de maig de 1989 a la pista del Valvi Girona, on el CBJ Anglès es va proclamar guanyador de la Copa Federació, organitzada per la Federació Gironina de bàsquet, derrotant el Club Bàsquet Palafolls per un ajustat 68 a 66. Amb aquest títol es finalitzaria amb èxit una temporada 1988-89 amb tres equips (els sènior masculí i femení i el juvenil masculí) participant a les competicions de bàsquet provincials.
La temporada següent, la de l’any 1990 el CBJ Anglès participa juntament amb el Club Bàsquet Cellera en els campionats provincials que organitza la Federació Gironina, inscrivint-hi un total de set equips masculins i femenins.
La vida esportiva de l’entitat continua sense sobresalts fins la temporada 1993-94 en què el CBJ Anglès reprèn la competició en Campionat de Catalunya de tercera categoria, disputant els partits a la pista del CEIP Pompeu Fabra.
Finalment, la temporada 1997-98 l’equip sènior masculí es proclamà campió de la categoria de segona catalana de Campionats de Catalunya.
