Carlo Ripa di Meana
De Viquipèdia
| Carlo Ripa di Meana | |
| Comissari Europeu d'Energia | |
|---|---|
| Al càrrec | |
| 6 de gener de 1989 – 5 de gener de 1993 | |
| Precedit per | Nicolas Mosar |
| Succeït per | Abel Matutes |
| Comissari Europeu de Medi Ambient | |
| Al càrrec | |
| 6 de gener de 1989 – 5 de gener de 1993 | |
| Precedit per | Stanley Clinton Davis |
| Succeït per | Ioannis Paleokrassas |
| Naixement | 15 d'agost de 1929 Pietrasanta (Itàlia) |
| Partit polític | PCI / PSI |
Carlo Ripa di Meana ( Pietrasanta, Itàlia 1929 ) és un polític italià que fou membre de la Comissió Delors entre 1985 i 1992.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
Va néixer el 15 d'agost de 1929 a la població de Pietrasanta, situada a la província de Lucca i regió de la Toscana, en una família aristocràtica.
Entre 1974 i 1978 fou president de la Biennal de Venècia.
[edita] Activitat editorial
Entre 1953 i 1956 dirigí a la ciutat de Praga el World Student News, revista de la Unió Internacional d'Estudiants propera al Partit Comunista Italià. Membre de l'editorial Feltrinelli des de l'any 1957, el 1959 dirigí la revista "Passato e presente", sorgida a l'entorn del polític Antonio Giolitti. El 1963 va esdevenir membre de l'editorial Rizzoli.
[edita] Activitat política
Inicialment proper al Partit Comunista Italià (PCI), a l'inici de la dècada del 1960 fou expulsat d'aquest partit, per la qual cosa va esdevenir membre del Partit Socialista Italià (PSI).
Amic personal de Bettino Craxi, l'any 1979 fou escollit eurodiputat al Parlament Europeu en les primeres eleccions europees, escó que va mantenir fins el 1984. Aquell any renuncià al seu escó per esdevenir membre de la Comissió Delors I responsable de les Reformes Institucionals, Comissari Europeu de Política de la informació i Cultura i Turisme. En la formació de la Comissió Delors II fou nomenat Comissari Europeu de Medi Ambient, Energia i Protecció Civil.
El juny de 1992 renuncià a la política europea per esdevenir Ministre de Medi Ambient en el govern del Primer Ministre d'Itàlia Giuliano Amato, càrrec que va desenvolupar fins l'abril de 1993. Líder de la Federació dels Verds entre 1993 i 1996, fou escollit novament eurodiputat en les eleccions europees de 1994, mantenint el seu escó fins el 1999, passant però a formar part del grup Partit de l'Esquerra Europea al seu trecament amb el Partit Verd Europeu el 1998. En la formació de la Comissió Delors II fou nomenat Comissari Europeu de Medi Ambient, Energia i Protecció Civil, càrrec el d'Energia que compartí amb António Cardoso e Cunha.
[edita] Enllaços externs
| Precedit per: Richard Burke |
Comissari Europeu de Reformes Institucionals 1985 – 1988 |
Succeït per: António Cardoso e Cunha |
| Precedit per: Lorenzo Natali |
Comissari Europeu de Política de la informació juntament amb Karl-Heinz Narjes 1985 – 1989 |
Succeït per: vacant |
| Precedit per: nou càrrec |
Comissari Europeu de Cultura i Turisme 1985 – 1988 |
Succeït per: Jean Dondelinger |
| Precedit per: Stanley Clinton Davis |
Comissari Europeu de Medi Ambient 1989 – 1992 |
Succeït per: Ioannis Paleokrassas |
| Precedit per: Nicolas Mosar |
Comissari Europeu d'Energia juntament amb António Cardoso e Cunha 1989 – 1992 |
Succeït per: Abel Matutes |
| Precedit per: Giorgio Ruffolo |
Ministre de Medi Ambient 1992 – 1993 |
Succeït per: Francesco Rutelli |
