Cantó de Cartagena
De Viquipèdia
El Cantó de Cartagena fou un ens de naturalesa nacional que va mantenir una independència pel que fa a l'estat espanyol durant sis mesos de l'any 1873. Va sorgir com enèrgica repulsa al règim unitari de la Primera República i a l'enviament de joves a les guerres colonials que mantenia Espanya, com la de Cuba de 1868.
El projecte federal dels republicans intransigents comprenia una idea d'Espanya federal articulada en 17 estats, Cuba i Puerto Rico incloses, que va anar ràpidament rebutjada per la majoria unitària de la càmera. Aquest rebuig va sentar molt mal al contingent de la marina destacada a Cartagena, el qual es va acantonar proclamant la independència, encunyant moneda pròpia i arribant fins i tot a qüestionar-se futurs plans en l'educació que mai es portarien a terme.
El projecte inicial dels cantonalistes, encunyat per Antonete Gálvez (fundador del Partido Federal Murciano) i els seus primers seguidors de Beniaján i Torreagüera (pobles serrans de l'Horta de Múrcia), era de la realització d'un cantó de municipis murcians i alacantins. Vilas com Jumella, Beniaján o Ceutí van estar vivament implicades en la revolta cantonal.
Després de sis mesos de setge de Cartagena, el general Serrano va assolir la rendició de la plaça, el que va suposar la condemna a mort dels revoltats o el seu exili, generalment a Algèria.
 |
Aquest article és un esborrany sobre la Regió de Múrcia i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
