Centre d'Estudis Joan Bardina
De Viquipèdia
El Centre d'Estudis Joan Bardina és una associació creada el 25 d'octubre de 1984 per Agustí Chalaux, Lluís Maria Xirinacs, Magadalena Grau, Joan Parés, Miquel Chicano, Martí Olivella i altres persones, prenent el nom del pedagog català Joan Bardina i Castarà.
Taula de continguts |
[edita] Història
L'associació s'establí a l'antiga fàbrica de la família d'Agustí Chalaux del carrer Almogàvers de Barcelona, des d'on els seus membres debateren les seves propostes, quedant reflectides en llibres i documents. Publicà la revista «El Balcó d'Almogàvers», que després es digué «El Balcó». També es constituí en ateneu, tot organitzant conferències, xerrades i tertúlies per intercanviar les seves idees amb les d'altres persones i col·lectius.
La primera seu de l'associació donà acollida a una diversitat de grups d'inquietuds idealistes i de diferents orígens: el SERPAJ, fundat pel Premi Nobel de la Pau Adolfo Pérez Esquivel; la CAE (Coordinadora d'Agricultura Ecològica); els promotors de l'emissora de ràdio lliure comunitària Ràdio Contrabanda; grups de joves esperantistes; etc.
L'antiga fàbrica que fou la primera seu de l'associació fou expropiada per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1990 per completar un parc a la Plaça de l'Estació del Nord. Després l'associació organitzà xerrades i conferències en altres indrets, com el Cercle Catòlic de Gràcia.
[edita] Principis fundacionals
- Aplicació de l'anomenat «empirisme fenomenològic experimental» als fenòmens socials, econòmics i polítics, susceptibles de ser analitzats lògicament i experimentats tècnicament, cara a cercar estructures afavoridores de les llibertats concretes.
- Elaboració d'una terminologia unívoca -segons els seus membres imprescindible en tot tractament «científic» dels fenòmens- segons l'estudi del significat original de les paraules i llurs derivacions (anomenada semi-etimo-lingüística).
- Estudi interdisciplinar de les diferents etapes de la història natural, especialment la humana, com a marc per a comprendre els conflictes socials i mercantils actuals.
- Estudi sobre el determinant tema utilitari en la història: economia, invent, empresa, capital, mercat, treball, moneda, ecologia...
- Estudi i propostes sobre racionalització de la moneda, per a convertir-la en un instrument responsabilitzador, totalment informatiu i, doncs, comptable, del mercat i de la societat (amb el que s'anomena «factura-xec telemàtica»).
- Estudi de les possibles conseqüències socials que es deriven de la reforma monetària telemàtica: arxiu telemàtic de dades personals sota protecció d'una Justícia independent de l'Estat, simplificació fiscal, total comptabilitat, mercometria exacta, ciència econòmica experimental...
- Elaboració de propostes sobre:
- Lliure mercat clar i societat transparent. Evitar que el «diner mercantil» es transformi en «diner de corrupció i de poder» i impedir la mercantilització de les vocacions i institucions liberals.
- Dialèctica entre el s'anomena «arquia i anarquia». Precisar les funcions dels òrgans de comandament social a tots els nivells, per a impedir-ne la transformació en poder contra les persones individuals, socials i nacionals.
- Dialèctica entre bé privat i bé comú. Formulació de la hipòtesi del «bé comú mercantil» segons els seus membres tècnicament experimentable amb l'anomenada «factura-xec telemàtica».
- Estudi d'estratègies de consecució de les propostes formulades.
[edita] Algunes publicacions realitzades
- «Moneda telemàtica i estratègia de mercat». [1] (
PDF). Llibre traduït al castellà, anglès, francès i italià. - «Assaig sobre moneda, mercat i societat». [2] (PDF). Llibre traduït al castellà i anglès.
- «Disseny de Civisme», [3] (PDF), on quedà reflectit el seu model polític, econòmic i social.
L'any 1992, Martí Olivella publicà el seu llibre «El poder del diner» [4] (PDF) (traduït al castellà, a l'anglès i a l'italià), basat en els treballs de l'associació, i que rebè el Premi Joaquim Xirau d'assaig 1991, convocat per l'Ateneu Barcelonès.
