Bokkenrijders

De Viquip??dia

Els Bokkenrijders (tamb?? escrit bokkerijders o antigament bockereyders) haurien sigut una banda de lladres que feien estralls als pa??sos enll?? del Mosa al segle XVIII. La realitat hist??rica no ??s gaire segura. Hi ha moltes llegendes i pocs documents, per?? les figures fan part de la tradici?? i del folklore a ambd??s costats del Mosa i de la frontera dels dos Limburg.

Taula de continguts 1 Moltes llegendes i uns fets 2 Una teoria hist??rica m??s moderna 3 Els bokkenrijders inspiren els artistes 4 Refer??ncies

[edita] Moltes llegendes i uns fets

El nom provindria del fet que aquests lladres haurien cavalcat bocs quan pillardejaven de nit. Aquests bocs no haurien sigut res m??s que una encarnaci?? del diable, llur aliat natural i l'explicaci?? del seu odi envers l'esgl??sia i les seves riqueses. Un antic text conta: ??Va prestar jurament al bosquet rere Wolfhagen, despr??s d'haver enc??s una cirera posada a la ma d'un mort posat a un mocador en una ara. Al costat es trobava una capsa amb dues h??sties consagrades. Havia de jurar que mai no tra??ria els companys, tot i ??sser pr??s o torturat (???), d'abjurar deus amb l'ajuda del diable??. Aquests bocs els transportaven prestament per dist??ncies molt llargues. El fet que hi hagu??s probablement m??s d'una banda ??s una explicaci?? menys m??gica dels robatoris executats una mateixa nit a indrets molt distants.

Algunes llegendes descriuen els Bokkenrijders com una banda tipus Robin Hood, que robava als rics, i sovint als clergues, per a donar als pobres. El seu lema hauria sigut: Wat mijn is, dijn is (en neerland??s: "el que ??s meu ??s teu").

Es parla d'un grup condu??t pel capit?? negre que pillava els Pa??sos enll?? del Mosa, la ciutat de Lieja i la regi?? de Kempen entre 1730 i 1780. El batlle Jan Clerx va arrestar-los i els va fer executar. No ??s segur que es tract??s del mateix grup. Un primer grup hauria actuat vers l'any 1740, sota la conducci?? d'un cert Geerling Daniels. Un segon grup sota la conducci?? d'un antic soldat franc??s, Jacques du Jardin, penjat el 1751 al Danikerberg, a la frontera de Schinnen i Geleen. El 1789, un altre bokkenrijder, Nolleke van Geleen, va ser igualment penjat.

A la pla??a del mercat de Maaseik hi havia un laberint de passadissos secrets que conectava nombroses cases amb un quarter general dels lladres. Aquesta xarxa subterr??nia va ser emmurallada perqu?? amena??ava de ru??na.

El malnom dels habitants del municipi de Wellen ??s Bokkenrijder.

[edita] Una teoria hist??rica m??s moderna

Cercadors hist??rics moderns adhereixen a la teoria que la llegenda ??s una invenci?? dels serveis jur??dics d'antany per a explicar una s??rie de crims irresolts. En torturar sospitosos van trobar 'probes', confessions i noms d'altres suspectes acusats d'??sser membres de la banda. Aquesta "cacera de bruixes" havia de tranquil??litzar la poblaci?? i amagar la defici??ncia del sistema policial. Es pensa tamb?? que certs batlles van aprofitar de la cacera per a eliminar algunes persones torbadores.

Durant el plet que va seguir, 116 persones van ser preses a Wellen, de les quals 31 van ser condemnades a mort: 19 per sufocaci??, cinc a la foguera, dues pel suplici de la roda i una per decapitaci??. Un suspecte es va escapar, dos van morir a la pres?? i un va ser alliberat.

[edita] Els bokkenrijders inspiren els artistes

Els bokkenrijders, sobretot en el seu rol de bons lladres que defensaven els pobres, han inspirat molts artistes contemporanis.

• L'autor de c??mics Willy Vandersteen va dibuixar un ??lbum ??De Bokkerijders?? a la s??rie Suske & Wiske (o Bob et Bobette, en franc??s).
• L'autor Ton van Reen van escriure la novel??la Ontsnapt aan de Galg (Escapat del pat??bul) que va inspirar una s??rie a la televisi?? neerlandesa De Legende van de Bokkenrijders (La llegenda dels Bokkenrijders)
• Al parc d'atraccions De Efteling hi ha una casa Vila Volta, casa que hauria pertingut al Bokkenrijder Hugo van den Loonsche Duynen, male??t perqu?? amb la seva banda hauria pillat l'abadia de Postel.
• El realitzador belga Eddy Vereycken prepara un film sobre el tema dels Bokkenrijders.

[edita] Refer??ncies

• El primer esment dels Bockereyders prov?? del llibre: Oorzaeke, bewys en ondekkinge van een goddelooze, bezwoorne bende nagtdieven en knevelaers binnen de landen van overmaeze en aenpalende landstreeken (Causes, probes i descoberta d'una banda de saltaparets i torturadors nocturns al pa??s enll?? del Mosa i els afores), de S.J.P. Sleinada al 1779. Sleinada ??s l???anagrama del nom d'A. Daniels, capell?? de Schaesberg, i probablement una de les v??ctimes dels robatoris.

• Dr. Wilhelm Gierlichs, De geschiedenis der Bokkerijders in het voormalige land van 's Hertogenrode. (uitgave in eigen beheer), 1940
• G. Ramaekers en Theo Passing, De woeste avonturen van de Bokkenrijders, (Uitgeverij Limburgs Dagblad, Heerlen. 1972).
• Anton Blok, De Bokkerijders, roversbenden en geheime genootschappen in de Landen van Overmaas (1730-1774). (Prometheus, Amsterdam. 1991)
• Louis Augustus schreef diverse artikelen over de Bokkenrijders in o.a. Uit Kerkrade's verleden en in Het land van Herle (tijdschrift)
• Jos??(phus) Speetjens, 2006 Limburg, Land van de Bokkerijders Mythe - Historie - Fictie (Stichting Bokkeryder, Groot-Genhout)