Biogàs
De Viquipèdia
El biogàs és una barreja de gasos produïts gràcies al procés de digestió anaeròbia que es pot aplicar a residus o subproductes orgànics, com ara purins, fems, fangs de depuradores, residus d’escorxadors, residus sòlids urbans (RSU), etc. El fet que s’obtingui de la biomassa, li dóna caràcter d’energia renovable i, neutre, o lleugerament favorable, en quant a emissions de gasos d’efecte hivernacle.
Es tracta d’una mescla combustible gasosa formada principalment per metà (CH4) i diòxid de carboni CO2), i petites proporcions d’altres gasos com àcid sulfhídric (H2S), hidrogen (H2), amoníac (NH3), nitrogen (N2), monòxid de carboni (CO), i oxigen (O2).
[edita] Composició
La composició, així com la quantitat de biogàs depenen dels següents factors:
- Els residus a digerir i la seva composició química.
- Tipus de càrregues diàries.
- Paràmetres d'obtenció de biogàs (temperatura, pH, agitació, etc.).
- Tipus de digestor anaerobi.
Composició típica del biogàs que s'obté de la fermentació dels purins:
- Metà (CH4): 60-80%
- Diòxid de Carboni (CO2): 30-40%
- Hidrogen (H2): 5-10%
- Nitrogen (N2): 1-2%
- Monòxid de Carboni (CO): 0-0.15%
- Oxigen (O2): 0.1%
- Àcid Sulfhídric (H2S): 0-1%
- Vapor d'aigua: 0.3%
[edita] Característiques
Les característiques físiques més importants d'aquest combustible són:
- Poder Calorífic Inferior (PCI): 5.500 kcal/m3 (65% CH4)
- Temperatura d'inflamació: 600ºC
- Pressió crítica: 82 bar
- Temperatura crítica: -82.5ºC
- Densitat: 1,2 kg/m3
[edita] Aplicacions
La certa similitud que comparteix amb el gas natural, fa que en principi, qualsevol equip comercial dissenyat per funcionar amb gas natural pugui funcionar amb biogàs. No obstant, és possible que el seu ús requereixi processos previs al consum que, per exemple, redueixin el contingut d’elements corrosius com el sulfur d’hidrogen (H2S). Aquest combustible es pot utilitzar en calderes de gas, turbines de gas, motors de gas, combustible per vehicles, etc.
A l’hora d’utilitzar energèticament el biogàs s’ha de tenir en compte que es converteix en un gas altament explosiu quan es mescla amb l’aire en una proporció 1 a 20. Per tant, s’han d’intentar evitar les pèrdues de les canonades en espais tancats.
