[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Central Line - Viquipèdia

Central Line

De Viquipèdia

Central Line
Color - Any d'apertura 1900
Tipus Profund
Combois Sèrie de 1992 (1992 stock)
Estacions 49
Longitud (km) 74
Longitud (milles) 46
Garatges Ruislip
Hainault
White City
Viatgers 183.512.000 a l'any
Línies que pertanyen a
Transport for London
Bakerloo
Central
Circle
District
East London
Hammersmith & City
Jubilee
Metropolitan
Northern
Piccadilly
Victoria
Waterloo & City
Altres línies
Docklands Light Railway
Tramlink
Overgrund

Central Line és una línia del Metro de Londres que apareix en color vermell en els mapes. Aquesta línia és del tipus "tube": té túnels en forma de tub a gran profunditat. El seu recorregut és est-oest travessant Londres, i és la línia més llarga. Abans que tanquessin el tram Epping - Ongar, l'estació Ongar era la més allunyada de tota la xarxa.

Taula de continguts

[edita] Història

[edita] Inicis

L'orígen de la línia està relacionat amb el Central London Railway, que en 1891 pretenia unir Shepherd's Bush i Bank, amb una extensió fins a Liverpool Street (aprovada en 1892). Però, la construcció es va allargar en el temps dos cops (en 1894 y 1899). Finalment, el 27 de juny de 1900 es va inaugurar la línia fins a Bank, malgrat que els trens no van començar a circular fins 30 de juliol. Els trens originals estaven arrossegats per locomotores elèctriques. Les estacions originals, algunes de les quals encara existeixen, van ésser dissenyades per l'arquitecte Harry Bell Measures.

La història d'aquest ferrocarril ha passat per nombrosos problemes. Encara que el túnels tinguessin un diàmetre inusual los (3,56 metres), no estaven correctament anivellats; els trens, més petits que l'amplada del túnel, no hi cabíen. Es pensa que el problema va ser degut a un error dels enginyers al lo comptar l'alçada dels rails. La solució va ser retallar una mica l'alçada dels rails i la part superior dels túnels.

Els trens de la línia no poden ser utilitzats a altres línies de la xarxa, ja que treballen en mode automàtic (Automatic Train Operation), no tenen trip-cock (sistema de frenat de emergència en las vies), això podria interferir en el sistemes de seguretat de les altres línies.

Quan la línia va ser construïda, la secció sota el barri financer City es va dissenyar seguint la forma dels carrers, evitant passar sota edificis. Como a resultat, aquesta secció presenta moltes corbes tancades entre Chancery Lane, Bank y Liverpool Street, per això, aquest tram és propens als descarrilaments. Un dels casos més extrems és la estació de Bank, amb una forma tant corbada que no és possible veure el final de l'andana, i per això posen el famós missatge 'mind the gap', que vol dir 'vigilin el forat que hi ha entre el tren i l'andana'.

Des de la seva inauguració, la tarifa aplicada als bitllets durant molt de temps ve ser de dos penics, independentement del trajecte a realitzar; per això, la línia es coneixia com a "Twopenny Tube". Des de juny de 1907 es van utilitzar bitllets de dos y tres penics; en 1909 es va afegir un altre billete d'un penic.

[edita] Extensions de la línia

1908
extensió fins l'oest a través d'un remolí fins l'estació de Wood Lane, per a la exposició franco-britànica de 1908.
1912
extensió cap a l'est fins a Liverpool Street.
1920
construcció cap a l'oest d'un petit ramal per a unir la línia a l' Ealing and Shepherd's Bush Railway, de la Great Western Railway (GWR), permitint als trens arribar a l'estció d'Ealing.
1935
la London Transport va proposar les següents actuacions per a ampliar la línia Central:
  • "construir y electrificar dos vies de la GWR entre North Acton i West Ruislip, permitint així que els trens de la línia Central, partint des de Wood Lane, utilitzaren les vies;"

També es va planejar afegir una extensió entre West Ruislip i Denham (es va arribar a posar als plànols de la xarxa en aquells temps), però es va abandonar per les mateixes raons (relacionades amb les zones verdes, anomenades Green Belt) que el plà de Northern Heights pensat per a la línia Northern.

  • "construir un ferrocarril subterrani que continués la línia Central London des de Liverpool Street cap a l'est, arribant a punts on connectaria amb les estacions de Loughton i Grange Hill (probablement a prop de Leyton i Newbuty Park), permetent així que els trens passéssin per les estacions del 'West End' Londinenc, estalviant-se la congestionada ruta de Stratford.
Malgrat que els treballs en aquest tram ja estaven completats abans de la II Guerra Mundial, la seva obertura al públic es va endarrerir, degut a que el tram estava replet de munició per la guerra. Finalment, al desmbre de 1946 el ramal es va obrir fins a Stratford. Els trens de la British Railways accedíen a les vies per la línia Central mitjançant un enllaç que unia Temple Mills East i Leyton. Entre aquests trens estàven els que cobríen el trajecte entre Epping i Ongar.
1949
extensió fins a Epping, apropiant-se de la línia controlada per la BR.
1957
extensió des de Epping fins a Ongar, apropiant-se de la línia controlada per la BR.


[edita] Combois actuals

Tren de la sèrie de 1992 apropant-se a la estació de Roding Valley de la línia Central.
Tren de la sèrie de 1992 apropant-se a la estació de Roding Valley de la línia Central.

Al igual que passa amb tota la xarxa , la línia Central utilitza un únic tipus de comboi. Entre abril de 1993 i el 17 de febrer de 1995 es va introduir la sèrie de 1992 que actualment es utilitza. Aquesta sèrie va ser la primera en utilitzar un sistema automàtic per a anunciar la següent estació i les connexions existents en aquesta. Tots els trens, que compten amb 8 cotxes, estan pintats amb els clàssics colors vermell, blanc i blau del Metro de Londres.

En 1996 es va introduir a la línia el "Automatic Train Operation", un sistema de control automàtic dels trens, el qual s'anat posant en servei paulatinament al llarg dels diferents trams de la línia.

[edita] Mapa

Mapa geogràfic de la línia Central.
Mapa geogràfic de la línia Central.

[edita] Estacions

En ordre d'oest a est. Les estacions en cursiva actualment no son part de la línia Central.

[edita] Ramal West Ruislip

El ramal s'uneix en North Acton al de Ealing Broadway."

[edita] Ramal Ealing Broadway

Aquesta fou la secció principal fins les ampliacions posteriors a la guerra.

  • Final de Línia: Ealing Broadway, oberta el 3 de agost de 1920.
  • West Acton, oberta el 5 de novembre de 1923.

El ramal s'uneix en North Acton al de West Ruislip, utilitzant antiguas vies de la GWR.

La línia es divideix en dos rames.

[edita] Ramal Woodford

El límit entre el Gran Londres y Essex es troba a Grange Hill.

El ramal termina a Woodford (excepte en hores punta).

[edita] Ramal Ongar (actualment ramal Epping)

El límit entre el Gran Londres y Essex es troba entre Woodford y Buckhurst Hill.

La resta de les estacions fins a Ongar eren servides per un servei de llançadera des de Epping.

[edita] Galeria

[edita] Enllaços externs