Castell de Moraira
De Viquipèdia
El Castell de Moraira és el nom més comú pel fort que es troba a sobre una elevació rocosa de pedra tosca dominant la platja de l'Ampolla i tota la badia de Moraira, al terme municipal de Teulada (Marina Alta, País Valencià).
En contra de l'opinió generalitzada que datava aquest del segle XVI com una obra de Juan B. Antonelli, avui en dia sabem que fou construït al segle XVIII. Dalt de la porta d'accés hi domina l'escut reial de la casa dels Borbons, el qual data del 1742, possiblement l'any de finalització de l'obra. Sabem que ja estava construïnt-se el 1741 gràcies a una referència que apareix en una carta enviada al Governador de València per l'Alcalde i Regidors de Calp que demanaren que es fortifiqués la seua vila.
Aquesta fortificació fou el producte final d'una sèrie de projectes infructuosos anteriors per a la protecció de la costa teuladina, que contínuament era envaïda per pirates berberescos, qui a més de castigar la costa, arribaven fins la mateixa vila de Teulada.
És un edifici amb planta de pota de bou, amb façana semicircular orientada cap al sud: l'ingrés es realitza per la part nord on hi havia una tenassa de protecció davant de la porta, a la que s'accedia després d'haver creuat un fossar, sobre el qual es disponia d'un pont llevadís. Durant el procés de restauració realitzat els darrers anys aparegué un fragment d'aquesta porta-pont que era d'una grossa fusta protegida per una plantxa de ferro.
Les parets tenen una alçada de 10 metres, revestida de pedra procedent de la mateixa zona costera. Una imposta de mitja-canya marca el límit entre el cos de l'edifici i la coberta, protegida per un petit mur que presenta set obertures on col.locar canons.
L'interior es divida en tres naus, separades per dos grossos murs. Les dues laterals són de dimensions reduïdes comparades amb la central, que ocupa la major part dels poc més de 200m2 que té de superfície total. Originariament aquestes naus estaven cobertes amb bòveda construïda amb rajola macissa. Tot l'interior quedava il.luminat per tres finestres, situades a la façana semicircular, a més d'altres ubicades dalt de la porta d'entrada.
Aquest edifici, que fins fa pocs anys estava en completa ruïna, fou restaurat a principis dels anys 80, seguint en la part exterior un criteri d'aproximació a l'estat original. L'interior, en canvi, s'ha modificat en part respecte de la forma primitiva: han desapargut les dues ximeneies que flanquejaven la finestra central. S'ha cobert un pati central i no s'ha reconstruït un entresòl que hi havia a la nau oest.
El Castell de Moraira sembla que encara funcionava fins als mitjans del segle XIX, contrariament a les teories que posen la seua destrucció pels anglesos a principis del segle XIX. Sabem que en la construcció de l'ermita de la Verge dels Desamparats de Moraira, avui parròquia, entre el 1875 i el 1878, s'utilitzaren part de les butaques del castell, així com a l'edificació d'altres cases s'empraren materials procedents del mateix.
