Castell de Puivert
De Viquipèdia
El castell de Puivert és un castell càtar situat sobre el municipi de Puivert, al departament de l'Aude. Aquesta construcció, posat sobre un pujol dominant el poble i el seu llac, culmina a una altitud de 605 metres. Es troba a la regió del Quercorb, a 60 quilòmetres al sud de Carcassona i a 45 quilòmetres a l'est de Foix.
Taula de continguts |
[edita] Història del castell
[edita] El castrum primitiu
La construcció dataria del segle XIII, però les primeres mencions de l'edifici es remunten a l'any 1170. Pertany llavors a la família de Congost i és el moment de la croada albigesa. Aquests senyors practicaven el catarisme i eren titllats d'heretges. Així, el novembre de 1210, el castell experimenta un setge d'alguns dies per part de l'exèrcit de Thomas Pons de Bruyère, tinent de Simó de Montfort. En predre, Puivert es fa una possessió dels Barons del Nord. El 1279, un esfondrament de la presa natural que agafa les aigües del llac al peu de l'indret provoca la destrucció d'una part de la ciutat de Mirapeis, situada a 30 quilòmetres al Nord, en l'Arièja.
[edita] El castell actual
A començaments del segle XIV, Thomas de Bruc, nét de Pons i la seva dona, Isabel de Melun, fan reconstruir el nou castell, a l'est del Castell Vell del qual els vestigis encara són visibles. L'escut d'armes d'Isabel de Melun, filla d'un gran camarlenc de França, va ser sempre instal·lat tanmateix a l'antic edifici. La reposició en forma de l'edifici li ha donat el caràcter simbòlic i pictòric que es pot observar.
La seva classificació com a Monument Històric data de 1907. El castell és privat i ha servit per a nombrosos rodatges (La Novena porta, El Poble migratori...) gràcies a la seva torre de l'homenatge molt ben conservada.
[edita] L'habitació dels músics
Al quart pis de la torrassa es troba la sala dels músics. Porta aquest nom ja que 8 escultures molt fines de músics amb els seus instruments s'hi representen. En efecte, sembla ser que la ciutat de Puivert acollí al segle XII una cèlebre trobada de trobadors. Els instruments visibles a la sala són la gaita, la flauta, el tamborí, el rabec, el llaüt, la guiterna, l'orgue portàtil, el salterió i la viela en arquet.
Per ensenyar la tradició musical de l'època, la ciutat ha obert el Museu de Quercorb.
[edita] Descripció del castell
[edita] El recinte
Les funcions del castell eren guerreres: l'aguait i la defensa, contràriament als edificis construïts en aquesta època que tenien més aviat objectius religiosos. El recinte s'estén sobre una longitud de 175 metres. El planta és rectangular, perforada d'arqueres i el fossat que el separava de l'altiplà és pràcticament invisible actualment. L'entrada dins del pati es fa per una torre-porta quadrada, situada en el centre de la muralla Est. Subsisteixen 5 torres de les 8 inicials:
- una rodona, llisa, a l'angle nord-est
- una rodona amb bocellament enmig del front nord
- una torre quadrada, amb una garita sobre el costat oriental, enllaçant els dos últims pisos
- les restes d'una torre rodona cap al sud-est
- la torre de l'homenatge (la part més ben conservada del castell)
A més a més de la porta central situada sobre el mur oriental, compta amb dues altres portades:
- un sobre l'angle defensat per la torrassa, és a dir l'angle nord-oest
- un altre al sud de la torrassa que permet accedir al vell castell
La superfície dins dels murs és molt gran : 3200 m².
[edita] La torre de l'homenatge
És la part més ben conservada de l'edifici, de forma quadrada, mesura 15 metres de costat i 32 metres d'alçària. Era adjacent en un principi de la casa senyorial. Sobre la part oest de la torre, es poden observar trossos de faldons de murs perpendiculars, així com de les portes, per tant se n'ha deduït que els habitatges eren adosats a aquesta paret. La torrassa està composta de:
- dos nivells inferiors : parcialment subterranis, es troben sota la torrassa. El sostre està composat de bressols trencats.
- un tercer nivell : accessible per una porta coberta en arc trencat, s'hi troba la capella. La sala és decorada amb petites columnes, amb motllures i amb blasons. El sostre és amb volta d'ogives, amb fons esculpits. Sobre els murs, es troba una piscina litúrgica, així com finestres trilobulades.
- un quart pis : una habitació amb volta d'ogives amb fons esculpits de figures profanes tocant els instruments de música. Aquesta habitació ha estat designada : Sala dels Músics. El seu enllumenat es fa gràcies a 3 finestres semblants a les de la capella.
- el cinquè i últim pis : la plataforma defensiva, ens permet descobrir una vista magnífica de la regió del Quercorb.
