Calusa
De Viquipèdia
Els calusa eren una tribu ameríndia de la costa de Florida, no se sap bé si de parla muskogi o carib. El seu nom volia dir “poble ferotge".
Taula de continguts |
[edita] Localització
Vivien a la costa sudest de Florida, entre la badia de Tampa i el cap Sable, i que s'extenia al llac Okechobee.
[edita] Demografia
Es creu que el 1500 eren uns 20.000 individus (fins a 50.000 segons altres fonts), però foren reduïts a 3.000 el 1650. Avui dia estan extingits, i les restes de la tribu potser s'uniren als seminola.
[edita] Costums
Vivien escampats en 50 viles, i per subsistir recorrien el mar més que no pas al conreu. Fabricaven eines i armes amb petxines i ossos de peix, les seves canoes eren com les dels arawak, i tenien fama de practicar la pirateria, la tortura i el canibalisme. Llurs cases eren al bosc rodejades d'estaques, i llurs edificis sagrats restaven construïts a monticles de cim aplanat. El seu cabdill podia i havia de casar-se amb la seva germana. Eren guerrers ferèstecs i galdosos mariners, duien llurs canoes al llarg de tota la costa de Florida; i assoliren les costes de Cuba i del Carib, on comerciaven peix i ambre. En la seva primera època hi ha evidències de canibalisme i de sacrificis humans. Van dominar altres tribus de la zona, com els mayaimi del llac Okechobee, tequesta i jaega. La seva influència es va extendre als ais.
[edita] Història
El 1884 l'arqueòleg Frank Hamilton Cushing va trobar restes de la seva cultura a Key Marco. El 1513 van rebre la visita de Ponce de León, el 1516 la de Diego de Miruelo i el 1517 la d'Hernández de Córdoba. El 1521 Ponce de León va intentar-hi fer un assentament, però els va ofendre i fou expulsat i ferit. El 1560 foren visitats pels jesuïtes, però es passaren tot el segle i el següent lluitant contra els espanyols. El 1551-1559 mantingueren com a personer Hernando de Escalante, qui va donar nombrosa informació sobre la seva vida i costums. En el segle XVIII van desaparèixer, potser com a resultat de les invasions creek i angleses, i es creu que la majoria marxaren a Cuba. Tot i així, el 1745 molts foren esclavitzats a les Carolines. En la guerra del 1835-1842 van ajudar als seminola, i la darrera menció que se’n fa fou el 1839, quan la banda dels muspas atacà el colonel William Harney i en matà 18 soldats. Després no se sap més d'ells
[edita] Referències
- Bullen, Adelaide K. 1965. "Florida Indians of Past and Present", in Carson, Ruby Leach and Tebeau, Charlton. Florida from Indian trail to space age: a history. (Vol. I, pp. 317-350). Southern Publishing Company.
