Caravanti
De Viquipèdia
Caravanti o Caravantius fou germanastre del rei Gentius d'Il·líria.
Gentius tenia un germà, Plator i un mig germà (per part de mare), Caravantius, però el rei no tenia molta confiança amb el segon, el pare del qual era de extracció humil, i encara es fiava menys de Plator, al que va fer matar junt amb els seus dos fills Ettritus i Epicadus [1].
Quan els romans es van presentar a Il·líria el rei va reunir al seu exèrcit (uns 15000 homes) al riu Lissus. Caravantius amb 1000 infants i 500 cavallers fou enviat contres els cavis, un poble il·liri que no obeïa a Gentius, el qual mentre va avançar cap a Bassània, una ciutat a pocs kms del Lissus. Els cavis eren favorables als romans i quan Caravanti els va demanar de sotmetre's van preferir aguantar un setge i no rendir-se; no obstant la ciutat de Durnium, una de les dels cavis, va obrir portes a Caravanti, però una ciutat que es deia Caravandis, els hi va tancar i quan va atacar les rodalies i va saquejar els camps va patir nombroses baixes.
Els romans estaven, mentre, acampats al riu Genesus i se'ls havien reunits contingents del ballins, els apol·loniats i els dirraquians, i es van assabentar d'una possible aliança entre Perseu de Macedònia i Gentius i van decidir començar les hostilitats. El pretor Luci Anici Gal, que era a Apol·lònia, es va reunir amb el gros de les forces romanes al Genesus que dirigia Appi Claudi (primavera del 168) aportant a més a més 2000 infants i 200 cavallers dels partins (parthini) dirigits per Epicadus (infanteria) i Algalus (cavalleria).
Per una manca d'un part del text de Tit Livi els fets no son prou coneguts, però no hi ha dubte que els romans van derrotar als il·liris i Carabati fou fet presoner. Tant ell com el rei Gentius i altres membres de la família reial van desfilar durant les celebracions del triomf romà.
