Hippo Regius

De Viquipèdia

Hippo Regius (grec Hippon Basilikos) fou una antiga ciutat de Numídia a la riba del riu Ubus (grec Ubos).

Fou una colònia de Tir. Fou residència dels reis de Numídia. Hi va viure Sant Agustí que va morir a la ciutat el 28 d'agost del 430 durant el setge de la ciutat pels vàndals.

Era en una badia o golf que portava el seu nom (Hipponensis Sinus, avui Golf de Bona o Annaba) en un promontori anomenat Hippiprom (grec Hippou akra, modern Ras al-Hamrah). La ciutat tenia al sud la de Tipasa a uns 70 km, i ambdues ciutats van emetre moneda en comú, amb el cap de Baal i al darrera el ceptre i una estrella, amb el cap d'Astarte i al darrera un creixent, o amb el cap de Melkart i al darrera estrella.

Els romans la van convertir en colònia. Fou una ciutat important fins que fou destruïda pels vàndals el 430 aC. Es coneixen set bisbes de Hippo Regios, entre ells Sant Teògenes, Sant Fidentius (ambdós màrtirs), Sant Leontius Valerius (que va ordenar Sant Agustí) i el mateix Sant Agustí, en temps del qual hi havia al menys tres monestirs a mes del monestir del bisbe. A la ciutat es van celebrar tres concilis.

Fou reconstruïda pels àrabs el segle VII. A uns 3 km es va fundar Beleb al-Anab. Fou ocupada per Carles V per uns anys al segle XVI però evacuada el 1541 i va quedar sota sobirania otomana. Els francesos la van ocupar el 1832 i l'anomenaren Bône (Bona). Avui s'anomena Annaba.