[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Benacantil - Viquipèdia

Benacantil

De Viquipèdia

Benacantil

El Benacantil amb el Castell de la Santa Bàrbara.
Altitud: 169 m
Coordenades: 38° 20′ N, 00° 29′ OCoordenades: 38° 20′ N, 00° 29′ O
Situació: Alacant, País Valencià
Serralada: Prebètica
Material de formació: {{{Material}}}
Primera ascensió: Edat de Bronze
Ruta normal: Accés des de l'Avinguda Jaume II.
Muntanya - Muntanyes del món - Alpinistes

El Benacantil és una muntanya que acapara la façana urbana d'Alacant i hi constitueix la imatge més característica. El topònim és d'origen àrab Banu-lQatil, nom atorgat pel geògraf musulmà al-Idrisi al segle XII, que deriva de les paraules "bena", transcripció a l'àrab de "pinna", penya en llatí, i de "laqanti", adjectiu que prové de "Laqant", el nom àrab de la ciutat, del qual també prové el nom d'Alacant en valencià.

Fet de material rocós, hi conté vegetació de pins i altres arbustos en la cara nord, mentre que al sud, la qual dóna a la Mediterrània, tan sols hi ha roca. En les zones de transició hi ha matolls i herbes pròpies de la vegetació del clima mediterrani sec.

Sobre la muntanya s'assenta la fortalesa medieval d'Alacant, el Castell de la Santa Bàrbara, i a la falda es troba el Parc de l'Ereta, els barris de la Santa Creu, Sant Roc, Sant Antoni i el Raval Roig, i un antic aparcament que s'ha convertit en els últims anys en punt habitual de la botellona. La imatge de la muntanya des de la platja hi ha una mola rocosa assembla una cara mirant cap a l'esquerra, per això la tradició popular alacantina li atorgà el nom de "la cara del moro", i sovint és utilitzada com a símbol d'Alacant.

L'avinguda de Jaume II, coneguda també com a Prolongació d'Alfons el Savi, travessa la muntanya i soterrat davall es troba el túnel del metre d'Alacant. La conservació i rehabilitació del Benacantil com a zona verda de la ciutat són motiu de múltiples controvèrsies en la política local, així, el tret de la palmera cada any des del seu cim, un castell de foc que dóna pas a la cremà de les Fogueres de Sant Joan i, sobretot, el projecte de construcció del Palau de Congressos, han estat objecte de polèmiques i ampli debat.

[edita] Vegeu també