Carregador de l'arrencada
De Viquipèdia
En informàtica, un carregador d'arrencada és un petit programa que realitza la inicialització bàsica del sistema. Aquest comportament ve donat per la forma en que està organitzat el programari en els ordinadors.
El sistema operatiu i el programari necessari per fer funcionar l'ordinador estan emmagatzemats en el disc dur (actualment pot executar-se un sistema operatiu des d'un disc òptic o un dispositiu USB). Per carregar-los en la memòria RAM seria necessari un altre sistema operatiu. Aquesta paradoxa es resol amb el carregador d'arrencada, que no és capaç de realitzar tasques complexes però sí conté les mínimes instruccions per carregar el sistema operatiu.
Els primers carregadors llegien el sistema operatiu des de suports externs com fitxes de paper o similars. Actualment la CPU executa codi des d'una memòria fixa ROM i es comença comprobant els dispositius d'emmagatzematge en un ordre prefixat en la BIOS i s'executa el carregador que es trobi primer (normalment en el del disc dur). Aquest carregador primari es troba en seccions arbitràries del dispositiu on es troba (normalment anomenades "seccions de càrrega").
Aquest primer carregador deriva a un carregador de programari secundari, molt més complex, sovint part del mateix sistema operatiu que carrega, i ja situat en qualsevol part del dispositiu d'emmagatzematge. És el cas de GRUB i LILO, que poden carregar sistemes operatius com Linux i Windows, o NTLDR, que només carrega Windows NT.
