Disc ??ptic

De Viquip??dia

En el camp de la inform??tica, la reproducci?? de so i video, un disc ??ptic ??s una superf??cie circular de policarbonat a on la informaci?? es guarda fent uns surcs en la superficie del disc. L'acc??s a les dades es realitza quan un material especial del disc, que sol ser d'alumini, ??s il??luminat amb un feix de llum l??ser. Els surcs de la superf??cie modifiquen el comportament del feix del l??ser reflexat i ens d??nen la informaci?? que cont?? el disc.

La informaci?? d'un disc ??ptic ??s emmagatzemada seq??encialment en una espiral des de el cercle m??s intern fins al m??s extern.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Primera generaci?? 3 Segona generaci?? 4 Tercera generaci?? 5 En desenvolupament

[edita] Hist??ria

L'aparici?? dels dispositius d'emmagatzament ??ptic es va desenvolupar en dues branques paral??leles. Per una banda, en els EEUU, David Paul Gregg, mab la comapnyia MCA, va desenvolupar un disc ??ptic anal??gic per gravar video i el va patentar al 1961 i 1969. Aquest va ser l'inici de l'era dels dispositius ??ptics. Per una banda, un grup de f??sics de Philips van llan??ar el primer disc ??ptic per gravar video a Eindhoven (Holanda) al 1969. Al 1975, Philips i MCA van comen??ar a treballar junts per desenvolupar dispositius ??ptics per acabar introdu??nt el laserdisc al 1978. MCA es va encarregar del dispositiu i Philips dels reproductors. Per?? aquest desenvolupament no va tenir ??xit i la uni?? entre Philips i MCA es va disoldre.

Posteriorment, van ser Philips i Sony els que es van unir al 1979 per desenvolupar un uport per emmagatzament d'audio amb tecnologia digital. Els seus desenvolupaments van arribar fins al llan??ament del 1983 del CD. Paral??lelament, la companyia Pioneer va tenir ??xits en el camp dels discos per a video fins al desenvolupament de l'actual DVD.

Els est??ndars d'emmagatzament ??ptic s??n regulats per la OSTA (Optical Storage Technology Association).

Cronol??gicament, podem dividir la hist??ria dels dispositius ??ptics d'emmagatzement en tres generacions.

[edita] Primera generaci??

Inicialment, els dispositius ??ptics s'utilitzaven per emmagatzemar m??sica i software. Entre ells trobarem:

1. Compact disc (CD)
2. Laserdisc
3. Disc magnetic-??ptic

[edita] Segona generaci??

Aquesta generaci?? cont?? dispositius per emmagatzemar grans quantitats de dades incolent el video digital. Alguns d'ells s??n: Minidisc

1. DVD
2. DMD
3. DIVX
4. DataPlay
5. Disc Fluorescent Multietiqueta
6. GD-ROM
7. Phase-change Dual
8. UMD

[edita] Tercera generaci??

Es van desenvolupar (i alguns encara estan en desenvolupament) per l'emmagatzement de videos d'alta definici?? i videojocs. Aquests s??n:

1. Blu-ray
2. EVD (Enhanced Versatile Disc)
3. FVD (Forward Versatile Disc)
4. HVD (Holographic Versatile Disc "Disc Hologr??fic Vers??til")
5. HD-DVD (High Definition Digital Versatile Disc)
6. UDO (Ultra Density Optical "Disc ??ptic d'alta densitat" )
7. VMD (Versatile Multilayer Disc "Disc vers??til Multietiqueta" )

[edita] En desenvolupament

1. Protein-coated disc (PCD)

Formats digitals d'??udio sobre disc ??ptic

	Empresa	Any	C??dec	Resoluci??	Freq????ncia de mostreig	Resposta en freq????ncia	Rang din??mic	Bit rate	Nombre m??xim de pistes	Capacitat	Temps m??xim de gravaci??
CD Audio	Sony i Philips	1982	PCM	16 bits	44,1 kHz	20Hz a 20 kHz	90 dB	1,4 Mb/s	2	650 Mb	74 minuts
Minidisc	Sony	1991	ATRAC	16 bits	44,1 kHz	20Hz a 20 kHz	90 dB	292 kb/s	2	1 Gb	45 hores
DVD-Audio	Pioneer i Mathushita	1997	MLP	16, 20 o 24 bits	44,1/48/88,2/96/176???4 i 192 kHz	20Hz a 80 kHz	120 dB	9,6 Mb/s	6	4,7 Gb	622 minuts (10 hores i 22 minuts)
SACD	Philips i Sony	1999	DSD	16, 20 o 24 bits	2,8 MHz	20Hz a 100 kHz	120 dB	2,8 Mb/s	6	4,7 Gb	74'(1 capa), 148' (2 capes) i 222' (3 capes)