Brennus (segle IV aC)

De Viquipèdia

Brennus fou el líder dels gals que el 390 aC van creuar els Apenins i van assolar el centre i sud d'Itàlia, ocupant fins i tot Roma. El seu nom real era probablement Brenhin o Bran però només el nom llatí es conegut. La major part dels seus guerrers eren sènons.

Després de creuar els Apenins va atacar Clusium sense èxit. La vall del Clanis el va permetre descendir cap al Tíber , que va creuar, passant pel país dels sabins i avançant per la via Salària cap a Roma. Disposava d'uns 70000 homes (segons Diodor de Sicília).

Es va trobar amb l'exèrcit romà a Àl·lia (Allia) amb uns 40000 homes. Brennus, en una gran maniobra, va carregar sobre l'ala dreta romana i la va arrasar i després va derrotar a l'ala esquerra; tot seguit podia avançar cap a Roma indefensa però va perdre unes hores matant als ferits romans i després els soldats es van emborratxar i es van adormir i així van perdre tot el dia següent a la batalla, amb el que els romans van poder assegurar el Capitoli.

El tercer dia va arribar a Roma, les portes de la qual eren ofertes. 80 sacerdots i molts patricis foren massacrats i la ciutat fou saquejada i cremada menys la part del Palatí on Brennus va establir els seus quarters. Per sis mesos va assetjar el Capitoli i va reduir a la guarnició i va demanar 1000 peces d'or pel seu rescat. Llavors van abandonar la ciutat amb el seu botí. L'orgull romà probablement va fer circular mes tard que un grup dels gals fou sorprès i aniquilat prop de Caere, grup en el que fins i tot alguns situen a Brennus; Tit Livi fa aparèixer al darrer moment a Camil amb un exercit romà, derrotant als gals per dues vegades (abans de la conquista del Capitoli) matant a Brennus i a la major part del seus homes, però probablement es tracta d'una revisió interesada de l'història.