[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Disc òptic - Viquipèdia

Disc òptic

De Viquipèdia

Disc compacte
Disc compacte

En el camp de la informàtica, la reproducció de so i video, un disc òptic és una superfície circular de policarbonat a on la informació es guarda fent uns surcs en la superficie del disc. L'accés a les dades es realitza quan un material especial del disc, que sol ser d'alumini, és il·luminat amb un feix de llum làser. Els surcs de la superfície modifiquen el comportament del feix del làser reflexat i ens dónen la informació que conté el disc.

La informació d'un disc òptic és emmagatzemada seqüencialment en una espiral des de el cercle més intern fins al més extern.

Taula de continguts

[edita] Història

L'aparició dels dispositius d'emmagatzament òptic es va desenvolupar en dues branques paral·leles. Per una banda, en els EEUU, David Paul Gregg, mab la comapnyia MCA, va desenvolupar un disc òptic analògic per gravar video i el va patentar al 1961 i 1969. Aquest va ser l'inici de l'era dels dispositius òptics. Per una banda, un grup de físics de Philips van llançar el primer disc òptic per gravar video a Eindhoven (Holanda) al 1969. Al 1975, Philips i MCA van començar a treballar junts per desenvolupar dispositius òptics per acabar introduïnt el laserdisc al 1978. MCA es va encarregar del dispositiu i Philips dels reproductors. Però aquest desenvolupament no va tenir èxit i la unió entre Philips i MCA es va disoldre.

Posteriorment, van ser Philips i Sony els que es van unir al 1979 per desenvolupar un uport per emmagatzament d'audio amb tecnologia digital. Els seus desenvolupaments van arribar fins al llançament del 1983 del CD. Paral·lelament, la companyia Pioneer va tenir èxits en el camp dels discos per a video fins al desenvolupament de l'actual DVD.

Els estàndars d'emmagatzament òptic són regulats per la OSTA (Optical Storage Technology Association).

Cronològicament, podem dividir la història dels dispositius òptics d'emmagatzement en tres generacions.

[edita] Primera generació

Inicialment, els dispositius òptics s'utilitzaven per emmagatzemar música i software. Entre ells trobarem:

  1. Compact disc (CD)
  2. Laserdisc
  3. Disc magnetic-òptic

[edita] Segona generació

Aquesta generació conté dispositius per emmagatzemar grans quantitats de dades incolent el video digital. Alguns d'ells són: Minidisc

  1. DVD
  2. DMD
  3. DIVX
  4. DataPlay
  5. Disc Fluorescent Multietiqueta
  6. GD-ROM
  7. Phase-change Dual
  8. UMD

[edita] Tercera generació

Es van desenvolupar (i alguns encara estan en desenvolupament) per l'emmagatzement de videos d'alta definició i videojocs. Aquests són:

  1. Blu-ray
  2. EVD (Enhanced Versatile Disc)
  3. FVD (Forward Versatile Disc)
  4. HVD (Holographic Versatile Disc "Disc Hologràfic Versàtil")
  5. HD-DVD (High Definition Digital Versatile Disc)
  6. UDO (Ultra Density Optical "Disc Òptic d'alta densitat" )
  7. VMD (Versatile Multilayer Disc "Disc versàtil Multietiqueta" )

[edita] En desenvolupament

  1. Protein-coated disc (PCD)


Formats digitals d'àudio sobre disc òptic
Empresa Any Còdec Resolució Freqüència de mostreig Resposta en freqüència Rang dinàmic Bit rate Nombre màxim de pistes Capacitat Temps màxim de gravació
CD Audio Sony i Philips 1982 PCM 16 bits 44,1 kHz 20Hz a 20 kHz 90 dB 1,4 Mb/s 2 650 Mb 74 minuts
Minidisc Sony 1991 ATRAC 16 bits 44,1 kHz 20Hz a 20 kHz 90 dB 292 kb/s 2 1 Gb 45 hores
DVD-Audio Pioneer i Mathushita 1997 MLP 16, 20 o 24 bits 44,1/48/88,2/96/176’4 i 192 kHz 20Hz a 80 kHz 120 dB 9,6 Mb/s 6 4,7 Gb 622 minuts (10 hores i 22 minuts)
SACD Philips i Sony 1999 DSD 16, 20 o 24 bits 2,8 MHz 20Hz a 100 kHz 120 dB 2,8 Mb/s 6 4,7 Gb 74'(1 capa), 148' (2 capes) i 222' (3 capes)