Charles de Freycinet
De Viquipèdia
Charles Louis de Saulces de Freycinet, va néixer a Foix el 14 de novembre 1828 i morí a París el 14 de maig 1923, és un enginyer i un polític francès
Fou senator del 1876 fins als 1920 i ministre de foment de 1877 a 1879. En aquest període va contribuir al eixample de la xarxa ferroviària i de la modernització de les vies navegables. Va decretar la una classificació per a les rescloses, coneguda avui com a la norma de Freycinet.
Va ser primer ministre i ministre dels Afers estrangers de 1879 a 1880 i de 1885 a 1886. Va sostenir Jules Ferry quan aquest volia laïcitzar les escoles i imposar l'escolaritat obligatòria. Es presentà com candiat president el 1885, sense èxit.
El 1886 expulsà els Pretendents a la corona de França. Es presentà altra vegada debades a les eleccions presidentials de 1887.
El 1889 va esdevenir el primer ministre francès de la guerra que no era un militar. Porta el servei obligatori a tres anys i modernitza l'equip de l'exèrcit. Va tenir uns problemes en voler ofegar l'escandol de Panamà però tornà aviat com ministre de la guerra. Quan el cas Dreyfus esclatà, va prendre una posició en contra d'ell.
Va ser membre de l'Académie des sciences des del 1882 i de l'Académie française des del1890.
[edita] Publicacions
- Traité de mécanique rationnelle (1858)
- De l'analyse infinitesimale (1860 ; 1881)
- Des pentes économiques en chemin de fer (1861)
- Emploi des eaux d'égout en agriculture (1869)
- Principes de l'assainissement des villes (1870)
- Traité d'assainissement industriel (1870)
- Essai sur la philosophie des sciences (1896)
- La Question d'Égypte (1905)
