Ceràmica grega
De Viquipèdia
A l'antiga Grècia es feien servir diferents recipients de ceràmica, que van rebre diferents tipus de decoració pintada i que, en ser un material que resisteix el pas del temps, forneix una gran quantitat de material i informació al registre arqueològic. Els principals tipus de recipients eren els següents:
- Àmfora: Recipient de gran capacitat per a guardar líquids (vi, aigua, oli d'oliva) o d'altres productes a granel (gra, fruits secs). Tenien dues nanses.
- Hídria: Gerra també de gran capacitat amb tres nanses: dues als costats per a aixecar-la i una al darrera per abocar-ne el contigut. Es feia servir per dur aigua.
- Crater: Mena de bol gros, amb la boca ampla, que es feia servir per barrejar aigua i vi al moment de consumir-lo.
- Oinokhoe: Gerreta petita amb una nansa al darrera que servia per agafar la barreja d'aigua i vi sucant-la al crater, i abocar-la en un kílix o un skifos per beure.
- Kílix: Recipient refinat semblant a una copa però molt ample (gairebé arriba a semblar un plat amb peu). Servia per beure.
- Skifos: Tassa per beure, més senzilla que el kílix.
- Lèkithos: Recipient per un o dos litres d'oli (que els grecs feien servir per la higiene personal, com a base per perfums i per il·luminar), amb el coll estret per controlar la sortida del contingut.
- Alabastre: Recipient més petit per contenir perfum que feien servir les dones. Tenia el coll molt estret, de manera que se'n podien extreure unes gotes sacsejant-lo.
- Aríbal: Recipient arrodonit molt petit, que es podia dur penjat amb una corretja. El feien servir els homes per dur-hi oli per untar-se després del gimnàs.
- Lutròfor: Recipient per dur l'aigua del bany ritual de les núvies abans del casament.
[edita] Referències
- WOODFORD, S. Introducción a la Historia del Arte: Grecia y Roma. Barcelona, 1985. Ed. Gustavo Gili (Original The Art of Greece and Rome Cambridge University Press, 1982) ISBN 84-252-1237-5
