Catawba
De Viquip??dia
Els catawba s??n una tribu amer??ndia que parla una de les lleng??es siouan, el nom de la qual provenia del choctaw katapa ???separat o dividit???, per?? que s'anomenaven a si mateixos Yeh-is-wah-h'reh ???el poble del riu??? o i yeh yeh o usherees ???el poble???.
Taula de continguts |
[edita] Localitzaci??
Origin??riament estaven establits als marges del riu Catawba (Carolina del Sud), per?? el centre principal era a la riba contr??ria, on ??s ara York County. Actualment viuen a la petita reserva estatal de Round Hill (Carolina del Sud).
[edita] Demografia
Durant el segle XVIII es calcula que eren uns 5.000 individus, per?? els guerres amb les tribus ve??nes i el contacte amb els blancs els van reduir a 1.500 el 1738, i encara m??s, a 500 individus el 1780. El 1950 en quedaven uns 375, per?? havien augmentat a 631 el 1970 (dels quals nom??s uns 10 parlaven la llengua siouan), i pel 1985 uns 1.300 eren apuntats al rol tribal. Segons dades de la BIA, a la Reserva de la tribu Catawba de Carolina del Sud hi havia 1.597 habitants. Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 1.725 purs, 88 barrejats amb altres tribus 728 barrejats amb altres races i 133 barrejats amb altres races i altres tribus. En total, 2.674 individus.
[edita] Costums
Aplanaven el cap als infantons. Llurs cabanes cupulades eren fetes d'escor??a amb una palisada, i a les viles, formades per grups de 5 a 15 cases (unes 100 persones), hi havia un temple per a actes p??blics i cerim??nies religioses. Cada poblat era governat per un capdill, anomenat eractaswa, que presidia un Consell i tenia for??a autoritat. Els blancs, endem??s, els anomenaven flatheads pel costum de deformar ritualment el cap dels infants. Conreaven moresc, p??sols, carabasses i carbassons en un mateix camp, puix que eren agricultors i, a difer??ncia de les altres tribus del SudEst, eren els homes i no les dones qui conreaven el camp.
Tamb?? es caracteritzaven per tenir una abundant provisi?? de coloms missatgers com a menges durant l'hivern. Fabricaven cistells, atuells i esteres, les quals coses canviaven per carn i robes a les tribus dels voltants, ja que mantenien un actiu comer?? amb les tribus siouan del Piedmont (wateree, santee, etc). Pescaven arangades i llobarros amb rescloses, brells i llances llargues. A la reserva cap el novembre se celebra el Yap Ye Iswa (Dia dels Catawba). El 1996 va morir el darrer parlant de catawba, Red Thunder Cloud.
[edita] Hist??ria
Es creu que ja hi vivien al territori d'en???? del 25.000 aC, i que foren un dels pobles de la cultura dels Mount Builders, igual que els muskogi i els iroquesos. Foren visitats per Hernando de Soto el 1540 amb 600 soldats espanyols i esclaus indis. I fins i tot el visitant espanyol Juan Pardo els ajud?? despr??s que un tornado els assol??s el 1566. S'enfrontaren durant molts anys a la Confederaci?? Iroquesa, que els despla???? cap a Virg??nia el 1700, per?? tornarien aviat al seu territori original, refor??ats per la incorporaci?? de les restes de les tribus eno i sharoki el 1701. Cap el 1607 havien contactat amb els powhatan i el 1670 amb els colons anglesos fundadors de Charleston. Despr??s del contacte amb els blancs esdevinguren sat??l??lits de les factories colonials i enemics dels cherokee i tuscarora, i aconseguiren armes de foc mitjan??ant el comer??.
Ja les epid??mies del 1540 els havien reduit for??a. S'aliarien amb els anglesos en la Guerra Tuscarora del 1711-1713, i el 1738 patiren una epid??mia de pesta. Cap el 1740 se???ls acab?? la cacera al seu territori, i el 1750 foren novament atacats pels seus enemics, els iroquesos. Aix?? els empentaria a mantenir bones relacions amb el governador de Carolina del Sud, James Glen (1743-1755), amb els capdills catawba Yanabe Yatengway, m??s conegut com a Young Warrior (cap el 1740-1749), i el seu successor Nopkehe o Haggler (del 1750 al 1763), qui el 1754 faria un tractat d'amistat amb els blancs. El 1750 eren 2.500 individus, amb restes de cheraw i wateree, i disposaven de 500 guerrers.
Durant la Guerra Franco-??ndia del 1756-1763, no s'aliaren amb Pontiac i els odawa per ajudar els francesos contra els anglesos i combatiren tant als cherokee com als indis aliats dels francesos al Nord de l'Ohio ajudant als anglesos. Patiren una nova epid??mia de verola el 1759 que els redu?? a un miler d'individus. Tot i aix??, el 1760 el sue cap Hixayoina (Orelles) ajudaria Carolina del Sud contra els cherokee i contra Pontiac. Gr??cies a aix?? el 1763 obtindrien una reserva de 144.000 acres al Nord de l'Estat. Iniciaren un fruct??fer comer?? de pells i des del 1772 es dedicaren a vendre artesania i diversos productes a la vila de Charleston el 1800.
Durant la Guerra d'Independ??ncia dels EUA ajudaren als colons nordamericans, merc?? els oficis dels caps King Frow (mort el 1776) i New River (mort el 1804); per?? foren ven??uts a Camden pels anglesos, i el 1780 patiren una nova epid??mia de verola que els redu?? encara m??s. Es va fer famosa aleshores Sally New River (morta el 1820), coneguda com a Old Aunt Sally, n??ta de Hagler i esposa de New River, partid??ria de mantenir bones relacions amb el nou estat.
Malgrat aix??, des del 1800 els imposaren els Black Codes (per a la poblaci?? no blanca), ja que fins el segle XIX foren indiferents al cristianisme. Cap el 1830 l'Estat de Carolina del Sud intent?? comprar les seves terres, ja que nom??s hi vivien uns 100 indis. Despr??s de fortes discussions entre els joves, partidaris de vendre, i els vells, partidaris de no fer-ho, el 1840 signaren amb Carolina del Sud el Tractat de Nation Ford, pel qual venien les terres a canvi de 5.000 $. D'aquesta manera, tamb?? es lliuraren de ser traslladats a Oklahoma. Alguns s'uniren temporalment als cherokee de Qualla; per?? una banda es qued?? als marges del riu Catawba, on el 1841 l'Estat els va vendre 630 acres. Tot i aix??, el parlament de Carolina del Sud els declar?? el 1847 com a ???naci?? dissolta???. Pel 1850 un centenar van tornar al riu Catawba i hi fundaren al vila d'Old Town, on ensenyaren als nens de la manera tradicional. El 1856 l'antrop??leg Oscar M. Lieber els va visitar i va recollir 300 paraules catawba en una Collection of South Carolina Historical Society.
Durant la Guerra civil americana del 1861-1865 uns 20 catawba van lluitar com a voluntaris amb els sudistes, per?? aix?? no els serviria ni aleshores ni despr??s per evitar que se???ls apliqu??s tamb?? les lleis de discriminaci?? racial, com als negres.
Fins el 1880 no van dur als nens a les escoles dels blancs. Des del 1883 van predicar-hi entre ells els mormons (inicialment nom??s en batejaren cinc), de manera que el 1900 havien aconvertit al 70 % de la tribu, i el 1980 al 90 %. El 1913 foren visitats per l'antrop??leg Franck G. Speck, qui va fer amistat amb el cap Ben Harris (descendent de Robert Harris, primer catawba que visit?? Europa) i amb Leola Blue, qui mant?? la tradici?? artesanal catawba. Durant el 1930 es van fer nombrosos informes sobre la pobresa i sotsdesenvolupament de la tribu. Samuel Blue, cap dels catawba els anys 1931-1938, 1941-1943 i 1956-1958, i un dels darrers qui reb?? educaci?? tradicional, aconsegueix que rebin 9.000 $ en compensaci?? per apropiaci?? indeguda de terres.
Alhora, el 28 de mar?? del 1930 un Comit?? Satawba visit?? el senat dels EUA i reberen una reserva federal a Rock Hill. El 1943 es constitu?? la reserva, el 30 de juny aprovaren la constituci?? de la Catawba Indian Tribe i reberen 75.000 $ m??s. El mestissatge, per??, amena??a amb acabar amb la tribu. Segons diversos estudis, el 1958 entre 120 i 152 fam??lies catawba tenien algun dels esposos blanc, el 1954 mor?? Robert Lee Harris, qui afirmava ser el darrer catawba pur, per?? el 1963 ho va fer Hester Louise Cantey Blue, qui tamb?? ho afirmava.
L'u de juliol del 1962 se???ls intent?? imposar la pol??tica de Termination i fou dissolta la reserva federal de Rock Hill. Tanmateix, no es resignaren, i Gilbert Blue, cap tribal des del 1973, lluit?? for??a activament per recuperar la reserva. El 1974 s'establiren a l'antiga reserva i crearen una escola on ensenyaven l'antiga llengua catawba. Van dur el seu cas al Tribunal de l'Estat l'octubre del 1980, qui va fallar a favor seu el 1983.
[edita] Refer??ncies
- MERRELL, James H. (1989) The catawba Frank W. Porter III General Editor, Chelsea House, New York
- Drye, Willie (Nov. 14, 2005). "Excavated Village Unlocks Mystery of Tribe's Economy". National Geographic News.
