Budicca
De Viquip??dia
Budicca (segons els romans Boadicea) (~30 dC - 61 dC) va ser una reina celta-britona de la tribu dels Iceni. ??s coneguda per haver organitzat una revolta de les tribus britones contra l'ocupaci?? romana de les Illes Brit??niques.
El que sabem d'ella ens ha estat explicat per dos historiadors romans: T??cit (en els seus Anals i a Agr??cola) i Cassi Di?? (en la seva Hist??ria de Roma). Ells l'anomenen Boadicea Victoria. Per tant, ??s possible que Budicca no fos el seu nom real, sin?? que fos anomenada aix?? pels seus seguidors, a causa de Budiga, deessa celta de la vict??ria i d'aqu?? en deriv??s el nom llat??.
Cassi Di?? la va descriure aix??:
"Ella era molt alta. Els seus ulls semblaven apunyalar-te. La seva veu era aspra i forta. El seu esp??s cabell entre el color marr?? i el vermell, li queia per sota la cintura. Sempre utilitzava un enorme collaret d'or al voltant del coll i una capa tart?? subjectada amb un fermall."
[edita] Or??gens i context hist??ric
Budicca va n??ixer al voltant del 30 dC en una fam??lia noble. Cap al 48 dC, es va casar amb Prasutag, rei dels Iceni, tribu que vivia a la regi?? propera a l'actual Norfolk. Van tenir dues filles. Pocs anys abans, el 43 dC, l'emperador rom?? Claudi havia enviat 60.000 legionaris a l'illa de Gran Bretanya amb la intenci?? de conquerir-la. La conquesta va ser r??pida. Algunes tribus, com els Iceni, no havien estat directament sotmeses sin?? que s'havien aliat volunt??riament amb els romans. Prasutag va ser mantingut (o col??locat) en el tron a canvi de la promesa de servir a Roma. I aix?? va ser fins que va morir de malaltia l'any 60 o 61 dC.
Era una costum romana permetre als reis aliats mantenir la seva independ??ncia nom??s mentre visquessin. A la seva mort, havien de deixar el seu regne en her??ncia a Roma. En el seu testament, Prasutag havia deixat part de les seves terres i riqueses a l'emperador Ner??, el successor de Claudi; per?? tamb?? en va deixar una part a les seves filles. Segons la legislaci?? romana era il??legal deixar part de les riqueses a tercers en un testament que pertanyia a l'emperador. Prasutag va pensar que gr??cies a la seva submissi?? i bona voluntat envers Roma, la seva fam??lia rebria un bon tracte i es permetria a les seves filles seguir governant. Per?? encara que els celtes creien que la dona podia governar en iguals condicions que un home, els romans no pensaven el mateix. A m??s, la legislaci?? romana no permetia heretar a les dones. Aix?? que quan Prasutag va morir la seva voluntat va ser ignorada i el seu regne annexat com si hagu??s estat conquerit. Terres i propietats van ser confiscades i els nobles tractats com esclaus. Segons T??cit, Budicca va ser assotada i les seves filles violades.
[edita] La rebel??li??
Budicca, meditant sobre la injust??cia que suposava tot all??, va incitar als icenis, als trinobants i altres tribus de la regi?? a llan??ar-se en una ferotge rebel??li?? contra els romans. Aquell mateix any, el governador rom?? de les Illes Brit??niques, Gaius Suetonius Paulinus, i gran part del seu ex??rcit es trobaven lluny, enmig de la conquesta de l'illa de Mona (Anglesey), al Pa??s de Gal??les. Llavors, els britons rebels van cremar Camulodunum (Colchester) i van destruir totalment Londinium (Londres) i Verulamium (St. Albans), matant a tot rom?? que van trobar i tamb?? als britons pro-romans. Els informes romans, exagerats segurament, van elevar el nombre de morts a 70.000. Per?? finalment, Budicca va ser derrotada per l'ex??rcit rom??, i va decidir su??cidar-se.
L'illa de Gran Bretanya, que els romans creien pacificada, no ho estava en absolut, i va caldre molta feina per tornar a restablir l'ordre. La feina va ser encara m??s dif??cil degut a que el govern de Ner?? va acabar en el caos, i durant algun temps la pol??tica interior romana va fer del tot impossible tota acci?? militar a gran escala.
