Carrera de velocitat
De Viquipèdia
En atletisme les curses més curtes són les carreres de velocitat, que en pista coberta es corren sobre distàncies de 50 m i 60 m i a l'aire lliure sobre 100, 200 i 400 metres.
Aquestes carreres es caracteritzen perquè l'atleta comença la carrera ajupit als tacs de sortida que l'ajudaran a guanyar impuls al principi de la carrera. La sortida en aquestes curses pot ser decisiva. L'atleta no escatima en cap moment en velocitat: va tot el recorregut al màxim; potser amb l'única excepció dels 400 metres, on l'atleta pot rebaixar la velocitat en determinats moments per pressionar més en altres zones.
Un cop es dóna el tret de sortida l'atleta s'impulsa amb l'starting i fa els 10 o 20 primers metres lleugerament ajupit, per finalment posar l'esquena completament recta. Això permet una major obertura de cames. L'atleta s'ha d'impulsar fortament contra el terra en comptes de "recolzar-s'hi" com potser faria en una cursa de fons o mig fons.
[edita] Vegeu també
| Principals proves de l'atletisme | ||
| Velocitat: 60 m | 100 m | 200 m | 400 m ".."
Tanques: 100 m tanques | 110 m tanques | 400 m tanques Mitja distància: 800 m | 1500 m | 3000 m | 3000 metres obstacles Llarga distància: 5,000 m | 10,000 m | mitja marató | marató Relleus: 4 x 100 m | 4 x 400 m ".." Llançaments: Disc | Pes | Javelina | Martell Salts: Salt d'alçada | Salt de llargada | Perxa | Triple salt |
||
| Llista de proves de l'atletisme | ||
