Ciutat Ho Chi Minh
De Viquipèdia
Ciutat Ho Chi Minh (en vietnamita Thành phố Hồ Chí Minh), antigament Saigon (Sài Gòn) fins al 1975, és la ciutat més important del Vietnam, per davant fins i tot de la capital, Hanoi. El municipi té una superfície de 2.090 km² i una població de 7.400.100 habitants (2005).
Es divideix en 19 districtes urbans (quận) i 5 de suburbans (huyện). Els districtes urbans estan numerats de l’1 a 12, als quals cal afegir-hi els de Gò Vấp, Tân Bình, Tân Phú, Bình Thạnh, Phú Nhuận, Thủ Đức i Bình Tân. Els districtes suburbans són: Củ Chi, Hóc Môn, Bình Chánh, Nhà Bè i Cần Giờ.
Situada a la riba del riu Saigon, a prop del delta del Mekong, aquesta ciutat és la metròpoli de la Cotxinxina, la regió que ocupa la part sud del país. Durant la colonització, era la capital de la Indoxina Francesa. Arran de la partició del país el 1954, Saigon esdevé la capital de la República de Vietnam.
La caiguda de Saigon el 30 d'abril del 1975 va marcar la fi de la guerra del Vietnam. La ciutat fou rebatejada amb el nom de Ciutat Ho Chi Minh en honor del president Ho Chi Minh. Tanmateix, la majoria dels vietnamites continua parlant de Saigon. Oficialment, però, Saigon és només una part (el districte 1) de Ciutat Ho Chi Minh.
Taula de continguts |
[edita] Els noms de la ciutat
Els khmers, primers habitants dels verals, designaven aquest petit port amb el nom de Prey Nokor, «la ciutat de la selva». Els cambodjans encara l’anomenen d’aquesta manera, així com la minoria khmer krom que viu al delta del Mekong.
En arribar els annamites al segle XVII, la ciutat va prendre el nom usual de Sài Gòn, tot i que el nom oficial, fins a la colonització francesa, era Gia Định (嘉定 segons l'escriptura tradicional vietnamita). Els francesos, el 1859, van adoptar el nom de Sài Gòn, però amb una ortografia afrancesada (Saïgon). Durant l'etapa de domini francès la ciutat serà coneguda com el «París de l'Extrem Orient».
El 2 de juliol del 1976, els vencedors comunistes imposen el nom actual, Ciutat Ho Chi Minh (Thành phố Hồ Chí Minh), ja adoptat el 1945 pel primer govern de la República Democràtica del Vietnam, en homenatge a Ho Chi Minh.
[edita] Clima
El monsó, que comença el maig i s'acaba a l’inici del setembre, està marcat per pluges torrencials. Plou gairebé cada dia a mitja tarda.
[edita] Llocs d'interès
- El carrer Đồng Khởi (ex-Rue Catinat), on hi ha la Catedral de la Mare de Déu, l'edifici de Correus (amb l'estructura metàl·lica concebuda per Gustave Eiffel), l'Hotel Continental, el Teatre Municipal i l'Hotel Majestic.
- El bulevard Nguyễn Huệ (ex-Boulevard Charner), on hi ha l'Ajuntament.
- El Palau de la Reunificació (ex-Palau Norodom), al bulevard Lê Duẩn (ex-Boulevard Norodom).
- El temple hindú de Mariamman, al carrer Trương Định (ex-Rue Ohier).
- La mesquita índia, al carrer Đông Du (ex-Rue de l'Amiral-Dupré).
[edita] Referències a la literatura
Algunes obres literàries que tenen lloc a Saigon:
[edita] En català
- Les rambles de Saigon, de Joan-Daniel Bezsonoff.
- La guerra de la Cotxinxina,de Joan Perucho.
[edita] En francès
- Les civilisés, de Claude Farrère.
- L'amant i L'amant de la Chine du Nord, de Marguerite Duras.
- Soleil au ventre, Mort en fraude i Les asiates, de Jean Hougron.
- L'adieu à Saïgon, de Jean Lartéguy.
- Jade, de Michel Tauriac.
- La ligne de force, de Pierre Herbart.
- Le roi lépreux, de Pierre Benoit.
[edita] En anglès
- The Quiet American, de Graham Greene.
