Bullangues
De Viquip??dia
Les Bullangues s??n els avalots que es produ??ren a moltes ciutats catalanes i especialment a Barcelona entre 1835 i 1843. Dins d'aquest cicle de Bullangues cal distingir dos per??odes. El primer comen??a amb la crisi final del sistema absolutista, desencadenada per la mort de Ferran VII el 1833, i conclou amb la consolidaci?? del r??gim liberal al final de 1837. El segon, que arrenca el 1840 i acaba al tombant de 1843-1844, s'explica pels desajustaments socials provocats per la resoluci?? de la Primera Guerra Carlina i pel malestar originat entre el poble menut i alguns sectors de la burgesia pel caire que havia pres el sistema liberal.
En conjunt, per??, les Bullangues s??n l'expressi?? de les tensions socials sorgides al si de la societat catalana arran de l'extensi?? de les relacions socials capitalistes.
La primera onada de Bullangues s'inici?? quan, arran de les cremes de convents, al juliol de 1835, alguns sectors del liberalisme barcelon?? decidiren aprofitar el malestar popular per for??ar el govern de l'Estatut reial a entrar en el cam?? de les transformacions liberals. La por que es produ??s una repressi?? generalitzada va desencadenar la primera ran bullanga en el moment de l'entrada a la ciutat del general Bassa, el 5 d'agost. El general fou assassinat, van ser abatuts monuments en homenatge a Ferran VII, s??mbol de l'absolutisme espanyol, i foren incendiades f??briques propietat de la burgesia catalana.
L'any 1840, just acabada la Primera Guerra Carlina, s'inici?? el segon cicle de Bullangues. L'estiu d'aquell any, la cort (amb reg??ncia de Maria Cristina, esposa del difunt Ferran VII) es trasllada a Barcelona en creure que la capital catalana era m??s segura que Madrid. Les revoltes, per??, no s'aturen i el poble es concentra el 18 de juliol a la Pla??a de Sant Jaume per manifestar-se contra el govern. La conseq????ncia m??s directa dels avalots el la fugida a Fran??a de la regent que desemboca en una pujada al poder del general Espartero, tampoc gens af?? a les revoltes populars.
Per entendre les Bullangues hem de situar-nos hist??ricament. Els fet es produeixen b??sicament a la d??cada de 1830, un moment de plenes tensions a l'estat. Ferran VII, un dels reis mes desitjats de la hist??ria (els enfrontaments entre el seu pare, Carles IV, i Napole?? Bonaparte van deixar un buit de govern, i el seu retorn fou molt aclamat pel poble) va resultar ser tamb?? uns dels m??s d??spotes. Quan mor, l'any 1833, sorgeix l'esperan??a de canviar el sistema, ja que la seva filla Isabel era encara una criatura i l'estat quedava en mans d'una reg??ncia. Va esdevenir el que ara anomenen la revoluci?? liberal. Per aix?? les Bullangues lluitaren contra cap nova imposici?? del govern, el poble va lluitar com mai per defensar els seus leg??tims drets.[1]
[edita] Refer??ncies
- ??? Palomero Caro, Rafael i P??rez Rodr??guez, Josep Maria: Histocard 2. Hist??ria contempor??nia de Catalunya i d'Espanya. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col??lecci?? Minimanual, n??m. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 39.
