Bonifaci d'??frica
De Viquip??dia
Bonifaci fou un general rom?? probablement d'origen traci.
Es va distingir per la seva administraci?? competent i justa a diverses magistratures i per la seva activitat contra els b??rbars, especialment a Mass??lia contra el rei got Ata??lf (any 413).
Va buscar l'amistat de Sant Agust?? per refor??ar la legislaci?? imperial i contra la secta dels donatistes; despr??s de la mort de la seva dona es va voler su??cidar i es va mostrar contrari a les activitats militars, i fou Sant Agust?? qui li va curar la depressi??.
Va continuar una guerra defensiva contra els b??rbars visigots (417 a 418). Es va casar despr??s amb una rica dama arriana anomenada Pel??gia, i encara que va mantenir les seves conviccions cat??liques, sembla que la seva dona va tenir una certa influencia sobre ell. La seva dona es va haver de convertir per?? els fills van poder ser batejats com arrians.
El 422 les seves forces van participar a l'expedici?? a Hisp??nia contra els v??ndals, dirigida per Cast?? (Castinus), que era el seu rival pol??tic. Bonifaci comptava amb el suport de Gala Pl??cida, i les intrigues d'ambd??s van fer fracassar l'empresa de Cast??.
Honori va morir el 423 i Bonifaci fou nomenat trib?? i comes d'??frica sota el govern de Valentini?? III (424-455). Bonifaci es va negar a recon??ixer a Joan el secretari, i va recon??ixer com Emperadriu a Gala Pl??cida. El general Flavi Aeci, per a eliminar-lo, va conv??ncer a Gala per destituir-lo (427), i alhora va conv??ncer a Bonifaci per oposar-se a la seva destituci??. Bonifaci va caure a la trampa, i quant li fou comunicada la seva destituci?? es va rebel??lar i fou enviat contra ell un exercit (427).
Per ajudar-lo en la seva empresa, Bonifaci va buscar l'alian??a dels v??ndals, establerts com a confederats a la B??tica, als quals va demanar que enviessin tropes a ??frica i el maig del 429 el seu rei Genseric, amb un exercit de cinquanta mil homes, va passar a Mauret??nia o Maurit??nia, va obtenir l???ajut dels berbers i de la secta dels donatistes (que havien estat sotmesos a persecuci??) i es va presentar al govern de Bonifaci. Mentrestant Gala Pl??cida es va assabentar del doble joc d'Aeci, i es va reconciliar amb Bonifaci que llavors es va penedir de la crida als v??ndals, sota els consells de Sant Agust??, i va tractar de rebutjar-los per?? fou derrotat a Hippo Regius (430) i va quedar assetjat all??. Hippo Regius va resistir 14 mesos i finalment Bonifaci va intentar una batalla decisiva i fou derrotat (431).
Bonifaci va fugir a It??lia, a Roma, on va recobrar el favor de Plac??dia que el va acollir ben??volament i li va donar el rang de Patrici i Magister Militium, c??rrec que tamb?? ostentava Aeci. Aquest darrer va marxar amb les seves forces a Roma des de la G??l??lia, i es va enfrontar obertament al seu rival, al qual no va poder derrotar, per?? Bonifaci va resultar ferit i va morir poc despr??s (432); segons alguns en realitat va morir de mamaltia el mateix 432. Es diu que va aconsellar a la seva dona de casar-se amb Aeci.
La font principal per aquest personatge es Procopi (De Bello Vandalum)
