Central Line
De Viquipèdia
Central Line | |||
Color | - | Any d'apertura | 1900 |
Tipus | Profund | ||
Combois | Sèrie de 1992 (1992 stock) | ||
Estacions | 49 | ||
Longitud (km) | 74 | ||
Longitud (milles) | 46 | ||
Garatges | Ruislip Hainault White City |
||
Viatgers | 183.512.000 a l'any | ||
Línies que pertanyen a Transport for London |
|||
Bakerloo | |||
Central | |||
Circle | |||
District | |||
East London | |||
Hammersmith & City | |||
Jubilee | |||
Metropolitan | |||
Northern | |||
Piccadilly | |||
Victoria | |||
Waterloo & City | |||
Altres línies | |||
Docklands Light Railway | |||
Tramlink | |||
Overgrund |
Central Line és una línia del Metro de Londres que apareix en color vermell en els mapes. Aquesta línia és del tipus "tube": té túnels en forma de tub a gran profunditat. El seu recorregut és est-oest travessant Londres, i és la línia més llarga. Abans que tanquessin el tram Epping - Ongar, l'estació Ongar era la més allunyada de tota la xarxa.
Taula de continguts |
[edita] Història
[edita] Inicis
L'orígen de la línia està relacionat amb el Central London Railway, que en 1891 pretenia unir Shepherd's Bush i Bank, amb una extensió fins a Liverpool Street (aprovada en 1892). Però, la construcció es va allargar en el temps dos cops (en 1894 y 1899). Finalment, el 27 de juny de 1900 es va inaugurar la línia fins a Bank, malgrat que els trens no van començar a circular fins 30 de juliol. Els trens originals estaven arrossegats per locomotores elèctriques. Les estacions originals, algunes de les quals encara existeixen, van ésser dissenyades per l'arquitecte Harry Bell Measures.
La història d'aquest ferrocarril ha passat per nombrosos problemes. Encara que el túnels tinguessin un diàmetre inusual los (3,56 metres), no estaven correctament anivellats; els trens, més petits que l'amplada del túnel, no hi cabíen. Es pensa que el problema va ser degut a un error dels enginyers al lo comptar l'alçada dels rails. La solució va ser retallar una mica l'alçada dels rails i la part superior dels túnels.
Els trens de la línia no poden ser utilitzats a altres línies de la xarxa, ja que treballen en mode automàtic (Automatic Train Operation), no tenen trip-cock (sistema de frenat de emergència en las vies), això podria interferir en el sistemes de seguretat de les altres línies.
Quan la línia va ser construïda, la secció sota el barri financer City es va dissenyar seguint la forma dels carrers, evitant passar sota edificis. Como a resultat, aquesta secció presenta moltes corbes tancades entre Chancery Lane, Bank y Liverpool Street, per això, aquest tram és propens als descarrilaments. Un dels casos més extrems és la estació de Bank, amb una forma tant corbada que no és possible veure el final de l'andana, i per això posen el famós missatge 'mind the gap', que vol dir 'vigilin el forat que hi ha entre el tren i l'andana'.
Des de la seva inauguració, la tarifa aplicada als bitllets durant molt de temps ve ser de dos penics, independentement del trajecte a realitzar; per això, la línia es coneixia com a "Twopenny Tube". Des de juny de 1907 es van utilitzar bitllets de dos y tres penics; en 1909 es va afegir un altre billete d'un penic.
[edita] Extensions de la línia
- 1908
- extensió fins l'oest a través d'un remolí fins l'estació de Wood Lane, per a la exposició franco-britànica de 1908.
- 1912
- extensió cap a l'est fins a Liverpool Street.
- 1920
- construcció cap a l'oest d'un petit ramal per a unir la línia a l' Ealing and Shepherd's Bush Railway, de la Great Western Railway (GWR), permitint als trens arribar a l'estció d'Ealing.
- 1935
- la London Transport va proposar les següents actuacions per a ampliar la línia Central:
- "construir y electrificar dos vies de la GWR entre North Acton i West Ruislip, permitint així que els trens de la línia Central, partint des de Wood Lane, utilitzaren les vies;"
També es va planejar afegir una extensió entre West Ruislip i Denham (es va arribar a posar als plànols de la xarxa en aquells temps), però es va abandonar per les mateixes raons (relacionades amb les zones verdes, anomenades Green Belt) que el plà de Northern Heights pensat per a la línia Northern.
-
- "construir un ferrocarril subterrani que continués la línia Central London des de Liverpool Street cap a l'est, arribant a punts on connectaria amb les estacions de Loughton i Grange Hill (probablement a prop de Leyton i Newbuty Park), permetent així que els trens passéssin per les estacions del 'West End' Londinenc, estalviant-se la congestionada ruta de Stratford.
- Malgrat que els treballs en aquest tram ja estaven completats abans de la II Guerra Mundial, la seva obertura al públic es va endarrerir, degut a que el tram estava replet de munició per la guerra. Finalment, al desmbre de 1946 el ramal es va obrir fins a Stratford. Els trens de la British Railways accedíen a les vies per la línia Central mitjançant un enllaç que unia Temple Mills East i Leyton. Entre aquests trens estàven els que cobríen el trajecte entre Epping i Ongar.
- 1949
- extensió fins a Epping, apropiant-se de la línia controlada per la BR.
- 1957
- extensió des de Epping fins a Ongar, apropiant-se de la línia controlada per la BR.
[edita] Combois actuals
Al igual que passa amb tota la xarxa , la línia Central utilitza un únic tipus de comboi. Entre abril de 1993 i el 17 de febrer de 1995 es va introduir la sèrie de 1992 que actualment es utilitza. Aquesta sèrie va ser la primera en utilitzar un sistema automàtic per a anunciar la següent estació i les connexions existents en aquesta. Tots els trens, que compten amb 8 cotxes, estan pintats amb els clàssics colors vermell, blanc i blau del Metro de Londres.
En 1996 es va introduir a la línia el "Automatic Train Operation", un sistema de control automàtic dels trens, el qual s'anat posant en servei paulatinament al llarg dels diferents trams de la línia.
[edita] Mapa
[edita] Estacions
En ordre d'oest a est. Les estacions en cursiva actualment no son part de la línia Central.
[edita] Ramal West Ruislip
- Final de Línia: West Ruislip, oberta el 21 de novembre de 1948 com a West Ruislip (for Ickenham); la segona part del nom es va eliminar posteriorment.
- Ruislip Gardens, oberta el 21 de novembre de 1948.
- South Ruislip, oberta el 21 de novembre de 1948.
- Northolt, oberta el 21 de novembre de 1948.
- Greenford, oberta el 30 de juny de 1947.
- Perivale, oberta el 30 de juny de 1947.
- Hanger Lane, oberta el 30 de juny de 1947.
El ramal s'uneix en North Acton al de Ealing Broadway."
[edita] Ramal Ealing Broadway
Aquesta fou la secció principal fins les ampliacions posteriors a la guerra.
- Final de Línia: Ealing Broadway, oberta el 3 de agost de 1920.
- West Acton, oberta el 5 de novembre de 1923.
El ramal s'uneix en North Acton al de West Ruislip, utilitzant antiguas vies de la GWR.
- North Acton, oberta el 5 de novembre de 1923; des de aquest punt s'utilitzen les vies de la línia Central.
- East Acton, oberta el 3 de agost de 1920.
- White City, oberta el 23 de novembre de 1947.
- Wood Lane, oberta el 14 de maig de 1908; tancada el 22 de novembre de 1947.
- Shepherd's Bush, oberta el 30 de juliol de 1900.
- Holland Park, oberta el 30 de juliol de 1900.
- Notting Hill Gate, oberta el 30 de juliol de 1900.
- Queensway, oberta el 30 de juliol de 1900 com a Queens Road; renombrada el 1 de setembre de 1946.
- Lancaster Gate, oberta el 30 de juliol de 1900.
- Marble Arch, oberta el 30 de juliol de 1900.
- Bond Street, oberta el 24 de septembre de 1900.
- Oxford Circus, oberta el 30 de juliol de 1900.
- Tottenham Court Road, oberta el 22 de juny de 1907 com a Oxford Street; renombrada el 9 de març de 1908.
- British Museum, oberta el 30 de juliol de 1900; tancada el 24 de setembre de 1933.
- Holborn, oberta el 25 de setembre de 1933 com a Holborn (Kingsway); la segona part del nom es va eliminar posteriorment.
- Chancery Lane, oberta el 30 de juliol de 1900; reanomenada a Chancery Lane (Grays Inn) el 25 de juny de 1934; la segona part del nom es va eliminar posteriorment.
- St. Paul's, oberta el 30 de juliol de 1900 com a Post Office; renombrada el 1 de febrer de 1937.
- Bank, oberta el 30 de juliol de 1900.
- Liverpool Street, oberta el 28 de juliol de 1912.
- Bethnal Green, oberta el 4 de desembre de 1946.
- Mile End, oberta el 4 de desembre de 1946.
- Stratford Plantilla:Access icon, primer servei el 4 de desembre de 1946.
- Leyton, primer servicio el 5 de maig de 1947.
- Leytonstone, primer servei el 5 de maig de 1947.
La línia es divideix en dos rames.
[edita] Ramal Woodford
- Wanstead, oberta el 14 de desembre de 1947.
- Redbridge, oberta el 14 de desembre de 1947.
- Gants Hill, oberta el 14 de desembre de 1947.
- Newbury Park, primer servei el 14 de desembre de 1947.
- Barkingside, primer servei el 31 de maig de 1948.
- Fairlop, primer servei el 31 de maig de 1948.
- Hainault, primer servei el 31 de maig de 1948.
El límit entre el Gran Londres y Essex es troba a Grange Hill.
- Grange Hill, primer servei el 21 de novembre de 1948.
- Chigwell, primer servei el 21 de novembre de 1948.
- Roding Valley, primer servei el 21 de novembre de 1948.
El ramal termina a Woodford (excepte en hores punta).
[edita] Ramal Ongar (actualment ramal Epping)
- Snaresbrook, primer servei el 14 de desembre de 1947.
- South Woodford, primer servei el 14 de desembre de 1947 com a South Woodford (George Lane); renombrada en 1950.
- Final del ramal Woodford: Woodford Plantilla:Access icon, primer servei el 14 de desembre de 1947.
El límit entre el Gran Londres y Essex es troba entre Woodford y Buckhurst Hill.
- Buckhurst Hill, primer servei el 21 de novembre de 1948.
- Loughton, primer servei el 21 de novembre de 1948.
- Debden, primer servei el 25 de setembre de 1949.
- Theydon Bois, primer servei el 25 de setembre de 1949.
- Final de línia: Epping, primer servei el 25 de setembre de 1949.
La resta de les estacions fins a Ongar eren servides per un servei de llançadera des de Epping.
- North Weald, primer servei el 25 de setembre de 1949; tancada el 30 de setembre de 1994.
- Blake Hall, primer servei el 25 de setembre de 1949; tancada el 31 de octubre de 1981.
- Ongar, primer servei el 25 de setembre de 1949; tancada el 30 de setembre de 1994, poc després de que un búnker de seguritat, disponible per al govern y per personal de defensa en cas de emergència nacional, deixarà de ser utilitzat.
[edita] Galeria
[edita] Enllaços externs
- Central Line - Lloc oficial del Metro de Londres
- Clive's Underground Line Guide (en anglès)
- Epping Ongar Railway - Lloc web de la companyia propietaria del ramal entre Epping i Ongar, i que ofereix serveis en ella.