Castell de Moraira
De Viquip??dia
El Castell de Moraira ??s el nom m??s com?? pel fort que es troba a sobre una elevaci?? rocosa de pedra tosca dominant la platja de l'Ampolla i tota la badia de Moraira, al terme municipal de Teulada (Marina Alta, Pa??s Valenci??).
En contra de l'opini?? generalitzada que datava aquest del segle XVI com una obra de Juan B. Antonelli, avui en dia sabem que fou constru??t al segle XVIII. Dalt de la porta d'acc??s hi domina l'escut reial de la casa dels Borbons, el qual data del 1742, possiblement l'any de finalitzaci?? de l'obra. Sabem que ja estava constru??nt-se el 1741 gr??cies a una refer??ncia que apareix en una carta enviada al Governador de Val??ncia per l'Alcalde i Regidors de Calp que demanaren que es fortifiqu??s la seua vila.
Aquesta fortificaci?? fou el producte final d'una s??rie de projectes infructuosos anteriors per a la protecci?? de la costa teuladina, que cont??nuament era enva??da per pirates berberescos, qui a m??s de castigar la costa, arribaven fins la mateixa vila de Teulada.
??s un edifici amb planta de pota de bou, amb fa??ana semicircular orientada cap al sud: l'ingr??s es realitza per la part nord on hi havia una tenassa de protecci?? davant de la porta, a la que s'accedia despr??s d'haver creuat un fossar, sobre el qual es disponia d'un pont llevad??s. Durant el proc??s de restauraci?? realitzat els darrers anys aparegu?? un fragment d'aquesta porta-pont que era d'una grossa fusta protegida per una plantxa de ferro.
Les parets tenen una al??ada de 10 metres, revestida de pedra procedent de la mateixa zona costera. Una imposta de mitja-canya marca el l??mit entre el cos de l'edifici i la coberta, protegida per un petit mur que presenta set obertures on col.locar canons.
L'interior es divida en tres naus, separades per dos grossos murs. Les dues laterals s??n de dimensions redu??des comparades amb la central, que ocupa la major part dels poc m??s de 200m2 que t?? de superf??cie total. Originariament aquestes naus estaven cobertes amb b??veda constru??da amb rajola macissa. Tot l'interior quedava il.luminat per tres finestres, situades a la fa??ana semicircular, a m??s d'altres ubicades dalt de la porta d'entrada.
Aquest edifici, que fins fa pocs anys estava en completa ru??na, fou restaurat a principis dels anys 80, seguint en la part exterior un criteri d'aproximaci?? a l'estat original. L'interior, en canvi, s'ha modificat en part respecte de la forma primitiva: han desapargut les dues ximeneies que flanquejaven la finestra central. S'ha cobert un pati central i no s'ha reconstru??t un entres??l que hi havia a la nau oest.
El Castell de Moraira sembla que encara funcionava fins als mitjans del segle XIX, contrariament a les teories que posen la seua destrucci?? pels anglesos a principis del segle XIX. Sabem que en la construcci?? de l'ermita de la Verge dels Desamparats de Moraira, avui parr??quia, entre el 1875 i el 1878, s'utilitzaren part de les butaques del castell, aix?? com a l'edificaci?? d'altres cases s'empraren materials procedents del mateix.