Billy Wilder
De Viquipèdia
| Billy Wilder | |
|---|---|
| Nom real: | Samuel Wilder |
| Naixença: | 22 de juny de 1906 Sucha, Àustria |
| Defunció: | 27 de març de 2002 Hollywood, Estats Units |
| Nacionalitat: | Estatunidenc |
| Millors pel·lícules | |
| 1978 Fedora 1974 The Front Page 1972 Avanti! 1970 The Private Life of Sherlock Holmes 1966 The Fortune Cookie 1964 Kiss Me, Stupid 1963 Irma la Douce 1961 One, Two, Three 1960 The Apartment 1959 Some Like It Hot 1957 Witness for the Prosecution 1957 Love in the Afternoon 1955 The Seven Year Itch 1954 Sabrina 1953 Stalag 17 1951 Ace in the Hole 1950 Sunset Boulevard 1948 A Foreign Affair 1945 The Lost Weekend 1944 Double Indemnity 1943 Five Graves to Cairo |
|
Samuel Wilder, més conegut com Billy Wilder (Sucha, Àustria, 22 de juny de 1906 - Hollywood, Estats Units 27 de març de 2002) va ser un director de cinema i guionista nord-americà d'origen austríac.
Va nàixer en Sucha, quan encara era l'Imperi Austrohúngar. Wilder va passar la seua infància i la seua joventut a Àustria. El seu primer treball va ser com a cronista en el periòdic austríac Juranek. Va continuar treballant com a cronista a Berlín, havent d'alternar esta ocupació amb altres per a sobreviure. Allí es va aficionar al cine, després de veure diverses pel·lícules que el van impressionar profundament. Una d'elles va ser El cuirassat Potemkin, de Sergei Eisenstein. Va entrar a treballar per a la UFA on va conéixer els grans directors del moment.
Després de la pujada al poder de Hitler, Wilder es va veure obligat a abandonar Berlín, a causa de la seua ascendència jueva. Sa mare moriria en els camps de concentració d'Auschwitz. Va estar a París i, des d'allí, en 1934 es va traslladar a Estats Units, junt amb l'actor Peter Lorre. Wilder i Lorre van compartir apartament, fam i moments molt difícils durant una temporada. Allí va començar a treballar com a guionista per a la Paramount, i va tindre l'ocasió de col·laborar amb Ernst Lubitsch, el seu gran mestre. El dia del seu funeral va dir: "Ens hem quedat sense Lubitsch. Pitjor encara, ens hem quedat sense les pel·lícules de Lubitsch".
Com a guionista, Wilder va escriure 60 pel·lícules. Com a director, va realitzar 26 pel·lícules. Va ser guardonat amb set Oscar després d'haver sigut nominat en 21 ocasions.
En 1981 va dirigir la seva última pel·lícula, Ací, un amic. A partir de llavors les companyies asseguradores ja no volien assegurar pel·lícules seues a causa de la seua avançada edat. Va morir 21 anys més tard a l'edat de 95 anys en la seua residència de Beverly Hills, a causa d'una pneumònia.
En una entrevista publicada en 1952 Wilder va enumerar les seues deu pel·lícules favorites:
- El cuirassat Potemkin (Sergei Eisenstein) (1925)
- Avarícia (Erich von Stroheim) (1923)
- Varieté (Charles Dupont) (1925)
- La quimera de l'or (Charles Chaplin) (1924)
- I el món marxa (King Vidor) (1928)
- La gran il·lusió (Jean Renoir) (1937)
- El delator (John Ford) (1935)
- Ninotchka (Ernst Lubitsch) (1939)
- Els millors anys de la nostra vida (William Wyler) (1946)
- El lladre de bicicletes (Vittorio de Sica) (1948)
Filmografia com a director
- 1981 - Ací, un amic (Buddy, Buddy)
- 1978 - Fedora (Fedora)
- 1974 - Primera plana (The Front Page)
- 1972 - Què va ocórrer entre mon pare i ta mare? (Avanti)
- 1970 - La vida privada de Sherlock Holmes (The Priva't Life of Sherlock Holmes)
- 1966 - En safata de plata (The Fortune Cookie)
- 1964 - Besa'm, panoli (Kiss Me, Stupid)
- 1963 - Irma la dolça (Irma la Douce)
- 1961 - U, dos, tres (One, two, three)
- 1960 - L'apartament (The Apartament)
- 1959 – Ningú és perfecte (Some Like it Hot)
- 1958 - Testimoni de càrrec (Witness for the Prosecution)
- 1957 - Ariane (Love in the Afternoon)
- 1957 - L'heroi solitari (The Spirit of St. Louis)
- 1955 - La temptació viu dalt (The Seven Year Itch)
- 1954 - Sabrina (Sabrina)
- 1953 - Traïdor en l'infern (Stalag 17)
- 1951 - El gran carnestoltes (Ace in the Hole)
- 1950 - El crepuscle dels déus (Sunset Bulevar)
- 1948 - Berlín Occident (A Foreign Affair)
- 1948 - El vals de l'Emperador (The Emperor Waltz)
- 1945 - Dies sense empremta (The Lost Weekend)
- 1944 - Perdició (Double Indemnity)
- 1943 - Cinc tombes al Caire (Five Greus to Caire)
- 1942 - El major i la menor (The Major and the Minor)
- 1934 - Corbes perilloses (Mauvaise graine)
